Batalla de Debrecen
Front oriental de la Segona Guerra Mundial  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | batalla |
| Data | 29 octubre 1944 |
| Lloc | Nyíregyháza |
| Estat | Hongria |
| Participants | Issà Plíev, Maximilian Fretter-Pico, Johannes Frießner, Army Group South (en)  , Rodion Malinovski, Regne de Romania, Regne d'Hongria, Sisè Exèrcit Alemany, Unió Soviètica, 2n Front d'Ucraïna i Tercer Reich |
La Batalla de Debrecen va ser una trobada militar de la Segona Guerra Mundial, a l'octubre de 1944 entre les Forces de l'Eix i les tropes de la Unió Soviètica a la zona de Debrecen. El 2n Front d'Ucraïna va ser l'agrupació soviètica encarregada d'entrar a la meitat oriental d'Hongria, i va aconseguir forçar la retirada de les forces germano-hongareses.
Antecedents[modifica]
Després de la Ofensiva de Iași - Chișinău les forces soviètiques havien destrossat l'eix de defensa germànic a la península dels Balcans, provocant a més que Romania i Bulgària abandonessin l'aliança amb les potències de l'Eix i es convertissin en aliats de l'URSS. El sistema defensiu alemany va quedar al descobert, especialment a Iugoslàvia i Hongria que constituïen l'últim mur defensiu d'Àustria i Viena.[1]
Desenvolupament de les operacions[modifica]
El 6 d'octubre el 2n Front d'Ucraïna de Malinovski va començar el seu atac, pressionant sobre les posicions hongareses a Arad; Els defensors hongaresos es van retirar ràpidament de les seves posicions. Així, els alemanys van haver de procedir a l'enviament del III Cos Panzer per taponar la bretxa. Al capvespre del dia 7, les forces soviètiques van creuar massivament el riu Tisza. Tot i el fugaç avanç, un contraatac de la cavalleria hongaresa i l'artilleria antiaèria alemanya va obligar els soviètics a retirar-se del Tisza el dia 11.[2] Aquest mateix dia, un contraatac hongarès de la 1. ª Divisió blindada i la 23. ª Divisió d'Infanteria va aconseguir destruir un altre cap de pont soviètic.[3]
Entre el 7 i el 15 d'octubre, 5 divisions panzer es van llançar contra les forces soviètiques que havien penetrat al territori i amenaçaven amb aïllar a diverses unitats alemanyes i hongareses. El 6è Exèrcit de Tancs de la Guàrdia va llançar una sèrie de ferotges contraatacs contra les columnes blindades alemanyes.[4] A dia 12, el comandant soviètic Issa Pliyev havia perdut més de 200 vehicles de combat.[2] A dia 14, la línia defensiva alemanya havia cedit una dotzena de quilòmetres i va provocar una retirada controlada de les forces alemanyes.
El 15 d'octubre ordres alemanys van ser enviats a Budapest per prendre el control del país.[5] Les negociacions entaulades per l'almirall Miklós Horthy amb emissaris soviètics per intentar arribar a un armistici (i la sortida d'Hongria de la guerra) van portar a la intervenció de Hitler i, davant la pressió alemanya, Horthy va cedir el poder.[6] El 16 d'octubre va ser rellevat del seu lloc pel comte Ferenc Szálasi, líder del partit feixista Creu Fletxada.[7]
Fent front a la resistència de les unitats de l'Eix, entre el 19 i el 20 d'octubre tres divisions romaneses van assaltar i van assegurar Debrecen com a part de l'ofensiva soviètica en aquest sector.[8]
Entre el 23 i el 24 d'octubre, diverses divisions alemanyes van llançar un contraatac sobre Nagykálló, amb la pretensió d'aïllar el grup de forces soviètiques d'Issa Pliyev. El Cos Mecanitzat de Pliyev es va veure envoltat i va haver de retirar-se cap a línies més segures al sud, però només després de destruir bona part dels seus vehicles i armament pesat.[9] Malgrat aquest intent fallit de destrucció per les forces alemanyes, el Cos Mecanitzat va tornar a entrar en acció el 10 de novembre durant l'avanç soviètic a Szeged. El 25 d'octubre tres divisions hongareses van atacar la 2. ª Divisió romanesa que havia aconseguit travessar el riu Tisza i establir un precari cap de pont: els romanesos van ser presa del pànic davant l'atac hongarès i van tornar a travessar el riu.[3] No obstant això, una nova temptativa soviètica va tornar a establir un cap de pont i en aquesta ocasió els contraatacs no van aconseguir destruir-la.
Conseqüències[modifica]
Les pèrdues soviètiques durant els combats havien estat elevades, especialment en les unitats del 2n Front Ucraïnès de Malinovski. L'èxit del contraatac alemany a Nagykálló, però, no va poder evitar que els soviètics a partir del 29 d'octubre comencessin la seva ofensiva cap a Budapest i el 7 de novembre aquests ja havien arribat als suburbis de la capital hongaresa.[10]
Tot i les baixes soviètiques, les seves línies havien avançat més de 150 km i s'acostaven a la riba del Danubi, havent ocupat el terç oriental de Hongria.
Referències[modifica]
- ↑ Earl F. Ziemke (1968), Stalingrad to Berlin, pág. 362
- ↑ 2,0 2,1 Das Deutsche Reich und der Zweite Weltkrieg, pág. 874
- ↑ 3,0 3,1 Mark Axworthy, Third Axis Fourth Ally, pág. 202
- ↑ Earl Ziemke (2003), Stalingrad to Berlin: the german defeat in the east, pág. 362
- ↑ Williamson, Mitch. «War and Game: Operation Panzerfaust». Arxivat de l'original el 8 de juliol de 2011. [Consulta: 16 abril 2009].
- ↑ Horthy:, Admiral Miklós; Nicholas Horthy, Miklós Horthy, Andrew L. Simon, Nicholas Roosevelt. Admiral Nicholas Horthy Memoirs. illustrated. Simon Publications LLC, 2000, p. 348. ISBN 0-9665734-3-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ Gosztonyi, Péter. A Magyar Honvédség a második világháborúban. 2nd. Európa Könyvkiadó, 1992, p. 205. ISBN 963-07-5386-3.
- ↑ Mark Axworthy, Third Axis Fourth Ally, pp. 200-201
- ↑ David M. Glantz, When Titans Clashed, pág. 223
- ↑ John Erickson (2003), The road to Berlin, pág. 397