Batalla de Tricamarum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Tricamarum
Guerra dels vàndals
Vandals 455.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data15 de desembre del 533
Coordenades36° 51′ 00″ N, 10° 19′ 00″ E / 36.85°N,10.3167°E / 36.85; 10.3167
LlocA prop de Cartago
ResultatVictòria romana d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Vàndals
Comandants en cap
Belisari Gelimer
Forces
15.000 50.000
Baixes
Desconegudes 3.000
Cronologia

La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari. Aquesta batalla va seguir a la gran victòria que Belisari va obtenir davant els vàndals a la Batalla d'Ad Decimum, i significaria la fi del Regne vàndal a l'Àfrica, completant la reconquesta de la província per l'emperador Justinià I.

Rerefons[modifica]

Encara que el rei Gelimer disposava d'una força molt més nombrosa que els romans d'Orient, el seu pla per aniquilar l'exèrcit de Belisari a Ad Decimum va fracassar totalment i el vàndal es va veure obligat a abandonar Cartago i fugir a Bulla Regia, Numídia. Era conscient que havia patit una severa derrota i no estava en condicions d'enfrontar-se als romans d'Orient. Des de Numídia, però, va enviar emissaris al seu germà Tzazó que es trobava a Sardenya amb nombroses tropes. Tzazó, tan bon punt va rebre el missatge, va salpar en ajuda del seu germà.

Mentrestant, Gelimer intentava causar discòrdia entre els mercenaris de Belisari i enviava espies per intentar comprar la lleialtat dels Huns, que havien estat decisius en la batalla anterior. També va prometre recompenses a les tribus amazigues locals, per cada cap romà que li portessin.

Quan Tzazó va arribar als mitjans de desembre, Gelimer va passar a l'ofensiva i els dos germans dirigiren l'exèrcit cap a Cartago, amb la intenció de posar-hi setge. El primer que van fer, fou destruir el gran aqüeducte que subministrava aigua a la ciutat.

La batalla[modifica]

Belisari havia reforçat i reconstruït les muralles de la ciutat durant les dotze setmanes que l'havia ocupat des de la Batalla d'Ad Decimum, però sabia de l'activitat dels espies vàndals i les seves converses amb els Huns. Decidit a no esperar a ser traït durant el setge, va marxar amb el seu exèrcit a l'encontre dels Vàndals, amb la seva cavalleria al capdavant i els Huns a la rereguarda.

Les dues forces toparen a Tricamarum, 30 milles a l'oest de Cartago, i la cavalleria romana va carregar immediatament contra l'enemic, reagrupant-se i carregant encara dos cops més. Va ser durant aquesta tercera càrrega de la cavalleria que matà Tzazó. Aparentment, Gelimer fou testimoni de la mort del seu germà i va quedar consternat. Els Vàndals dubtaren i començaren a fugir, deixant 3.000 morts en el camp de batalla. Gelimer va fugir de nou cap a Numídia i Belisari va marxar cap a la ciutat d'Hippo Regius, que li va obrir les portes.

Fets posteriors[modifica]

Gelimer es va adonar que el seu regne estava perdut i va intentar creuar cap a la península Ibèrica, on encara quedaven grups de Vàndals que no havien creuat cap a Àfrica anys enrere. Malgrat tot, els romans van bloquejar-li el pas i Gelimer es va veure obligat a refugiar-se a les muntanyes de Tunis, entre els amazics. L'any següent, els homes de Fares l'hèrul el van localitzar i rodejar, i finalment el darrer rei vàndal es va rendir i fou portat a Constantinoble.

Importància[modifica]

Segons Paul K. Davis, «Amb aquesta victòria, els romans d'Orient van recuperar el control del nord d'Àfrica per a l'Imperi Romà d'Orient. Aquesta posició es va convertir en un trampolí per a la invasió romana d'Orient d'Itàlia, i la reincorporació temporal dels Imperis d'Orient i Occident».[1]

Referències[modifica]

  1. Davis, Paul K. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present. Oxford: Oxford University Press, 1999, p. 92. ISBN 0195143663.