Biringuccita

Biringuccita
Fórmula química	Na₂B₅O₈(OH)·H₂O
Epònim	Vannoccio Biringuccio
Localitat tipus	Larderello, Pomarance, Província de Pisa, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	6.EC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	V/K.03
Dana	26.5.7.1
Heys	9.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,19Å; b = 6,56Å; c = 20,76Å; β = 93,89°
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,496 nβ = 1,539 nγ = 1,557
Birefringència	δ = 0,061
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 64°
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1961
Símbol	Bgc
Referències

La biringuccita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor de l'italià Vannoccio Biringuccio (1480–1538/9), alquimista, metal·lúrgic, polític, director de mina i el fundició; autor de Pirotechnia, un manual sobre el treball dels metalls publicat l'any 1540.

Característiques

La biringuccita és un borat de fórmula química Na₂B₅O₈(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls diminuts i microcristalls en forma de raïm; també en masses terrosses.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la biringuccita pertany a «06.EC - Filopentaborats» juntament amb els següents minerals: nasinita, gowerita, veatchita, volkovskita, tuzlaïta, heidornita i brianroulstonita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1961 a Larderello, Pomarance, a la província de Pisa (Toscana, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada, on es troba en forma d'escates en canonades en un camp geotèrmic, associada a altres minerals com: nasinita, thenardita, orpiment i quars.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biringuccita