Romans d'Orient

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bizantins)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàRomans d'Orient
Byzantine agriculture.jpg
Escenes agrícoles en un evangeli romà del segle XI
Tipus ètnia
Llengua grec medieval
Religió cristianisme ortodox
Grups relacionats romans, grecs otomans, grecs
Regions amb poblacions significatives
Imperi Romà d'Orient (esp. Àsia Menor i Balcans)
Modifica les dades a Wikidata

Els romans d'Orient (Ρωμίοι) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.[1][2][3] Eren el grup ètnic majoritari de Constantinoble i l'Àsia Menor (actual Turquia), les illes gregues, Xipre i parts del sud dels Balcans, alhora que conformaven una pluralitat o minoria significativa als centres urbans costaners de Llevant i el nord d'Egipte.

El terme anacrònic bizantins (Βυζαντινοί) és utilitzat per historiadors contemporanis. La seva identitat ha pres moltes formes en el nom, amb variants com ara romii (que significa 'romans'), grekoi (que significa «grecs»), «bizantins», i «grecs bizantins».

L'estructura social dels romii fou sostinguda principalment per una base rural agrària, que consistí en els camperols i una petita fracció de pobres. Aquests camperols vivien dins dels tres tipus d'assentaments: el córion, o poble; l'agrídion, o llogarret; i el proastíon, o estat. Molts disturbis civils que tingueren lloc durant l'època de l'imperi Bizantí s'atribuïren a les faccions polítiques dins de l'imperi en lloc d'aquesta gran base popular. Soldats d'entre els grecs bizantins foren reclutats en un principi d'entre els camperols i entrenats sobre una base anual. A mesura que l'imperi Bizantí entrà al segle XI, molts dels soldats de l'exèrcit eren o bé professionals homes en armes o mercenaris.

L'educació dins de la població grega bizantina fins al segle XII era més avançada que a l'Occident, sobretot a l'escola primària, cosa que incrementà les taxes d'alfabetització. L'èxit arribà fàcilment pels comerciants grecs bizantins, que gaudien d'una posició molt forta en el comerç internacional. Malgrat els reptes que els enfrontaven contra els comerciants italians, s'ho apanyaren per mantenir la seva posició durant la segona meitat de l'existència de l'imperi. El clergat també tenia un lloc especial, no només tenia més llibertat que els seus homòlegs occidentals, sinó també el manteniment d'un patriarca a Constantinoble, que fou considerat com l'equivalent del papa. Aquesta posició de força s'havia acumulat amb el temps, perquè a començaments de l'imperi, sota Constantí el Gran (306-337), només una petita part, aproximadament el 10% de la població, era cristiana.

L'idioma dels grecs bizantins des de l'època de Constantí havia sigut el grec, tot i que el llatí era la llengua de l'administració. Des del regnat de l'emperador Heracli (610-641), el grec no només fou l'idioma predominant entre la població, sinó que també reemplaçà el llatí en l'administració. La distribució de l'imperi tenia al principi un caràcter multiètnic que, després de la pèrdua de les províncies on no es parlava grec, arribà a ser dominat pels grecs bizantins. Amb el temps, la relació entre ells i l'Occident, en particular amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'Europa franca, es deterioraren. Les relacions encara foren danyades més per un cisma entre romans occidentals i orientals ortodoxos que dugué els grecs bizantins a ser etiquetats com a heretges. Després de la coronació de Carlemany el 800, els grecs bizantins no foren considerats pels europeus occidentals com a hereus de l'imperi Romà, sinó com a part d'un regne oriental conformat per pobles grecs. Tanmateix, l'imperi Bizantí fou l'altra meitat de l'imperi Romà després de la caiguda del poder imperial romà a l'Occident.

Referències[modifica]

  1. Sturaitis, 2014, p. 176 i 177.
  2. Sturaitis, 2017, p. 70.
  3. Kaldellis, 2007, p. 113.

Bibliografia[modifica]

  • Kaldellis, Anthony. Hellenism in Byzantium: The Transformations of Greek Identity and the Reception of the Classical Tradition (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2007. ISBN 0-521-87688-5. 
  • Sturaitis, Ioannis «Roman Identity in Byzantium: A Critical Approach» (en anglès). Byzantinische Zeitschrift, vol. 107, 1, 2014, pàg. 175–220.