Blanca Llum Vidal i Carrasco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBlanca Llum Vidal
Homenatge Joan Oliver Blanca Llum Vidal.jpg
Naixement Blanca Llum Vidal i Carrasco
3 de febrer de 1986 (1986-02-03) (31 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Escriptora
Llengua català
Obra
Primeres obres La cabra que hi havia (2009)
Modifica dades a Wikidata

Blanca Llum Vidal (Barcelona, 3 de febrer de 1986) és poeta, editora i traductora catalana.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Ha publicat La cabra que hi havia (2009), Nosaltres i tu (2011), Homes i ocells (2012) i Visca! (2013). Ha editat la poesia d'Àngel Guimerà i les Dues Catalunyes d'Àngel Carmona. Ha participat en uns quants llibres col·lectius, entre els quals Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans (Ed. Documenta Balear, 2008), Quàntiques —10 poetes joves en diferencial femení—, Allò de dintre —homenatge poètic a Joan Ponç—, Màscares i reclams —vint dones interpreten Montserrat Abelló— i Ningú no ens representa —poetes emprenyats. Ha traduït, amb Arnau Pons, un fragment de La Douleur de Marguerite Duras. Els últims textos que ha escrit sobre altres s'han ocupat del Tractat sobre l'amor heroic d'Arnau de Vilanova, de El anhela de la pandorga d'Orlando Guillén i de les Tres sorores de Salvador Espriu. Intenta barrejar la Rodoreda amb la Tsvietàieva i en Roure quan diuen que «ho acuso tot de ser massa bonic», que «només jutjo els jutges» però que «som-hi, que n'hi ha/ per tots i en sobrarà».[2][3]

Els seus textos tenen molta força i busquen una manera diferent de dir les coses, lluny del cofoisme i de l'endogàmia majoritària."[4] Em deixo anar i en rellegir-me –operació complicada–, intento treure el cap per la finestra i mirar la realitat per explicar-la des del meu punt de vista, sense oblidar el seu vessant abstracte".[5] Si Blanca Llum Vidal sap encomanar és perquè viu en la joia del llenguatge. Vivificar la llengua és una comesa de poeta. Molta paraula clara, molta terra a peu pla, força de Cant, i esbossos de Visió. Tot un fet orgànic que fa que la cosa sigui alimentosa. Empeltada de tradició oral, de lèxic familiar, de llengua de poetes estimats, de les parles dels països del català, tot passat pel sedàs d'una veu amb estre, que pot, amb el temps, arribar a ser veu mestra.[6]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • La cabra que hi havia. Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2009 
  • Nosaltres i tu. Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2011 
  • Homes i ocells. Barcelona: Club Editor, 2012
  • Visca! Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2013
  • Punyetera flor. Barcelona: LaBreu Edicions, 2014
  • Maripasoula: Crònica d’un viatge a francesa: Tushita Edicions, 2015. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Blanca Llum Vidal i Carrasco». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
  2. «Fitxa de l'autora al web de Club Editor». [Consulta: 4 octubre 2014].
  3. LletrA. 33 poetes de menys de 35. Barcelona: UOC, 2014. 
  4. Castillo, David «Idees renovades». Avui Cultura, 10-05-2012.
  5. Castells, Ada «Un tros de conversa amb Blanca Llum Vidal». Avui Cultura, 10-05-2012.
  6. Obiols, Víctor «Seràs el nom de qui diu vent només amb aire». Ara llegim, 15-09-2012.