Benvinguts al nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bienvenue chez les Ch'tis
Benvinguts al nord
Bienvenue chez les Ch'tis.jpg
Pòster francès del film
Fitxa tècnica
Direcció Dany Boon
Protagonistes Kad Merad
Dany Boon
Zoé Félix
Anne Marivin
Producció Claude Berri
Jérôme Seydoux
Guió Dany Boon
Alexandre Charlot
Franck Magnier
Música Philippe Rombi
Fotografia Pierre Aïm
Muntatge Luc Barnier
Productora Pathé
Distribuïdora Pathé
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 2008
Durada 106 minuts
Idioma original francès
Lloc de rodatge Ais de Provença
Pressupost 11 milions d'euros
Temàtica
Gènere Comèdia
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
Lloc web oficial http://www.bienvenuechezleschtis-lefilm.com/
Modifica dades a Wikidata

Benvinguts al nord és una pel·lícula francesa dirigida i interpretada per Dany Boon l'any 2008.

És la pel·lícula francesa més taquillera de la història del cinema de França. En les seves sis primeres setmanes de projecció va aconseguir atraure 17.645.132 d'espectadors, destronant a La Grande Vadrouille la qual, amb els 17,21 milions d'espectadors aconseguits el 1966, havia aconseguit mantenir-se al capdavant de la llista de pel·lícules franceses més taquilleres de França durant més de 40 anys.[1]

El 20 de maig de 2008 la pel·lícula va sobrepassar els 20 milions d'espectadors,[2] xifra amb la qual amenaçava el rècord total d'espectadors aconseguit per una pel·lícula (francesa o estrangera) a França, ostentat per Titanic (1997), amb 20,7 milions d'espectadors al seu haver. Això no obstant, la cinta de Dany Boon va finalitzar el 2008 amb aproximadament 20,46 milions d'entrades venudes, amb la qual cosa no va poder destronar la pel·lícula de James Cameron.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

Phillippe Abrams (Kad Merad) és un director d'una oficina de correu a qui destinen, en contra de la seva voluntat, a Bergues, un poblet del nord de França, prop de la frontera amb Bèlgica. Phillippe es deixa portar pels estereotips, i pensa que el nord serà un lloc horrible: inhòspit, glacial, fosc i trist, i creu que els habitants del poble són éssers gairebé salvatges: tancats, turmentats per aquestes dures condicions de vida, i que remuguen un patois (dialecte) inintel·ligible (d'aquí ve 'Ch'tis'). Però quan hi arriba descobreix una realitat diferent: el nord és un lloc idíl·lic, i els seus habitants són propers i encantadors. De tota manera, la seva dona, que s'ha quedat a viure a la seva localitat d'origen persuadida de les dures condicions de vida, no el creu quan aquest li diu com de feliç n'està, i prefereix sentir que el seu marit viu un autèntic infern, doncs això fa despertar la seva compassió. Finalment aquesta, compungida, anuncia que acudirà a visitar-lo. A Abrams no li queda més remei que demanar als seus nous amics i veïns que interpretin la farsa que li ha explicat a la seva dona, i que es comportin de forma tosca.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Castigat per una farsa, un empleat de correus del sud de França és enviat al nord, on el clima és fatal, la gent parla un dialecte inintel·ligible i la vida és monòtona i gairebé cavernícola. Fins i tot els agents de trànsit de l'autopista s'apiaden d'ell per la tragèdia del seu destí i li perdonen la multa. D'aquesta premissa se serveix Dany Boon per muntar una caricatura amable, un punt nostàlgica i una mica arnosa, de la França immobilista, per la qual pul·lulen els fantasmes de Fernandel, Bourvil i Louis de Funès. És a dir, una comèdia popular clàssica, feta a parts iguals d'alegria, despreocupació i vulgaritat. I gesticulació, molta gesticulació.[4]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bienvenue chez les ch’tis détrône La Grande Vadrouille et cingle vers Titanic». La Tribune. [Consulta: 4 avril 2008]. (francès)
  2. «Bienvenue chez les Ch’tis dépasse les 20M d’entrées». Le Nouvel Observateur. [Consulta: 21 maig 2008]. (francès)
  3. AP. «Cinéma 2008 : le box-office France». Le Nouvel Observateur. [Consulta: 25 décembre 2008]. (francès)
  4. Jordi Batlle. La Vanguardia 9 de gener de 2009
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benvinguts al nord Modifica l'enllaç a Wikidata