Planta medicinal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Plantes medicinals)
Salta a: navegació, cerca

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica. Es calcula en unes 260.000 les espècies de plantes que es coneixen en l'actualitat, de les que el 10% es poden considerar medicinals, és a dir, es troben recollides en els tractats mèdics de fitoteràpia, moderns i d'èpoques passades, per presentar algun ús. Evidentment, sobretot a les regions equatorials, la proporció d'espècies medicinals pot variar sensiblement d'aquest percentatge, ja que ni tan sols es coneix la totalitat de la flora.

Vinca de Madagascar: Conté alcaloides que s'utilitzen per al tractament de la leucèmia

Principis actius i la recol·lecció[modifica | modifica el codi]

L'estudi dels components de les plantes medicinals se centra en les substàncies que exerceixen una acció farmacològica sobre el ser humà o els éssers vius en general. Els principis actius de les plantes poden ser substàncies simples (com a alcaloides) o bé barreges complexes (resines, olis essencials, etc.). Els compostos més comuns són els glúcids i heteròsids (glúcid més un compost sense cap glúcid), que poden ser glucòsids, galactòsids, etc. El primer heteròsid que es va descobrir va ser la salicina (extret de Salix alba). Altres components actius de les plantes són alcaloides, lípids, gomes, mucílags, principis amargs, tanins, olis essencials, resines, bàlsams, oleoresines, àcids orgànics, enzims i vitamines.

La recol·lecció ha de realitzar-se quan els principis actius de la planta estan madurs. Generalment, s'ha de procedir a l'assecat dels vegetals el més ràpid possible, de manera que no fermentin els sucres que contenen, encara que cal tenir en compte que les herbes seques a poc a poc van perdent les seues propietats. Les flors han d'agafar-se acabades d'obrir i assecar-se amb paper net; les fulles han de recol·lectar-se abans i durant la floració i estendre's sobre un paper o reixeta; les plantes senceres han de ser desposseïdes de les fulles marcides i les restes de terra; les llavors i fruits no solen necessitar cap tractament; i les escorces i arrels s'han de prendre d'exemplars joves.

Preparacions comunes amb plantes medicinals[modifica | modifica el codi]

  • Infusió: calfar aigua i afegir la part de la planta necessària en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a fulles, flors i llavors.
  • Decocció: procés pel qual la planta es bull en aigua durant un període determinat. S'usa aquest procediment amb les parts més dures, com a escorça, fulles coriàcies, arrels i tiges.
  • Reducció: si la cocció es du a terme durant més de 20 minuts, es produeix la reducció. S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels que es necessita, per la seua escassa proporció, una major concentració.
  • Maceració: consisteix a deixar reposar les plantes en aigua freda durant algunes hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor però soluble en aigua.
  • Tintura o vins medicinals: és la maceració feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen bé en aigua o són de sabor desagradable, emprant-se generalment planta seca. Són molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran).
  • Xarops: són dissolucions de sucre en aigua a què després se'ls afegeix la planta.
  • Suc: directament es trituren les plantes fresques i després es tamisa el líquid.
  • Olis medicinals: igual que l'alcohol, l'oli és un altre dels dissolvents més usats. De fet hi ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. Són els més utilitzats per a ús extern (fregues, massatges o untes).
  • Cataplasmes o compreses: es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acció de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.
  • Bafs: es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que es desprèn del recipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Els principis actius de les plantes, als que cal atribuir els seus efectes curatius, poden utilitzar-se en el tractament de gran nombre de malalties. A continuació es donen alguns exemples de les propietats medicinals de les plantes, així com d'algunes de les espècies vegetals que presenten aquestes propietats:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Colonques Garrido, Josep (2013). Les Principals Plantes per a la Salut d'Eivissa i Formentera. Illes Balears, Eivissa. Institut d'Estudis Eivissencs. 417 pàgs. ISBN 978-84-87455-59-9

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planta medicinal Modifica l'enllaç a Wikidata
A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Galeria de plantes medicinals.

Plantes medicinals a Eivissa