Estibiopal·ladinita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEstibiopal·ladinita
Stibiopalladinite - Mineralogisches Museum Bonn.jpg
Estibiopal·ladinita de color platejat de Tilkerode (Harz, Alemanya), exposada al museu mineralògic de la Universitat de Bonn
Fórmula químicaPd5Sb2
Epònimantimoni, pal·ladi i composició química modifica
Localitat tipusgranja Tweefontein, Mokopane, Waterberg, Bushveld Complex, Limpopo, Sud-àfrica
Classificació
Categoriasulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.2.AC.20a modifica
Nickel-Strunz 9a ed.2.AC.20a modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.05 modifica
Dana2.3.3.1
Heys3.12.32
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 7,59Å; c = 28,11Å;
Colorplatejat, blanc a gris acer
Duresa4 a 5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Impureses comunesCu, Sn, As
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1980 s.p. modifica
Any d'aprovació1927
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'estibiopal·ladinita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'arsenopal·ladinita. Rep el seu nom de la seva composició química, del grec stibi-, antimoni, i palladium, pal·ladi.

Característiques[modifica]

L'estibiopal·ladinita és un sulfur de fórmula química Pd5Sb2. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Forma cristalls hexagonals prims o tabulars de fins a 200 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiopal·ladinita pertany a "02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE" juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.

Formació i jaciments[modifica]

És un component poc habitual dels dipòsits de platí. Sol trobar-se associada a altres minerals com: braggita, cooperita, mertieïta-II, sperrylita, genkinita, platarsita, cromita, calcopirita, pentlandita, pirrotina, geversita, or natiu, violarita o aliatges de platí, ferro, coure i níquel.[2] Va ser descoberta l'any 1927 a la granja Tweefontein, a Mokopane (Limpopo, Sud-àfrica).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibiopal·ladinita
  1. «Stibiopalladinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2016].
  2. «Stibiopalladinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 febrer 2016].