Bob Cousy
Robert Joseph Cousy (9 d'agost de 1928, Nova York) és un exjugador professional de bàsquet estatunidenc, que va jugar de base en els Boston Celtics des de 1951 a 1963, i breument amb Cincinnati Royals en la temporada 1969-1970.
És reconegut com un dels millors jugadors de la història en la seva posició, i fou conegut com a "The Cooz" o "Houdini of the Hardwood".[1][2]
Col·legi d'Holy Cross
[modifica]Cousy va jugar en el Col·legi d'Holy Cross durant la seva carrera universitària,[3] on va ser el MVP de l'equip i màxim anotador en 1949 i 1950, dues vegades All-Conference i All-New England (1949 i 1950), i nomenat per Sporting News en el segon millor equip de l'All-American en 1949 i en el primer equip a l'any següent. Va liderar Holy Cross al campionat de la NCAA de 1947.[4]
Carrera NBA
[modifica]Cousy va ser triat en el draft de 1950 per Tri-Cities Blackhawks, i immediatament traspassat a Chicago Stags,[5] i més tard triat pels Celtics en un draft en el qual se seleccionaven els jugadors que havien quedat lliures després de la desaparició dels Stags.[2] En l'NBA, va liderar al seu equip a sis campionats: un el 1957 i, posteriorment, cinc consecutius, de 1959 a 1963.[6] Aquests cinc anells van ser part dels vuit aconseguits de manera consecutiva per la franquícia de Massachusetts.[7]
Cousy és el jugador que més assistències ha repartit en la història dels Celtics amb 6.955. Va liderar l'NBA en assistències des de 1953 a 1960, aquesta última temporada arribant a una mitjana de 9.5 per partit, el seu rècord personal.[2] A més, va anotar 16.960 punts i va participar en l'All-Star Game en tretze ocasions consecutives, sent l'MVP del partit en 1954 i 1957. També va ser nomenat MVP en la temporada 1957-1958, en el millor quintet des de 1952 a 1961 i en el millor segon en 1962 i 1963.[1] Cousy encara posseeix dos rècords NBA: el de més assistències repartides en una meitat (19, el 27 de febrer de 1959 davant Minneapolis Lakers —en va repartir 28 en tot el partit—)[8] i el de més tirs lliures en un partit de playoffs (o realment en qualsevol partit de NBA), quan va anotar 30 dels 32 intentats el 21 de març de 1953 davant Syracuse.[9]
Cousy es va retirar oficialment dels Celtics en finalitzar la temporada 1961-1962,[10] però va tornar set anys més tard i va disputar set partits com a entrenador-jugador dels Cincinnati Royals (en l'actualitat Sacramento Kings).[11] Va ser entrenador dels Royals de 1969 a 1973, però no va ser capaç de dirigir a l'equip a un balanç superior a 36-46. Durant la temporada 1973-1974, va ser acomiadat quan l'equip portava una marca de 6-14.[12]
Després de l'NBA
[modifica]El 1963, l'autobiografia més venuda de Bob Cousy, Basketball Is My Life, va ser publicada. En el llibre descriu com es va trencar el seu braç dret quan era un nen i es va veure forçat a practicar esports usant la seva mà esquerra. Va sentir que haver d'utilitzar la mà esquerra el va fer millor jugador de bàsquet.[13]
Aquell mateix any es va convertir en l'entrenador de Boston College, i en 6 temporades va tenir un rècord de 117 victòries i 38 derrotes, i va ser nomenat Entrenador de l'Any de Nova Anglaterra en 1968 i 1969.[14]
Cousy ha gaudit d'una vida molt pública en la seva retirada. Va fer de Comissionat en l'American Soccer League II a la fi dels 70, va aparèixer en la pel·lícula Blue Chips, i treballà per als Celtics una vegada que els seus dies com jugador van arribar a la seva fi.[2] També ha treballat com comentarista en retransmissions de bàsquet. A més, el seu mític dorsal 14 va ser retirat pels Celtics.[15] Fou nominat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996 i ESPN el va col·locar en la posició #94 en la seva llista dels 100 millors esportistes estatunidencs del segle xx.[16][17]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Bob Cousy Statistics». Sports Reference, Inc, 22-07-2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Bob Cousy Bio» (en anglès). NBA History. NBA, 02-10-2002. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Reynolds, 2013, p. 48.
- ↑ Reynolds, 2013, p. 52.
- ↑ «The Bob Cousy Interview» (en anglès). Celtic Nation, 09-02-2004. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Negi, Ashish. «Top 10 players with most NBA Rings» (en anglès americà). [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Guerrero, Omar. «Why The Celtics' 'Eight-Peat' Is Not As Impressive As The Bulls' Two Three-Peats» (en anglès). Clutch Points, 05-03-2021. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Miller, Dylan. «February 27, 1959-Bob Cousy sets NBA record 28 assists in a game» (en anglès). The Declaration, 27-02-2024. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ «Will Bob Cousy's free throws record be broken in 2021 playoffs?» (en anglès americà). NBC Sports, 17-05-2021. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ «El emotivo adiós de “Mr. Basketball” (1963)» (en castellà). FEB, 17-03-2016. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Eschenbach, Julian. «"He put himself in because he didn't trust anyone else" - Oscar Robertson on the moment when 41-year-old Bob Cousy suddenly went from head coach to player» (en anglès), 06-11-2023. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ «1973-74 Kansas City-Omaha Kings Transactions» (en anglès). Basketball Reference. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Cousy, Bob. Basketball is my Life (en anglès), 1963.
- ↑ «The Bob Cousy Award» (en anglès). Hoophall Awards. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ Rivera, Gio. «Celtics Retired Jerseys: Every Boston Great Whose Number Hangs In Rafters» (en anglès americà), 11-01-2023. [Consulta: 8 febrer 2025].
- ↑ «The NBA's 50 Greatest Players» (en anglès). NBA.com. Turner Sports Interactive, Inc.
- ↑ «Top N. American athletes of the century» (en anglès). ESPN. [Consulta: 8 febrer 2025].
Bibliografia
[modifica]- Reynolds, Bill. Cousy: His Life, Career, and the Birth of Big-Time Basket (en anglès). Gallery Books, 2013. ISBN 978-1-4767-4616-6.
- Cousy, Bob; Linn, Edward; Riger, Robert. The Last Loud Roar (en anglès). Simon & Schuster, 2016. ISBN 978-1-5011-4264-2.