Blanca de la col

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Blanca de la col
Mascle de la blanca de la col
Mascle de la blanca de la col
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Superfamília: Papilionoidea
Família: Pieridae
Subfamília: Pierinae
Tribu: Pierini
Gènere: 'Pieris'
Espècie: ''P. brassicae''
Nom binomial
Pieris brassicae
(Linnaeus, 1758)

La blanca de la col (Pieris brassicae)[1] és una papallona diürna de la família Pieridae.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

És una papallona amb una distribució geogràfica molt àmplia, ja que es troba a tot Europa, a l'Àfrica del nord i a Àsia fins a l'Himàlaia. Dels lepidòpters comuns a Catalunya, la blanca de la col és una de les espècies més abundants.

Morfologia i costums[modifica | modifica el codi]

Erugues de la blanca de la col en grup.

Aquesta papallona té un cos pilós de color negre i fa de 5 a 6,5 cm d'envergadura. Té un color molt bàsic a les ales, el blanc, que li val el nom de "blanca". A part d'unes zones de color verd groguenc a la cara posterior de les ales, només té unes quantes taques negres, situades en posicions precises.

Li agrada molt camuflar-se amb les ales plegades entre les fulles de les plantes; llavors pot ser molt difícil de veure. Els mascles tenen, generalment, menys taques negres que les femelles, que presenten una zona negra prou àmplia a les puntes de les ales anteriors.[3]

La femella pon de 20 a 100 ous a les fulles de la planta escollida. El nom de la papallona de la col prové del fet que les erugues mengen, preferentment, les fulles de la col, entre altres espècies de plantes de la família de les brassicàcies. S'ha observat que també els agraden les fulles de la caputxina (Tropaeolum majus). Les erugues tenen el cos de color verd pàl·lid amb taques negres i mengen en grups sense amagar-se. Poden ser perjudicials als horts i jardins si n'hi ha concentracions importants.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. Bingham, C. T. Fauna of British India. Butterflies. Vol. 2 1907.(anglès)