Larry Bird

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basketball.png
Larry Bird
Aler-pivot
Informació personal
Data de naixement 7 de desembre de 1956 (1956-12-07) (60 anys)
Lloc de naixement Indiana West Baden Springs
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Altura 6 ft 9 in (2,06 m)


Informació de la carrera
Universitat Indiana State
Draft de l'NBA 1978 / 6è
Carrera professional 1979–1992
Trajectòria
Boston Celtics (1979–1992)
Moments destacats i premis
1979 USBWA College Player of the Year
3 cops NBA MVP
2 cops Sporting News NBA MVP
3 cops NBA Champion
2 cops NBA Finals MVP
12 cops All-Star
1982 All-Star MVP
1980 NBA Rookie of the Year
1992 Olympic gold medal
Pàgina d'informació (anglès)

Larry Joe Bird (nascut el 7 de desembre de 1956 a West Baden, Indiana) va ser un dels més grans i complets jugadors de bàsquet de la història de l'NBA. Fa 2,06 metres d'alçada, i només va jugar en un equip com a professional, als Boston Celtics (1979-1992) amb qui va guanyar 3 campionats de la NBA (1981, 1984 y 1986). Al 1992 va formar part del Dream Team amb el qual va obtenir la medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona. Va ser conegut amb el sobrenom de Larry Legend.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Bird va néixer a West Baden SpringsIndiana, i és fill de Claude Joseph "Joe" Bird i Georgia Kerns. Va ser el quart de sis fills.[1] Els seus germans es diuen Mike, Mark, Jeff i Eddie i la seva germana Linda. Va créixer entre el seu poble natal i la veïna localitat de French Lick, d'aquí li vé el seu sobrenom de "the Hick from French Lick" (el passarell de French Lick). La seva família va patir problemes econòmics durant tota la seva infància. En una entrevista concedida a Sports Illustrated en 1988 recordava com la seva mare encarava aquest problemes econòmics : Si tenia un deute amb el banc i nosaltres necessitavem sabates, ella aconseguia les sabates i negociava amb el banc. No vull dir que no pagués els deutes però els seus fills erem sempre el primer[2]. Diverses vegades en Larry va ser enviat a viure amb els seus avis degut als problemes econòmics. El ser pobre durant la infància, suposa una motivació avui en día, va dir a la revista nord americana.[2]

Aquestes dificultats de la família Bird es veien incrementades degut a l'alcoholisme del pare, en Joe Bird. Al 1974, mentre en Larry estava a high school els seus pares es van divorciar, un any més tard, el 3 de febrer de 1975, el seu pare es va suïcidar amb una arma de foc.[3] En Larry, de 18 anys no va plorar ni una sola llàgrima.

A pesar de las desgracies domèstiques, el seu segon any al high school Springs Valley, va arribar a ser un dels millors jugadors de French Lick, i quan va deixar l'institut era el màxim encistellador de la historia del centre. El seu retrat penja de l'escola, actualment està situada en el carrer Larry Bird Boulevard.

Bird es va casar amb Dinah Mattingly el 1989. Ells han adoptat dos fills, Conner and Mariah. Bird també té una filla biològica anomenada, Corrie, d'un primer matrimoni.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Universitat[modifica | modifica el codi]

L'any 1974 Bird va rebre una beca per jugar al bàsquet universitari a la prestigiosa Universitat d'Indiana, els Hoosiers, que en aquell moment posseïa el millor programa de bàsquet del país, i estava dirigit pel mític Bobby Knight, però la magnitud de la institució va aclaparar tant a Bird que en menys d'un més va tornar a French Lick, on es va inscriure durant un any al Northwood Institute de West Baden. I va treballar en diversos oficis municipals fins que al cap d'un any s'enrolà en les files de la més petita Universitat d'Indiana State.[4] Va tenir una reeixida carrera de tres anys amb els Sycamores, ajudant a assolir el torneig de la NCAA per primera vegada en la història de l'escola i portant-los a la final de la NCAA contra la Universitat de Michigan State, on per aquell llavors brillava amb llum pròpia un xaval anomenat Magic Johnson. Va perdre el partit per 75–64, amb Bird anotant 19 punts però fent només un 7 de 21 llançaments, o sigui un 33.3% en el tir.

A nivell individual, va guanyar diversos premis, com el prestigiós Naismith Award,[5] va ser triat Jugador de l'any per la coneguda revista esportiva Sporting News, triat en dues ocasions en el millor quintet nacional, i promitjant 30,3 punts (cinquena millor marca de la història de la NCAA), 13,3 rebots i 4,3 assistències liderant als Sycamores a un record de 81 victòries i 13 derrotes durant la seva estada a l'equip.

Estadístiques en la universitat[6][modifica | modifica el codi]

Temporada Equip Partits Titular Minuts

per partit

Tirs % 3P% Tirs

lliures%

Rebots

per partit

Assistències

per partit

Pilotes

robades

Taps Punts
1976–77 Indiana State 28 36.9 .544 .840 13.3 4.4 32.8
1977–78 Indiana State 32 .524 .793 11.5 3.9 30.0
1978–79 Indiana State 34 .532 .831 14.9 5.5 28.6
Total 94 .533 .822 13.3 4.6 30.3

Professional[modifica | modifica el codi]

Malgrat el seu brillant currículum universitari, no va ser escollit pels Boston Celtics en el draft de 1978 fins al setè lloc, en el que va resultar ser una nova jugada mestra de Red Auerbach. Al Celtics formaria, al costat de Robert Parish i Kevin McHale, la columna vertebral de l'equip al llarg de la dècada dels vuitanta. En aquests temps també militarien al Boston jugadors de la talla de Cedric Maxwell, Bill Walton, Dennis Johnson o Danny Ainge. Durant aquest període, Bird va aconseguir tres anells de l'NBA, en les temporades 80/81, 83/84 i 85/86. A més, va disputar dos Finals de l'NBA contra els Los Angeles Lakers en les temporades 84/85 i 86/87 i va aconseguir guanyar també el premi del novençà de l'any el 1980 (superant una gran temporada de Magic Johnson), el MVP (jugador més valuós) de l'NBA en 1984, 1985 i 1986 i el concurs de triples de l'All-Star Game en tres ocasions. L'entrenador amb el qual Larry Bird va aconseguir la major part dels seus èxits va ser K.C. Jones. A més de les seves qualitats com jugador, Bird posseïa un caràcter guanyador que el feia especial.

Bird va participar també en la selecció nacional dels EUA en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, equip que va ser més conegut com el Dream Team, per contar entre els seus jugadors, a part del mateix Bird, altres grans jugadors de la història de l'NBA, com ara Charles Barkley, Michael Jordan, Scottie Pippen, i Magic Johnson, entre altres. Després d'aquesta Olimpíada, Bird es va retirar, a causa d'una lesió en els nervis de l'esquena. Darrere seu va deixar unes estadístiques de més de 24 punts, 10 rebots i 6 assistències per partit.

Al febrer de 1993 el Boston Garden es va omplir per acomiadar al millor jugador de la història de la franquícia. Un homenatge que va començar amb la seva mare Georgia Bird i va acabar igual que va començar tot, amb una trobada entre Larry y Magic. El qual va deixar una frase per la història que defineix perfectament la magnitud d'en Larry Bird :

Solament m'has enganyat quan em vas dir que algun dia hi hauria un altre Larry Bird. Bé Larry, mai hi haurà un altre Larry Bird[1]”.

En 1997 va ser contractat per a ser entrenador dels Indiana Pacers. En tres temporades com tècnic va tenir una marca de 147 victòries contra 67 derrotes, i en la seva primera temporada, va guanyar el premi al tècnic de l'any (temporada 1997-1998), arribant l'any 2000 a les Finals de l'NBA.

Bird va renunciar com entrenador després d'una aparició a les Finals de l'NBA de l'any 2000, encara que en 2003 va tornar a signar amb l'equip d'Indianàpolis per a exercir com a director esportiu, el qual va guanyar el premi d'executiu de l'any (temporada 2011-2012).

Durant els anys 1980 i 1990, Bird va ser amo d'un restaurant en Terre Haute anomenat el "Larry Bird's Boston Connection". Actualment és propietat de Quality Inn.

Premis[modifica | modifica el codi]

Medaller
Basquetbol
Jocs Olímpics
Or Barcelona 1992 bàsquet masculí

Com a jugador :

  • 3 vegades Campió de la NBA (1981, 1984 i 1986).
  • 2 vegades triat Jugador més Valuós de les Finals (1984 i 1986).
  • 3 vegades escollit Jugador més Valuós de l'NBA (1984, 1985, i 1986).
  • 12 vegades All Star (1980-1988, 1990-1992).
  • Escollit Jugador més Valuós del partit del All Star (1982).
  • 9 vegades escollit en el Millor quintet de l'NBA (1980-1988).
  • Escollit com a integrant del segon millor quintet de l'NBA (1990).
  • 3 vegades escollit en el segon millor equip defensiu de la lliga NBA (1982-1984).
  • Triat Rookie de l'any de la NBA (1980).
  • 3 vegades campió del Concurs de Triples del All Star (1986-1988).
  • Escollit Atleta de l'any per la Associated Press (1986).
  • La seva samarreta amb el número 33 ha estat retirada pels Boston Celtics.
  • Fou nominat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA (1996).
  • Millor percentatge de tirs lliures en 4 ocasions.

Com a entrenador :

Com a executiu :

  • Triat Executiu de l'any (2012).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Memoria de baloncesto: Larry Bird, el tirador que enamoró al mundo | Tercer Equipo». [Consulta: 12 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 «CNN/SI - 33: Larry Bird enters the Hall of Fame», 30-09-2013. [Consulta: 12 novembre 2016].
  3. «33 momentos de Larry Bird - Jot Down Cultural Magazine» (en es-es). Jot Down Cultural Magazine, 04-02-2013.
  4. Parquet, Professor. «How Larry Bird saved the Celtics & NBA as a rookie». CelticsBlog, 07-01-2015. [Consulta: 13 novembre 2016].
  5. «NBA.com: Larry Bird Bio». www.nba.com. [Consulta: 13 novembre 2016].
  6. «Larry Bird Stats | Basketball-Reference.com». Basketball-Reference.com. [Consulta: 13 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ESCUDERO, Juan Francisco. Larry Bird : una mente privilegiada, Editorial JC CLEMENTINE, 2014, p. 384. ISBN 9788495121530
  • MACMULLAN, Jackie, BIRD, Larry, JOHNSON, Magic. Cuando éramos los mejores. Editorial Contra, 2015. p. 368. ISBN 978-84-944033-3-0