Bicol central

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaBicol central
Bikol Sentral
Tipusllengua, llengua viva i varietat estàndard Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2,5 milions
Parlants nadius2.500.000 Modifica el valor a Wikidata (1990 Modifica el valor a Wikidata)
RànquingSetena llengua més parlada a les Filipines[1]
Oficial aLlengua regional a les Filipines
Autòcton deRegió de Bicol
EstatFilipines
Coordenades13° 20′ 00″ N, 123° 30′ 00″ E / 13.333333°N,123.5°E / 13.333333; 123.5
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües filipines
llengües grans filipines centrals
llengües filipines centrals
llengües bicol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióComissió de la llengua filipina
Codis
ISO 639-3bcl
Glottologcent2087 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebcl Modifica el valor a Wikidata
IETFbcl Modifica el valor a Wikidata

El bicol central, o bikol central, és la llengua més parlada a la regió de Bicol del sud de Luzon, Filipines. Pertany al grup de bicol de la costa, junt amb el viracnon. Es parla a la part del nord i l'oest de la província de Camarines Sud, i el segon districte de Camarines Nord, part est d'Albay, part del nord-est de Sorsogon, la població de San Pascual de Masbate, i la part del sud-oest de Catanduantes. La seva àrea lingüística es basa en el dialecte canaman.

Dialectes del bicol central[modifica]

El bicol naga, un dialecte del bicol de la costa basat en canaman, Camarines Sud i el fonament del bicol estàndard, junt amb bicol legazpi, basat en la ciutat de Legazpi, s'entenen completament per part dels parlants del bicol. Es parla en el primer i segon districte de Camarines Sud (excepte a Del Gallego, on els residents són majoritàriament parlants del tagal i a San Pascual, Masbate.

El bicol legazpi es parla a la costa oriental d'Albay i el nord de Sorsogon.

Altres dialectes comuns inclouen el bicol daet, que es parla a Daet i poblacions adjacents de Camarines Nord, i el bicol partido, que es parla al 4t districte de Camarines Sud i a Virac, San Andres i la part sud de Caramoran a Catanduanes.

Comparació dialectal del bicol central[modifica]

Bikol central (dialecte estàndard del bicol de la costa a Canaman) Dialecte bicol naga Dialecte bicol partido Dialecte bicol legazpi Dialecte bicol virac Dialecte bicol daet Llengua rinconada bicol (bicol continental) Llengua sorsoganon
(bisakol)
Tàdaw tà dài luminayog an gamgam ni Pedro dawà na dai nin kandado an hawla? Tâno daw tà dài naglayog an gamgam ni Pedro dawà na mayò nin kandado si hawla? Hadáwê naglayog an gamgam ni Pedro máski na mayò nin kandado su hawla? Natà daw ta dai naglayog an bayong ni Pedro máski na warâ ki kandado su hawla? Ngatà daw tà dài nagḽayog an gamgam ni Pedro máski na dàing kandado su hawla? Bakin daw kayâ dài naglupad ang gamgam ni Pedro máski na mayong kandado si hawla? Ta'onō/Ŋātâ raw ta diri naglayog adtoŋ bayoŋ ni Pedro dāwâ ədâ ka kandādo su awlā? Nakay daw kay diri naglupad an tamsi ni Pedro maski na wara sin kandado su hawla?

Com altres llengües filipines, el bicol compta amb un bon nombre de manlleus, principalment del castellà com a resultat dels 333 anys de domini espanyol de les Filipines. Es pot trobar per exemple suerte (sort), karne (carn), imbestigador (investigador), litro (llitre), pero (però) i krimen (crim). Una altra font de manlleus lingüístics és el sànscrit, amb paraules com ara hade (rei) i karma.

Gramàtica[modifica]

Pronoms[modifica]

  Absolutiu Ergatiu Obliquo
1a persona singular akó ko sakuyà, sakô
2a persona singular iká, ka mo saímo, sìmô
3a persona singular siyá niyá saíya
1a persona plural inclusiva kitá niyatò, tá satuyà, satô
1a persona plural exclusiva kamí niyamò, mi samuyà, samô
2a persona plural kamó nindó saindó
3a persona plural sindá nindá saindá

Partícules[modifica]

Com moltes altres llengües filipines, el bicol té un conjunt ric de partícules discursives.

  • bagá – expressa dubte o vacil·lació
  • bayâ – per donar una oportunitat a algú; insistència cortès
  • dàa – (tagalog: daw) cita d'informació d'una font secundària
  • daw – (tagalog: ba/kaya) partícula interrogativa
  • garó – (tagalog: mukhang, parang) semblança o similitud. Català: «Se sembla a, és com si.»
  • gáyo – «exactament»
  • daing gáyo – «no exactament, en realitat no»
  • gayód / nanggayod – (tagalog: bakâ) «potser»
  • giráray / liwát – (tagalog: [m]uli) «un altre cop»
  • kutâ (na) – «Desitjo que (passi alguna cosa/no passi alguna cosa)» ; «Si almenys ... (condicionalitat d'esdeveniments passats)
  • lámang, lang / saná – (tagalog: lang) «sols, just
  • lugód – desig que alguna cosa passarà, o expressió de rendició
  • man – (tagalog: din, rin) «també» o «mai» (per exemple ano man «qualsevol cosa» o siisay man «qualsevol persona»)
  • mûna / ngûna – (tagalog: muna) «primer» o «encara»
  • na – (tagalog: na) «ara» o «ja»
  • naman – (tagalog: naman) «un altre cop»
  • nanggad – (tagalog: talaga, nga) «realment, veritablement, absolutament» (afegeix un sentit de certesa)
  • niyakò – «Jo ho vaig dir»
  • nganì – expressa fe («Això no té remei») o un prec a d'altri perquè no insisteixin
  • ngantig – informa de quelcom que hom ha dit a una tercera persona
  • ngapit – «llavors», «en cas», «durant/mentre» (lapse de temps)
  • ngayá – cortesia en demanar informació («a veure...»)
  • pa – (tagalog: pa) «encara»
  • palán – (tagalog: pala) expressa sorpresa o assabentar-se sobtadament
  • – (tagalog: po) marcador de cortesia, tabì en alguns dialectes bicol
  • túlos (-túlos) – (tagalog: agad-agad) «immediatament, de seguida»

Referències[modifica]

  1. Philippine Census, 2000. Taula 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en bicol central
de la Viquipèdia