Bernhard Grzimek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBernhard Grzimek

(1967) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1909 Modifica el valor a Wikidata
Nysa (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1987 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCràter del Ngorongoro Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciózoòleg, director de cinema, veterinari, escriptor, presentador de televisió, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorHessischer Rundfunk Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsMichael Grzimek Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0344850 Allocine: 503074 Allmovie: p399380 TMDB.org: 72874
Discogs: 2696246 Modifica el valor a Wikidata

Bernhard Klemens Maria Hoffbauer Pius Grzimek (Neisse —actual Nysa—, 24 d'abril de 1909 – Frankfurt del Main, 13 de març de 1987)[1] va ser un zoòleg, director de zoològic i conservacionista animal de nacionalitat alemanya.

Durant el període d'entreguerres va servir com a veterinari;[1] posteriorment, va ser director del Zoològic de Frankfurt (1945-1974). Entre els seus projectes va estar la protecció del parc nacional Serengueti (Tanzània). Des de 1960 fins a la seva defunció, va editar la revista Das Tier, en col·laboració amb Konrad Lorenz i Heini Hediger. Va publicar algunes de les seves primeres obres sota el pseudònim de Clemens Hoffbauer.[2]

Entre les seves obres cinematogràfiques destaquen El Serengueti no ha de morir (en alemany: Serengeti darf nicht sterben ; 1959), que va obtenir l'Óscar al millor documental llarg en la 32.ª lliurament dels premis de l'Acadèmia.[3] El seu fill, Michael Grzimek —qui participava com a director de fotografia—, va morir durant el rodatge quan el Dornier Do 27 que pilotava va xocar amb un Voltor lleonat.[4]

El canceller alemany Willy Brandt el va nomenar «defensor del medi ambient»; no obstant això, va dimitir en 1977, a manera de protesta contra les deficients mesures del govern per a la conservació de la naturalesa. La seva aparició en les memòries de Leni Riefenstahl ha portat a revisar la seva vida i obra.[5]

Obres[modifica]

Pel·lícules[modifica]

  • 1956. Kein Platz für wilde Tiere
  • 1959. El Serengueti no deu morir (Serengeti darf nicht sterben)
  • 1956-1980. Ein Platz für Tiere (sèrie televisiva)

Llibres[modifica]

En alemany
  • 1941. Wir Tiere sind ja gar nicht so! Franckh'sche Verlagshandlung
  • 1943. Wolf Dschingis: Neue Erlebnisse, Erkenntnisse und Versuche mit Tieren, Franckh'sche Verlagshandlung
  • 1951. Affen im Haus und andere Tierberichte, Franckh'sche Verlagshandlung
  • 1952. Flug ins Schimpansenland: Reise durch ein Stück Afrika von heute, Franckh'sche Verlagshandlung
  • 1956. 20 Tiere und ein Mensch
  • 1956. Thulo aus Frankfurt - Rund um die Giraffe, Franckh'sche Verlagshandlung
  • 1959. Serengeti darf nicht sterben (über die Arbeit am Film)
  • 1960. Kein Platz für wilde Tiere
  • 1961. Unsere Brüder mit den Krallen
  • 1963. Wir lebten mit den Baule. Flug ins Schimpansenland
  • 1965. Wildes Tier, weißer Mann
  • 1968. Grzimeks Tierleben, 16 vol.
  • 1969. Grzimek unter Afrikas Tieren: Erlebnisse, Beobachtungen, Forschungsergebnisse
  • 1974. Auf den Mensch gekommen: Erfahrungen mit Leuten
  • 1974. Vom Grizzlybär zur Brillenschlange: Ein Naturschützer berichtet aus vier Erdteilen, Kindler
  • 1974. Einsatz für Afrika: Neue Erlebnisse mit Wildtieren, Kindler
  • 1974. Tiere, mein Leben: Erlebnisse und Forschungen aus fünf Jahrzehnten, Harnack
  • 1975. Grzimek's Animal Life Encyclopedia, 13 vol., Van Nostrand Reinhold Company, Nueva York [traducción al inglés de su publicación de 1968]
  • 1977. Und immer wieder Pferde. Kindler
  • 1988. Grzimeks Enzyklopädie der Säugetiere, Kindler Verlag, Múnich.
  • 1990. Grzimek's Encyclopedia of Mammals, 5 vol., McGraw-Hill, Nueva York, ISBN 0-07-909508-9 [traducción al inglés de la publicación de 1988]
  • 2004. Grzimek's Animal Life Encyclopedia, 2nd. ed., 17 vol., Thomson-Gale, Detroit, ISBN 0-7876-5362-4 [revisión de la publicación de 1975]
En francès
  • 1953. Éducation donis singes. Denoël, París
  • 1960. La brousse sous mes ailes - Serengeti ne doit pas mourir. Li Livre Contemporain, París
  • 1971-1975. FONTAINE Maurice i GRZIMEK Bernhard (editors). Le Monde animal en 13 volumes. Editions Stauffacher, Zuric
    • Tom I : Animaux inférieurs
    • Tom II : Insectes
    • Tom III : Mollusques & Echinodermes
    • Tom IV : Poissons 1
    • Tom V : Poissons 2 & Amphibiens
    • Tom VI : Rèptils
    • Toms VII, VIII i IX : Oiseaux 1, 2, 3
    • Toms X, XI, XII i XIII : Mammifères 1, 2, 3, 4.
En castellà
  • 1957. El último paraíso de los animales salvajes Labor, Bardelona
  • 1961. Serengueti no debe morir: 367.000 animales salvajes buscan patria Noguer, Barcelona, México
  • 1982. Wendt, Herbert i Bernhard Grzimek (prol.)El descubrimiento de los animales: De la leyenda del unicornio hasta la etología. Planeta, Barcelona[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Times, John Tagliabue, Special To The New York «BERNHARD GRZIMEK, ZOOLOGIST AND WILDLIFE CHAMPION, DIES». The New York Times, 15-03-1987. ISSN: 0362-4331.
  2. ↑ Claudia., Sewig,. Der Mann, der die Tiere liebte: Bernhard Grzimek: Biografie. Lübbe, 2009. ISBN 9783785723678. 
  3. ↑ (www.dw.com), Deutsche Welle. «El Serengueti - Migración sin rumbo fijo | Global Ideas | DW | 20.08.2013» (en castellà). [Consulta: 17 maig 2017].
  4. ↑ Torma, Franziska. Eine Naturschutzkampagne in der Ära Adenauer: Bernhard Grzimeks Afrikafilme in den Medien der 50er Jahre (en alemany). Martin Meidenbauer Verlag, 2017-05-17. ISBN 9783899750348. 
  5. ↑ Antón, Jacinto «Columna | Grzimek y las nieblas del Serengueti» (en castellà). EL PAÍS, 16-05-2017.
  6. ↑ «Grzimek, Bernhard». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 18 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernhard Grzimek
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernhard_Grzimek&oldid=32527766»