Mertieïta-II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMertieïta-II
Fórmula químicaPd8(Sb,As)3
EpònimJohn Beaver Mertie
Localitat tipusplacer de platí de Salmon River, Goodnews Bay, Bethel Borough, Alaska, Estats Units
Classificació
Categoriasulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.2.AC.10b
Nickel-Strunz 9a ed.2.AC.10b
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.05
Dana2.16.3.1
Heys3.12.39
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 7,6Å; c = 42,9Å;
Colorgroc rogenc
Duresa6
Lluïssormetàl·lica
Impureses comunesCu, Sn
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G)
Any d'aprovació1973
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La mertieïta-II és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del geòleg nord-americà John Beaver Mertie, Jr. (1888-1980).

Característiques[modifica]

La mertieïta-II és un sulfur de pal·ladi, arsènic i antimoni, de fórmula química Pd8(Sb,As)3. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de grans anèdrics d'uns 0,5 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mertieïta-II pertany a "02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE" juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1973 al placer de platí de Salmon River, a Goodnews Bay (Alaska, Estats Units), i ha estat descrita a diversos països d'arreu del planeta. Es troba en forma de grans fins en concentrats de metalls preciosos en placers, aparentment derivats d'una roca mare ultramàfica, o sobre cubanita–mooihoekita massives, com en el cas de la mina Oktyabr, a Rússia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, sperrylita, laurita, platarsita, ruthenarsenita, mertieïta-I, genkinita, estibiopal·ladinita, calcocita, bornita, heazlewoodita, galena, calcopirita, pentlandita, valleriïta, hauchecornita, parkerita o cromita, així com d'aliatges de platí, iridi i osmi, o aliatges de platí i ferro.[2]

Referències[modifica]

  1. «Mertieite-II» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Mertieite-II» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 31 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]