Atheneïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAtheneïta
Fórmula química(Pd,Hg)3As
EpònimAtena modifica
Localitat tipusItabira (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.02.AC.05a
Nickel-Strunz 9a ed.2.AC.05a modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.05 modifica
Dana2.2.4.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·líbutllofes irregulars, inclusions
Estructura cristal·linaa = 6.813 Å, c = 3.4892 Å; Z = 3
Simetriahexagonal - dihexagonal dipiramidal
Colorgris to gris blanquinós; blanc amb tint blavós a la llum reflectida
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Gravetat específica10,2
Densitat10.16-10.2 g/cm3
Pleocroismemolt feble, en groc pàl·lid a gris pàl·lid blavós
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1973-050 modifica
Referències[1][2][3]

L'atheneïta[4] és un rar mineral de pal·ladi, mercuri i arsènic. El seu nom fa referència a la deessa Atena, també anomenada Pal·les Atenea, d'on prengué el nom l'asteroide Pal·les, el qual donà nom a l'element químic pal·ladi, característic d'aquest mineral. L'atheneïta fou descrita per primera vegada per A.M. Clark, A.J. Criddle i E.E. Fejer el 1974 a partir d'una mostra obtinguda de la Mines Gerais, a Itariba (Brasil).[5]

Característiques[modifica]

Químicament és un arsenur de pal·ladi i mercuri de fórmula (Pd,Hg)3As, de color blanc. La seva composició és paral·lela a la de l'arsenopal·ladinita (Pd8(As,Sb)3), la isomertieita (Pd11Sb2As2) i la meritieita-II (Pd8(Sb,As)3). La seva densitat és de 10.16-10,2 g/cm3, i cristal·litza en el sistema hexagonal. Té una forma cristal·lina bipiramidal dihexagonal. L'estructura atòmica de l'atheneïta és molt similar a la dels carbonis hexagonals que componen el grafit.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atheneïta pertany a "02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE" juntament amb els següents minerals: vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.

Formació i jaciments[modifica]

Està associada a depòsits de pal·ladi i or. Apareix juntament amb arsenopal·ladinita, pal·ladseita, isomertieita i hematites. Se n'ha trobat atheneïta a Serra Pelada, al nord del Brasil. També a la regió nord de Pará, Brasil, a la regió nord de Rússia, a la província de Limpopo, Sud-àfrica, i a Karratha, Austràlia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenopal·ladinita, palladseita, isomertieita i hematites.

Referències[modifica]

  1. Handbook of Mineralogy
  2. Atheneite on Mindat.org
  3. Atheneite dat on Webmineral
  4. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 3 març 2014]. 
  5. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.]. «Atheneite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].