Caer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La porta nord del castell de Cardiff, continuador de les fortificacions romanes i reconstruïda seguint les línies romanes.

Caer (pronúncia gal·lesa: [kɑːɨr]; irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella",[1] a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats. El gal·lès té un altre terme específic per a "castell", casualment idèntic al català: castell, que prové del llatí castrum ("post fortificat"). La forma plural d'aquest mot, castra ("campament militar"), esdevingué un sufix habitual en l'anglès antic i produí diversos topònims en les variants -caster, -cester, i -chester.[2]

Segons l'actual ortografia gal·lesa, caer s'escriu usualment com a prefix, tot i que antigament fou escrit—particularment en llatí—com a mot separat. Se suposa que el terme deriva del britònic *kagro- i que està relacionat amb cae ("camp, tros de terra clos").[3] Tot i que els castells de pedra foren introduïts a bastament a Gal·les pels invasors normands, "caer" fou i segueix essent emprat per a descriure també els poblats que nasqueren al voltant d'alguns d'ells. Un exemple n'és la fortalesa romana de Caernarfon, coneguda antigament en gal·lès com a Caer Seiont per la seva situació al Seiont; el posterior castell Eduardià i la seva comunitat es diferenciaren com a Caer yn ar Fon ("fortalesa del país del davant d'Anglesey").[2] Tanmateix, els noms actuals de la fortalesa romana i el castell Eduardià són ara Segontiwm o Castell Caernarfon, mentre que les comunitats mantenen el nom caer.

Britània[modifica]

El De Excidio Britanniae de Gildas, on es relaten les invasions anglosaxones de Britània, explica que hi havia 28 ciutats romanes fortificades (llatí: civitas) a l'illa, sense enumerar-les.[a] La Història dels Britans tradicionalment atribuïda a Nennius inclou una llista de les 28, cadascuna d'elles anomenada "caer".[4][b] Hi ha controvèrsia sobre si aquesta llista inclou només ciutats romanes o una barreja d'aquestes amb assentaments no romans.[8] Alguns dels topònims que han estat proposats són:

Britània Romana (Encyclopædia Britannica, 1911).
Caernarfon Castle
Caernarfon deriva el seu nom del Castell de Caernarfon Eduardià, tot i que actualment es coneix en gal·lès com a Castell Caernarfon...
Segontium
...mentre que la fortalesa romana coneguda actualment com a Segontium derivava el seu nom d'una llatinització de la comunitat britana vora el Seiont.[2]


Gal·les[modifica]

Alguns exemples a l'actual Gal·les:

Anglaterra[modifica]

Alguns exònims gal·lesos moderns de ciutats angleses:

Carriden House, una fortalesa romana restaurada que formà part del mur d'Antoní a Escòcia.

Escòcia[modifica]

L'Escòcia meridional, antic Hen Ogledd ("Vell Nord") dels romano-britons, conté molts topònims moderns amb variacions de caer, entre altres:

A la ficció[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. De Excidio Britanniae, §3. (en llatí). Citat a l'entrada "Civitas" de Celtic Culture.[4]
  2. Noms llatins segons l'edició de la Historia Brittonum de Mommsen,[5] traduccions i equivalents moderns segons Ford,[6] Ussher,[7] tret que s'indiqui el contrari.
  3. James Ussher cita un altre passatge a Nennius:"[12]Aquí, diu Nennius, l'Emperador Constantí (probablement el pare de Constantí el Gran) va morir; és a dir, a prop de la ciutat de Cair Segeint o Custoient, a Carnarvonshire" (original: "Here, says Nennius, Constantine the Emperor (the father probably of Constantine the Great) died; that is, near the town of Cair Segeint, or Custoient, in Carnarvonshire"). Nennius constatà que la tomba amb la inscripció de l'emperador era encara present a la seva època.[7] Ford l'atribueix, però, a Constantine, fill de Santa Elena.[6]
  4. Segons Ford, qui adscrigué el "Caer-Custoeint" de Nennius a un dels reis de Dumnònia anomenat Constanci (Constantine en anglès).[6]
  5. Tot i que James Ussher el va adscriure al Cambridge de Gloucestershire.[7]
  6. Tant Ussher com Ford fan servir la transcripció Lundein; atenyent-nos a Mommsen, cal notar la semblança entre Lindum, nom romà de l'actual Lincoln, i el topònim genèric celta *Lindon, "llac".
  7. James Ussher apuntava Bristol.[7]
  8. Coit és "bosc" o "fustes" en gal·lès (wood en anglès). Ford considera el nom com a la construcció de "Caer-Pensa-Uel-Coyt" ("Fort Penselwood"), mentre que Mommsen i Ussher tracten vel com a la conjunció llatina equivalent a o: "Cair Pensa o Coyt".[5][7]
  9. Usser,[7] seguint John Leland.[13]
  10. Henry de Huntingdon el va adscriure prèviament a Lincoln i així fou assumit fins al s. XIX, quan Bradley el va situar a Lichfield,[14] suposant que era la romana Letocetum.[15] Malgrat tot, unes excavacions han demostrat que Letocetum era prop de Wall.[6]

Referències[modifica]

  1. Carlisle, Nicholas. Topographical Dictionary of the Dominion of Wales, "Glossary", p. xxx. W. Bulmer & Co. (Londres), 1811.
  2. 2,0 2,1 2,2 Allen, Grant. "Casters and Chesters" in The Cornhill Magazine, Vol. XLV, pp. 419 ff. Smith, Elder, & Co. (Londres), 1882.
  3. Geiriadur Prifysgol Cymru, vol. 1, p. 384.
  4. 4,0 4,1 "JTK". "Civitas" a Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, Vol. I, p. 451. ABC-CLIO (Sta. Barbara), 2006.
  5. 5,0 5,1 Nennius (attrib.). Theodor Mommsen (ed.). Historia Brittonum, VI. Composta després del 830. (en llatí). Hostatjat a Latin Wikisource.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 Ford, David Nash. "The 28 Cities of Britain" a Britannia. 2000.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 Newman, John Henry & al. Lives of the English Saints: St. German, Bishop of Auxerre, Ch. X: "Britain in 429, A. D.", p. 92. James Toovey (Londres), 1844.
  8. Breeze, Andrew. "Historia Brittonum" and Britain’s Twenty-Eight Cities a Journal of Literary Onomastics. 2016.
  9. Veprauskas, Michael. "The Problem of Caer Guorthigirn" a Vortigern Studies. 1998.
  10. Williams, Robert. "A History of the Parish of Llanfyllin" a Collections Historical & Archaeological Relating to Montgomeryshire, Vol. III, p. 59. J. Russell Smith (Londres), 1870.
  11. Roman Britain Organisation. "Mediomanum?" a Roman Britain Arxivat 2007-04-01 at the Wayback Machine.. 2010.
  12. A la pàgina 20 de l'edició de 1838 de Stevenson de l'obra de Nennius.
  13. Citat a The Historic King Arthur: Authenticating the Celtic Hero of Post-Roman Britain de Frank Reno, Ch. 7: "Camelot and Tintagel", p. 201.
  14. A Academy, Vol. XXX, Oct. 1886.
  15. Wolcott, Darrell. "Glast and the Glastening". Center for the Studies of Ancient Wales (Jefferson), 2010.
  16. http://fife-placenames.glasgow.ac.uk/placename/?id=726