Bernat Batle i Amengual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat Batle i Amengual
Biografia
Naixement6 gener 1860
Orient (Bunyola) (Mallorca)
Mort7 desembre 1945 (85 anys)
Pont d'Inca (Mallorca)
FormacióUniversitat de València
Activitat
OcupacióEscriptor i sacerdot
Modifica les dades a Wikidata

Bernat Batle i Amengual (Orient, Mallorca, 6 de gener de 1860 - Pont d'Inca, Mallorca, 7 de desembre de 1945) va ser un escriptor i prevere mallorquí.[1]

Nascut en el si d'una família benestant, era el quart de cinc germans, fill de Lluc Batle Cabot i Maria Magdalena Amengual Mateu, propietaris de la possessió de Son Bernadàs, als afores d’Orient. Aconsegui el títol de Mestre de Primer Ensenyament i es va llicenciar en Teologia a la Universitat de València.[2][3]

Exercí com a mestre de religió i moral de l’Escola Normal de Mestres de Balears a Palma de Primera ensenyança i com a professor de llatí. Es va ordenar sacerdot el 1884 i tot seguit ocupà la plaça de capellà de l’Hospital Provincial fins a l'any 1902. Posteriorment, des de 1906 fins a la seva mort l’any 1945, fou capellà i mestre del col·legi de monges dominicanes de Santa Teresa des Pont d’Inca, a Marratxí, on fixà la residència. Onze anys més tard, el 1917, va ser nomenat Consiliari de la Secció d’Obrers Catòlics de Palma. Entorn de l'any 1895 va fundar el col·legi del Sagrat Cor, on s’hi impartia docència de primera i segona ensenyança, i que el 1899 s’havia incorporat a l’Institut Balear. Així mateix, el 1906 va participar com a congressista al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.[2][3]

La seva producció literària abasta obres de narrativa, de ficció, articles publicats a la premsa i obres sobre llengua, literatura, història sagrada i religió, respectivament.[2] Entre les obres que va publicar destaquen Agranadures, espigolaies i eixarmins (1899), Sopes escaldades i pancuyt (1899) i En Pepito Carabassa (1900). És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fulles (1903). Fou col·laborador de l’almanac “El Felanigense”.[1] El 1899 publicà un Diccionari de sinònim mallorquins. Entre 1987 i 1989 també va escriure prosa mallorquina de to popular. També pa ser un dels col·laboradors habituals de la revista Mallorca Dominical.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Bernat Batle i Amengual». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 agost 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Salas Mascaró, Bartomeu. «Bernat Batle Amengual: Esbós biogràfic». A: Edició i estudi d’En Pepito Carabassa de Bernat Batle Amengual (Treball de final de llicenciatura). UOC. Lletra A. La literatura catalana a Internet, p. 8-10 [Consulta: 24 agost 2018]. 
  3. 3,0 3,1 «Batle i Amengual, Bernat». Bisbat de Mallorca. [Consulta: 24 agost 2018].
  4. Vidal Reynés, Jordi «El setmanari "Mallorca Dominical" (1897-1901)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis, Núm. 58, 2002, pàg. 197-226 [Consulta: 23 agost 2018].