Batalla d'Inkerman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Inkerman
Guerra de Crimea
Granaders de la Guàrdia després de la batalla d'Inkerman
Granaders de la Guàrdia després de la batalla d'Inkerman
Data 5 de novembre de 1854
Localitat Inkerman, Rússia (Actualment Ucraïna)
Resultat Victoria anglo-francesa
Batalla d'Inkerman (Europa )
Batalla d'Inkerman
Batalla d'Inkerman
Coord.: 44° 36′ 0″ N, 33° 36′ 0″ E / 44.60000,33.60000
Bàndols
França Segon Imperi Francès
Regne Unit Regne Unit
Rússia Imperi Rus
Comandants en cap
França François Certain Canrobert
Regne Unit General Lord Raglan
Rússia Aleksandr S. Ménxikov
Forces
16.000 homes
18 canons
42.000 homes
134 canons
Baixes
Regne Unit 635 morts, 1.938 capturats
França 175 morts, 1.625 capturats
5.000 morts
7.000 capturats


La Batalla d'Inkerman va ser una batalla de la Guerra de Crimea que es va desenvolupar el 5 de novembre de 1854 i que es va concloure amb la victòria dels exèrcits britànic i francès sota el comandament del general François Certain Canrobert contra l'exèrcit rus sota el comandament del general Aleksandr Serguéievitx Ménxikov.

Després de la Batalla de Balaclava el 25 d'octubre, els russos van realitzar el 5 de novembre un devastador atac sobre el flanc dret de les posicions aliades a l'est de Sebastòpol. La força atacant estava composta principalment per dos grups: la infanteria i artilleria que havia estat evacuada de Sebastòpol, a les ordres de Soimonoff, i l'exèrcit principal, a les ordres de Pauloff. Un cop combinades, les dues forces quedarien al comandament del general Dannenberg. L'atac principal va recaure inicialment sobre la 2a Divisió Britànica, que va poder oposar tan sols 2.700 homes i 12 canons abans que arribessin els reforços.

El dia era fred, ennuvolat i amb boira. Hi va haver neu, fang i sang, ja que a diferència de la jornada de Balaclava, en la qual la cavalleria va tenir un paper destacat, la d'Inkerman va ser una batalla principalment per a la infanteria. Inkerman ha estat definida com "la batalla dels soldats" en referència a la ferocitat de la lluita i la iniciativa i improvisació demostrada per petites unitats que sovint es van veure aïllades com a conseqüència de l'espessa boira.

El dia va estar ple d'atacs i contraatacs de les dues forces i, determinades posicions van canviar de mans diverses vegades en qüestió d'hores. La lluita cos a cos també va ser generalitzada, inclosos assalts a la baioneta sobre posicions d'artilleria. En aquesta batalla es va cobrir de glòria el regiment britànic de Granaders de la Guàrdia, famós per lluir els seus alts gorres de pell, que va passar a ser una icona de l'exèrcit britànic. El capità de granaders Percy va rebre la Creu Victòria per conduir a 50 soldats en retirada a posicions més segures quan estaven envoltats de russos. Una companyia del regiment va passar a denominar-se "Companyia Inkerman".

En general, el plantejament tàctic rus va ser més ineficient que l'aliat, el desplegament del qual sobre el camp de batalla va aprofitar al màxim l'avantatge de la major disciplina i entrenament dels seus regiments. Els russos van utilitzar formacions en columnes molt compactes (com els vells manuals de principis del XIX prescrivien) mentre que els britànics van desplegar línies àmplies i poc profundes que maximitzaven la capacitat de foc del rifle Mini que era més ràpid, tenia més abast i era més precís que els antics mosquets russos (alguns de les guerres napoleòniques) que tenien molt pitjor rendiment en condicions d'alta humitat. Els russos van patir així un nombre molt més gran de baixes que els seus oponents.

Quan els russos es van retirar, van deixar un camp de batalla on els cadàvers s'amuntegaven en els punts més disputats. Els regiments britànics i francesos van tornar a les seves posicions de setge al voltant de Sebastòpol.

Encara que l'atac rus va fallar en el seu intent d'aixecar el setge de Sebastòpol i evitar així la pèrdua de la flota allà fondejada, i per bé que les baixes sofertes van ser notablement superiors a les dels aliats, els regiments britànics van quedar exhausts i això va provocar que Sebastòpol no pogués ser assaltada abans de l'arribada del General Hivern, el millor aliat dels russos. De fet el dia 14 una terrible tempesta hivernal va assotar les posicions aliades a Crimea, va devastar els campaments i va deixar molt més exposats al terrible fred homes i cavalls. La galerna va enfonsar molts vaixells francesos i britànics amb subministraments per a l'hivern, el que va provocar grans patiments a l'exèrcit en les setmanes subsegüents.