James Ussher
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 gener 1581  Dublín | ||
| Mort | 21 març 1656 (75 anys) Reigate (Anglaterra) | ||
| Sepultura | Abadia de Westminster | ||
Bishop of Carlisle (en)  | |||
| 1642 (Julià) – 1643 (Julià) ← Barnaby Potter (en) – Richard Sterne (en) → | |||
| Arquebisbe anglicà d'Armagh | |||
| 1625 (Julià) – 21 març 1656 (Julià) ← Christopher Hampton (en) – John Bramhall → | |||
| Arquebisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Irlandesos | ||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Trinity College, Dublin | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Arquebisbat d'Armagh | ||
| Període | Generació del segle XVII i generació del segle XVI | ||
| Interessat en | Cronologia bíblica | ||
| Consagració | 1626 | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Phoebe Challoner (1614–) | ||
| Fills | Elizabeth Tyrrell | ||
| Pares | Arland Ussher i Margaret Stanihurst | ||
 | |||
James Ussher, de vegades escrit Usher llatinitzat Iacobus Usserius (Dublín, 4 de gener de 1581 - 21 de març de 1656) fou arquebisbe anglicà d'Armagh, a Irlanda. És conegut per la seva cronologia en què situava la Creació l'any 4004 abans de Crist.
Biografia
[modifica]Nascut a Dublín, és famós per haver calculat "científicament" la data de la creació del món a partir de la Bíblia. Els seus càlculs es troben en el llibre Annales Veteris Testamenti, a prima mundi origine deducti, publicat el 1650: segons Ussher, Déu creà l'univers el 22 d'octubre del 4004 aC a les 18.00 h. Càlculs duts a terme per altres autors donen però les dates del 5199 aC o del 3760 aC.
Ussher fou ordenat sacerdot el 1601 i el 1607 esdevingué professor al Trinity College de Dublín, que havia freqüentat anteriorment com a estudiant. El 1625 fou nomenat arquebisbe d'Armagh i primat de l'Església anglicana de tota l'illa, criticant amb força els catòlics, que eren majoria a Irlanda. El 1642, amb l'esclat de la Guerra Civil Anglesa, Ussher es trobava a Anglaterra i llavors no tornà més a Irlanda. Encara que Ussher fos un reialista convençut, partidari del deposat rei Carles I, amb la seva mort Oliver Cromwell feu celebrar el funeral d'estat a l'abadia de Westminster.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ «Westminster Abbey - James Ussher». [Consulta: 19 novembre 2014].