James Ussher
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1581 Dublín |
| Mort | 21 març 1656 (75 anys) Reigate (Anglaterra) |
| Sepultura | abadia de Westminster |
Bishop of Carlisle (en)  | |
| 1642 (Julià) – 1643 (Julià) ← Barnaby Potter (en) – Richard Sterne (en) → | |
| Anglican Archbishop of Armagh (en) | |
| 1625 (Julià) – 21 març 1656 (Julià) ← Christopher Hampton (en) – John Bramhall → | |
| Arquebisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Irlandesos |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Trinity College Dublín |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquebisbat d'Armagh |
| Període | Generació del segle XVII i generació del segle XVI |
| Interessat en | Cronologia bíblica |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 1602 |
| Consagració | 1626 |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Phoebe Challoner (en) (1614–) |
| Fills | Elizabeth Tyrrell (en) |
| Pares | Arland Ussher (en) i Margaret Stanihurst (en) |
 | |
James Ussher, de vegades escrit Usher llatinitzat Iacobus Usserius (Dublín, 4 de gener de 1581 - 21 de març de 1656) fou arquebisbe anglicà d'Armagh, a Irlanda. És conegut per la seva cronologia en què situava la Creació l'any 4004 abans de Crist.
Biografia[modifica]
Nascut a Dublín, és famós per haver calculat "científicament" la data de la creació del món a partir de la Bíblia. Els seus càlculs es troben en el llibre Annales Veteris Testamenti, a prima mundi origine deducti, publicat el 1650: segons Ussher, Déu creà l'univers el 22 d'octubre del 4004 aC a les 18.00 h. Càlculs duts a terme per altres autors donen però les dates del 5199 aC o del 3760 aC.
Ussher fou ordenat sacerdot el 1601 i el 1607 esdevingué professor al Trinity College de Dublín, que havia freqüentat anteriorment com a estudiant. El 1625 fou nomenat arquebisbe d'Armagh i primat de l'Església anglicana de tota l'illa, criticant amb força els catòlics, que eren majoria a Irlanda. El 1642, amb l'esclat de la Guerra Civil Anglesa, Ussher es trobava a Anglaterra i llavors no tornà més a Irlanda. Encara que Ussher fos un reialista convençut, partidari del deposat rei Carles I, amb la seva mort Oliver Cromwell feu celebrar el funeral d'estat a l'abadia de Westminster.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Ussher |
- ↑ «Westminster Abbey - James Ussher». [Consulta: 19 novembre 2014].