Vés al contingut

Bernardo Kucinski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernardo Kucinski
Biografia
Naixement1937 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBrasil Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatBrasil Brasil
FormacióUniversitat de Londres - recerca postdoctoral (1991–1991)
Universitat de São Paulo - doctor (1988–1991)
Universitat de São Paulo - grau universitari (1967–1968)
Universitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlice Mitika Koshiyama Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComunicació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor universitari. Periodista i politòleg
ActivitatS.XX -S.XXI
OcupadorUniversitat de São Paulo (1986–2007)
Escola de Comunicacions i Arts de la Universitat de São Paulo (1986–2007) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlice Mitika Koshiyama Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEun Yung Park Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bernardo Kucinski (São Paulo, 1937) és un periodista i politòleg brasiler, col·laborador del Partit dels Treballadors i professor de la Universitat de São Paulo.[1] Va treballar com a assessor del President de la República durant el primer mandat de Luiz Inácio Lula da Silva.[2]

Biografia

[modifica]

Tot i graduar-se en Física per la Universitat de São Paulo en 1968, Kucinski va desenvolupar la seua carrera en el camp del Periodisme. A principis de la dècada dels 70 va marxar a Londres a causa de la dictadura militar brasilera. Allà va ser productor i locutor de la BBC, corresponsal dels diaris Opinião i Gazeta Mercantil.[3]

El 1974 retorna al seu país i va participar en la fundació dels diaris alternatius Moviment i En Tempo, del qual en seria el primer editor el 1977. Continua en la Gazeta Mercantil i esdevé corresponsal per a diversos mitjans anglesos i estatunidencs, com ara The Guardian, Euromoney o Lagniappe Letter. També hi col·laborà en la revista científica Ciência Hoje.

L'any 1986 entra a Universitat de São Paulo com a professor de l'Escola de Comunicacions i Arts, i cinc anys després, es doctora en Ciències de la Comunicació en aquesta facultat amb la tesi Periodistes Revolucionaris. El 1997 guanya el Premi Jabuti amb Periodisme Econòmic. Entre 2002 i 2006 és assessor especial de la Secretaria de Comunicació Social de la Presidència de Luiz Inácio Lula da Silva.

Obra literària

[modifica]
  • Pau de Arara, La Violence Militaire au Brezil (1971, editat a França)
  • Fome de Lucros (1977, editat a Nova York)
  • O que são Multinacionais (1981)
  • Brazil sate and struggle (1982, editat a Londres)
  • A ditadura da divida (1987)
  • The debt squads (1988, editat a Londres)
  • Jornalistas e Revolucionarios (1991)
  • O que são Multinacionais (1991)
  • Brazil Carnival of the opressed (1995, editat a Londres)
  • Jornalismo econômico (1996)
  • Síndrome da Antena Parabólica: Ética no Jornalismo Brasileiro (1998)
  • As Cartas Ácidas da Campanha de Lula de 1998 (2000)
  • O Fim da Ditadura Militar no Brasil (2001)
  • Lula and the workers party in Brazil (2003, editat a Londres)
  • Jornalismo na Era Virtual (2005)
  • K. (2011)
Traduccions al català
  • Les Tres morts de K. Bernardo Kucinski; traducció de Pere Comellas; il·lustracions d'Enio Squeff. Barcelona : Raig Verd, 2012 (ISBN: 9788415539469)

Referències

[modifica]
  1. Curriculum Lattes
  2. «"También hubo dictadura brasileña", Entrevista a Bernardo Kucinski (EITB, 10 de març de 2013)». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 25 gener 2014].
  3. «Perfil al Portal dos Jornalistas». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 25 gener 2014].

Enllaços externs

[modifica]