Blanche d'Antigny
 Blanche D'Antigny  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Ernestine Antigny 9 maig 1840 Martizay (França) |
| Mort | 27 juny 1874 (34 anys) 8è districte de París (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Febre tifoide ) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 36 48° 51′ 30″ N, 2° 23′ 47″ E / 48.858414°N,2.396411°E Grave of Antigny (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, cantant |
| Instrument | Veu |
  | |
Blanche d'Antigny (Martizay, Indre, 9 de maig de 1840 - París, 30 de juny de 1874) va ser una cantant, actriu i cortesana francesa la fama de la qual avui es basa principalment en el fet que va ser la model principal per a la protagonista de la novel·la Nana (1880), d'Émile Zola.[1][2][3]
Vida[modifica]
Blanche d'Antigny va néixer com a Marie Ernestine Antigny. El seu pare, Jean Antigny, era el sagristà d'una església local i la seva mare, Eulalie Florine Guillemain, filla d'una familia de pagesos. Aviat quedà òrfena de pare i entrà a treballar com a cambrera a casa de la Marquesa de Gallifet, gràcies a la qual va ingressar en un internat religiós. Quan aquesta va morir, Blanche d'Antigny es va posar a treballar com a venedora en una boutique de moda, on conegué l'alta costura incipient.[4]
Als 14 anys va marxar a Bucarest amb un amant a qui després abandonaria. En retornar a París, va treballar al circ i en diverses sales, com el Bal Mabille. El ball la va portar al món del teatre i a la moda i esdevingué la model favorita de grans boutiques de roba, joies i perfums. També va posar per a Paul Baudry com a model de La Madeleine penitent, un quadre que es troba al Museu des Beaux-Arts de Nantes.[4]
Es va convertir en la parella del cap de policia rus Mesentzov, que la va portar a Sant Petersburg fins que es va veure obligada a abandonar Rússia per ordre especial de la tsarina.[1][5]
Quan es va posar al cap convertir-se en una estrella a l'escenari d'opereta,[6] va passar més o menys com Zola descriuria més tard a la novel·la Nana:[7] va tenir un èxit immediat a l'escenari i va atreure molts amants rics.[8] A partir de 1866 va actuar al Théâtre du Palais-Royal i al dels Folies-Dramatiques, on l'autor dramàtic Hervé la va presentar en els papers de Frédégonde, a Chilpéric (1868), i de Marguerite, a la seva obra mestra titulada Le petit Faust (1869), una paròdia tant de l'obra de Goethe com de l'òpera de Gounod.[9][5] Entre 1870 i 1873 Blanche d'Antigny va interpretar els papers principals en molts dels èxits d'Hervé, Offenbach i els seus deixebles (Le tour du chien vert, L'œil crevé, La Vie parisienne, La Cocotte aux œufs d'or, etc.). Els seus amants la van inundar de regals i van gastar-hi enormes sumes de diners, però ella no va voler aferrar-se a res d'això.[10]
Després de l'escàndol provocat per la ruïna econòmica d'un dels seus amants, va pensar que era millor marxar de París un temps. Va anar a Egipte, on va aparèixer en un escenari del Caire i va tenir un romanç amb el kediv Ismaïl Paixà. En va tornar infectada de febre tifoide i va morir, quan tot just tenia trenta-quatre anys. Blanche d'Antigny va ser enterrada al cementiri del Père Lachaise, a París.[1][2]
L'aurèola com a diva i femme fatale que la va acompanyar en vida va quedar en la memòria, i va permetre que Émile Zola la prengués com a referent per convertir-la en la protagonista de Nana, una cocotte frívola –contraposada a les «exemplars» i «honorables» mares de família–, que és víctima dels seus orígens i de la depravació moral.[4][11][3][12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Blanche d'Antigny». Les Amis du Vieux Martizay. [Consulta: February 14, 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Blanche d'Antigny (1840-1874) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Blanche d'Antigny, Nana d'Émile Zola». La Nouvelle Republique, Actualitzat 02/06/2017.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Blanche d’Antigny: el verdadero rostro de Nana». Bitacora de un marinero varado, 13-04-2011. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Blanche d'Antigny» (en francès). Du Temps des cerises aux Feuilles mortes, 07-10-2007. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Nagelkerke, 2012, p. 13.
- ↑ González, 2014, p. 375–390.
- ↑ Houbre, 2006, p. 59.
- ↑ Dubé, Paul. «Paulus - Mémoires». Du Temps des cerises aux Feuilles mortes. Arxivat de l'original el June 8, 2007. [Consulta: 14 febrer 2019].
- ↑ «D'Antigny, Blanche (1840-1874)». Androom. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Nana (en castellà), 2019-02-17. ISBN 978-88-325-1989-1.
- ↑ de Marco Monereo, Alejandra María. La mujer proletaria en Nana y la Taberna, de Emile Zola. Entre ascenso social y herencia del medio (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Pontificia de Comillas, juny de 2022, pàg. 8.
Vegeu també[modifica]
- Martinez Gonzalez, Julia «Sin límites entre el ángel y el monstruo: Naná y Sabine en la novela de Émile Zola». Thélème. Revista Complutense de Estudios Franceses, 03-07-2014. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_THEL.2014.v29.n2.44155.