Bonaventura Casals i d'Echauz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1791  Barcelona |
| Mort | 1863 (71/72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Membre de | |
Bonaventura Casals i d'Echauz (Barcelona, 1791 - 1863) fou un metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i vocal de la Junta de Superior de Sanitat del Principat de Catalunya i les illes Balears el 1820.[1] Batxiller en medicina (1808), es va graduar a Barcelona el 1816 i feu oposicions a “metge de casa” de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1819.[2]
Fou inspector general de les poblacions empestades de Mallorca, on exercí una tasca important durant l'epidèmia de 1820. El 1821 fou nomenat protometge honorari de l'exèrcit i el 1823 passà a protometge efectiu de l'exèrcit a ultramar. Per la seva vinculació al liberalisme va emigrar a Amèrica el 1824 i s'establí a Arequipa, Perú, on exercí l'homeopatia, seguint les teories de Hahnemann. Podia dir a qualsevol malalt el mal que patia i localitzar-lo en el seu cos per després donar-li un medicament que actuaria directament en el punt de l'organisme afectat per la malaltia. estudià el sistema nerviós i el comportament dels fluids nerviosos. Es va interessar per la botànica i l'ús de les plantes medicinals de les que va classificar més de 150. Fou «inspector general de plantas y demás sustancias medicinales» del Perú».[2]
Va tornar a Barcelona el 1863. El 21 de setembre de 1863, poc després del seu retorn a Catalunya, llegí un discurs a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona on va descriure alguns dels aparells que havia inventat, com el «casalímetre», el «casalimagnes», el «casaloscopi» i el «casalífon». El «casalímetre» era una màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el «casalimagnes», per era per a assenyalar fluids nerviosos. El 1864, després de morir es va publicar a Madrid la seva obra pòstuma «La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano» (1863).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Bonaventura Casals i d'Echauz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bonaventura Casals i d'Echauz. El casalímetre i el casalimagnes». Eponímia médica catalana (II), pàg. 47-40 [Consulta: 16 desembre 2016].