Batalla de Chester

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Chester
Conquesta anglosaxona de Gran Bretanya modifica
Tipusbatalla modifica
Data615 modifica
Coordenades53° 10′ 03″ N, 2° 53′ 08″ O / 53.1675°N,2.8856°O / 53.1675; -2.8856
LlocChester modifica
EstatRegne Unit modifica

La Batalla de Chester (en gal·lès: Brwydr Caer) va succeir en el segle VII a prop de la ciutat de Chester, i va resultar en una important victòria del Anglo Saxons sobre els Britons. Æthelfrith de Northúmbria va aniquilar una força combinada dels regnes gal·lesos de Powys, Rhôs (part del Regne de Gwynedd) i possiblement Mèrcia. Els dirigents gal·lesos Selyf Sarffgadau de Powys, Cadwal Crysban de Rhôs i possiblement el rei Iago de Gwynedd van morir en batalla.

Segons Beda, un gran nombre de monjos que havien anat a presenciar la lluita foren assassinats per ordre d'Æthelfrith al començament de la batalla. El rei anglosaxó va ordenar la massacre dels clerics perquè, tot i que no anaven armats, pregaven per la derrota dels de Northúmbria.[1]

Fonts històriques[modifica]

La batalla es menciona a diverses fonts històriques. La Crònica anglosaxona situa la batalla en l'any 605 o 606 i parla de la massacre de 200 monjos que pregaven per la derrota dels pagans. En l'obra Brut y Brenhinedd (Crònica dels Reis), la qual és una col·lecció de diferents versions gal·leses de la crònica llatina Historia Regum Britanniae, deGeoffrey de Monmouth, la batalla rep el nom de Perllan Fangor.[2][3] Brut fou una obra de gran influència al Gal·les medieval, on fou considerada com una font acurada de la història primerenca del Britons.[4] És possible doncs, que el camp de batalla fos més proper a Bangor-on-Dee que a Chester.

Beda també esmenta els assassinats dels monjos, tants com 1200.

Bede considerava que això fou un càstig diví, ja que els bisbes gal·lesos havien rebutjat unir-se a Augustí de Canterbury en la conversió dels Saxons.

Arqueologia[modifica]

El 2004, excavacions arqueològiques a Heronbridge, al sud de Chester, van descobrir tombes post-romanes sota un terraplè defensiu alçat sobre un antic poblament Romà. A les tombes es va trobar evidències que els cossos eren de víctimes de la Batalla de Chester.[5]

Importància[modifica]

Les raons precises rere la batalla són desconegudes però Geoffrey de Monmouth senyala que el rival polític d'Etelfred, Edwin de Deira, vivia exiliat a Gwynedd. Tot i que sovint Geoffrey de Monmouth no és considerat com una font fiable, hi ha referències a Edwin en les escriptures de Reginald de Durham i en les Triades gal·leses. Tanmateix, no hi ha cap evidència que Etelfred estigués en persecució d'Edwin.

Notes[modifica]

  1. Michelle Ziegler at http://www.mun.ca/mst/heroicage/issues/2/ha2pen.htm
  2. Alternative titles include Ystoria Brutus and Ystorya Brenhined y Brytanyeit
  3. Brut Dingestow, ed.
  4. Brut Tysilio, ed.
  5. Mason, David (2004).

Coord.: 53° 10′ 03″ N, 2° 53′ 08″ O / 53.1675°N,2.8856°O / 53.1675; -2.8856