Estibiopal·ladinita
 Estibiopal·ladinita | |
|---|---|
 Estibiopal·ladinita de color platejat de Tilkerode (Harz, Alemanya), exposada al museu mineralògic de la Universitat de Bonn | |
| Fórmula química | Pd₅Sb₂ |
| Epònim | antimoni, pal·ladi i composició química  |
| Localitat tipus | granja Tweefontein, Mokopane, Waterberg, Bushveld Complex, Limpopo, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.20a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.20a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A’.04 |
| Dana | 2.3.3.1 |
| Heys | 3.12.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,59Å; c = 28,11Å; |
| Color | platejat, blanc a gris acer |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Cu, Sn, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Any d'aprovació | 1927 |
| Símbol | Stpdn |
| Referències | [1] |
L'estibiopal·ladinita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'arsenopal·ladinita. Rep el seu nom de la seva composició química, del grec stibi-, antimoni, i palladium, pal·ladi.
Característiques[modifica]
L'estibiopal·ladinita és un sulfur de fórmula química Pd₅Sb₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Forma cristalls hexagonals prims o tabulars de fins a 200 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiopal·ladinita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments[modifica]
És un component poc habitual dels dipòsits de platí. Sol trobar-se associada a altres minerals com: braggita, cooperita, mertieïta-II, sperrylita, genkinita, platarsita, cromita, calcopirita, pentlandita, pirrotina, geversita, or natiu, violarita o aliatges de platí, ferro, coure i níquel.[2] Va ser descoberta l'any 1927 a la granja Tweefontein, a Mokopane (Limpopo, Sud-àfrica). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Vimbodí i Poblet, a Montblanc i a L'Espluga de Francolí.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibiopal·ladinita |
- ↑ «Stibiopalladinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ «Stibiopalladinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 12 desembre 2023].