Batalla de Syllaeum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Syllaeum
Expansió musulmana
Batalla de Syllaeum (Orient Proper)
Batalla de Syllaeum
Batalla de Syllaeum
Batalla de Syllaeum
Coord.: 36° 59′ 33″ N, 30° 59′ 23″ E / 36.99250°N,30.98972°E / 36.99250; 30.98972
Tipus batalla
Data 678
Lloc Syllaeum, Pamfília
Resultat Victòria bizantina
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Califat Omeia
Comandants
Desconegut Desconegut
Forces
Desconegudes Desconegudes
Baixes
Desconegudes Desconegudes
Modifica les dades a Wikidata

La batalla naval de Syllaeum va tenir lloc a 678 i es va lliurar entre els àrabs omeies i l'Imperi Romà d'Orient, en coordinació amb una sèrie de batalles per terra en Anatòlia i Síria.

Antecedents[modifica]

La flota àrab havia fustigat contínuament a l'armada bizantina durant cinc anys, a partir de 672, voltant la capital a 674 i tractant d'assaltar cada estiu durant els tres anys següents. En 677 es van llançar incursions al llarg de la costa d'Anatòlia, al Mar de Màrmara, i van assetjar Constantinoble. Al mateix temps, un exèrcit irrompre a Anatòlia. Simultàniament, els eslaus estaven atacant Tessalònica per terra, de manera que l'exèrcit bizantí es dispersava en dos fronts.

La batalla[modifica]

Per derrotar a la flota omeia i forçar als àrabs a aixecar el setge, l'emperador Constantí IV va enviar a la seva flota contra els àrabs, amb els quals va combatre a la costa de Pamfília. Derrotats gràcies al foc grec, els supervivents van ser atrapats per una tempesta que els va enfonsar. Mentrestant, l'exèrcit bizantí va perseguir als àrabs fins a Síria i els va derrotar.[1]

Conseqüències[modifica]

La derrota naval i el fallit Setge de Constantinoble van posar fi a la immediata amenaça àrab a l'Europa oriental. El califa Muawiya es va veure obligat a signar un tractat de pau de 30 anys amb l'Imperi, es compromet a pagar 3.000 peces d'or anuals a l'Emperador i enviar-li 50 presoners i 50 cavalls.

Referències[modifica]