Borishanskiïta

Borishanskiïta
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química	Pd1+x(As,Pb)₂, x = 0 a 0,2
Localitat tipus	dipòsit de Cu-Ni d'Oktyabr'skoe, Norilsk, Putoran Plateau, península de Taimyr, Taymyrskiy Autonomous Okrug, Regió econòmica de Sibèria de l'Est, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.AC.45c
Nickel-Strunz 9a ed.	2.AC.45c
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.21
Dana	2.12.16.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,18(2) Å; b = 8,62(2) Å; c = 10,66(2) Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	gris acer fosc
Exfoliació	bona
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	10,2 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Ag
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i aprovat
Codi IMA	IMA1974-010
Any d'aprovació	1975
Símbol	Bhk
Referències

La borishanskiïta és un mineral de la classe dels sulfurs, desacreditat des de l'any 2022. Rep el seu nom del geòleg soviètic Serafima Samoilovna Borishanski.

Característiques

La borishanskiïta era considerada un sulfur de pal·ladi, arsènic i plom, de fórmula química Pd_1+x(As,Pb)₂, sent el valor de x entre 0 i 0,2. Com que noves anàlisis de la mostra holotip d'aquest mineral mostren que aquest mineral és idèntic a la polarita, la borishanskiïta resta desacreditada per l'IMA.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la borishanskiïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieita-II, stillwaterita, isomertieita, mertieita-I, miessiita, palarstanur, estibiopaladinita, menshikovita, majakita, paladoarseniat, paladobismutarseniat, paladodymita, rhodarseniat, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaita, polarita, froodita i iridarsenita.

Formació i jaciments

Es troba en menes massives i disseminades de sulfurs de Cu-Ni. Sol trobar-se associada a altres espècies com: nickelina, cuproaurur, pentlandita, cubanita, calcopirita, magnetita, pirrotina, zvyagintsevita o atokita. La seva localitat tipus es troba als dipòsits de Cu-Ni d'Oktyabr'skoe, Norilsk (península de Taimyr, Rússia), on va ser descoberta l'any 1975, sent l'únic indret on s'ha trobat.