Biblioteca Central de Barcelona
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Biblioteca provincial |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
La Biblioteca Central de Barcelona és un projecte de biblioteca pública a la ciutat de Barcelona, llargament reivindicat pel sector i que actualment es troba en fase de planificació. Es preveu que sigui construïda en un solar proper a l'Estació de França de Barcelona.[1] El projecte s'ubicaria en un terreny cedit per l'Ajuntament de Barcelona, finançat pel Ministeri de Cultura i gestionat per la Generalitat de Catalunya. Es preveu que quan s'edifiqui sigui la central de la xarxa de biblioteques de Barcelona.[2]
Història
El sector bibliotecari de Barcelona ha reclamat històricament una Biblioteca Provincial o una Biblioteca Central, com tenen d'altres capitals com Tarragona amb la Biblioteca Pública de Tarragona o Lleida amb la Biblioteca Pública de Lleida. O més recentment Girona amb la Biblioteca Carles Rahola. Reclamen un espai que faci de biblioteca central de la ciutat i alhora de la capital de Catalunya.
Des de finals del segle XX s'han proposat diversos espais o edificis, entre els quals destaquen les Galerias Preciados, el Mercat del Born el solar de l'Estació de França.
L'any 2002 es van començar obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona a l'antic Mercat del Born, però van aparèixer les restes de la ciutat medieval i moderna.[3] Es va optar per conservar les restes i traslladar el projecte de la biblioteca a un altre indret,[4] tot i l'oposició del moviment veïnal.
El 2010 la llavors Ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde va presentar a Barcelona una nova proposta de biblioteca al barri de la Ribera, a toca de l'Estació de França. Es tractava d'un projecte de 37,4 milions d'euros que havia de començar a ser construït durant el 2012, previ enderroc dels edificis afectats. El concurs va ser guanyat per l'empresa Nitidus Arquitectes i Serveos d'Arquitectura Betarq, liderada per Josep Maria Miró i Gellida.
Aquest projecte proposa un edifici repartit en tres grans blocs decreixents, amb una superfície total de 18.000 m², que el convertiria en la biblioteca més gran de l'Estat espanyol. L'edifici més petit donaria a l'avinguda del Marquès de l'Argentera. Es preveu que l'edifici doni molta importància a la llum natural, tingui diversos accessos i a la part posterior tingui una zona porxada i una sala d'actes i un mirador des d'on es puguin veure les restes arqueològiques del Baluard de Migdia. El solar és propietat de l'Ajuntament de Barcelona.[5]
El 2017, però, les obres encara no havien començat, i el Ministeri proposava programar el projecte en tres fases per intentar assumir els 40 milions d'euros pressupostats per a la seva edificació. Si aquest projecte per fases s'aprova finalment, seran necessaris 70 mesos de construcció, en comptes dels 40 inicials, pel que s'estimaria una inauguració pel 2024. En una reunió entre el Ministeri i l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 2017, s'anuncià que el projecte s'aparcava fins a poder adaptar-ho a la situació pressupostària actual.[6]
Proposta per fases i possible nom
- Primera fase: Amb un pressupost de 15,7 milions d'euros, serviria per construir els fonaments, el garatge, la planta subterrània d'instal·lacions comuns, així com els dipòsits i les sales infantils i polivalents.
- Segona fase: Amb una inversió estimada de 6,8 milions d'euros, serviria per construir el bloc corresponent a l'edifici d'oficines, el vestíbul i la zona de premsa
- Tercera fase: Els darrers 15,3 milions servirien per construir l'edifici més gran, que inclou les sales de lectura, cafeteria i les zones dedicades als continguts audiovisuals.[7]
El febrer de 2016 es van reunir el llavors secretari d'Estat de Cultura en funcions, José Maria Lassalle, el director general de Belles Arts, Miguel Ángel Recio, el tinent d'alcalde Jaume Asens i la delegada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda. En aquesta reunió el Ministeri va proposar el nom de Carme Balcells i Segalà com a possible nom de la futura biblioteca.[8]
El desembre del mateix any el nou secretari d'estat de cultura, Fernando Benzo, va exposar que l'envergadura del projecte en fa difícil l'execució: "No es tracta de renunciar-hi però cal veure l'evolució de l'economia".[9]
Referències
- ↑ Marimon, Sílvia «La Biblioteca Central de Barcelona: un projecte enterrat?». Diari Ara, 17-04-2015 [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ Cia, Blanca «El conte de la casa dels llibres ‘encantada’». El País, 04-01-2016 [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ Mercat del Born (Barcelona - El Born - Barcelonès), poblesdecatalunya.cat
- ↑ El Periodico, El nou mercat del Born deixarà a la vista un terç de les restes històriques Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Maigí, Raül «La nova Biblioteca Central de Barcelona serà una realitat el 2015». El Punt Avui, 29-09-2010 [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ País, Ediciones El «Barcelona aparca la biblioteca provincial». EL PAÍS, 16-04-2017.
- ↑ Cia, Blanca «La Biblioteca Provincial se construirá por fases, según el Ministerio». El País, 24-01-2016.
- ↑ Cia, Blanca «El Estado propone que la Biblioteca de Barcelona se llame Carmen Balcells». El País, 10-02-2016 [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ «El govern espanyol espera "tant de bo" recuperar el nivell d'inversió cultural a Catalunya». Ara.cat, 19-12-2016.