James Ussher
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 gener 1581 ![]() Dublín ![]() |
Mort | 21 març 1656 ![]() Reigate (Anglaterra) ![]() |
Sepultura | abadia de Westminster ![]() |
Bishop of Carlisle (en) ![]() | |
1642 (Julià) – 1643 (Julià) ← Barnaby Potter (en) ![]() ![]() | |
Anglican Archbishop of Armagh (en) ![]() | |
1625 (Julià) – 21 març 1656 (Julià) ← Christopher Hampton (en) ![]() | |
Arquebisbe | |
![]() | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Irlandesos ![]() |
Religió | Anglicanisme ![]() |
Formació | Trinity College Dublín ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Arquebisbat d'Armagh |
Període | Generació del segle XVII i generació del segle XVI ![]() |
Interessat en | Cronologia bíblica ![]() |
Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 1602 |
Consagració | 1626 |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Phoebe Challoner (en) ![]() ![]() |
Fills | Elizabeth Tyrrell (en) ![]() ![]() |
Pares | Arland Ussher (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() |
James Ussher, de vegades escrit Usher llatinitzat Iacobus Usserius (Dublín, 4 de gener de 1581 - 21 de març de 1656) fou arquebisbe anglicà d'Armagh, a Irlanda. És conegut per la seva cronologia en què situava la Creació l'any 4004 abans de Crist.
Biografia[modifica]
Nascut a Dublín, és famós per haver calculat "científicament" la data de la creació del món a partir de la Bíblia. Els seus càlculs es troben en el llibre Annales Veteris Testamenti, a prima mundi origine deducti, publicat el 1650: segons Ussher, Déu creà l'univers el 22 d'octubre del 4004 aC a les 18.00 h. Càlculs duts a terme per altres autors donen però les dates del 5199 aC o del 3760 aC.
Ussher fou ordenat sacerdot el 1601 i el 1607 esdevingué professor al Trinity College de Dublín, que havia freqüentat anteriorment com a estudiant. El 1625 fou nomenat arquebisbe d'Armagh i primat de l'Església anglicana de tota l'illa, criticant amb força els catòlics, que eren majoria a Irlanda. El 1642, amb l'esclat de la Guerra Civil Anglesa, Ussher es trobava a Anglaterra i llavors no tornà més a Irlanda. Encara que Ussher fos un reialista convençut, partidari del deposat rei Carles I, amb la seva mort Oliver Cromwell feu celebrar el funeral d'estat a l'abadia de Westminster.[1]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Ussher |
- ↑ «Westminster Abbey - James Ussher». [Consulta: 19 novembre 2014].