Mertieïta
 Mertieïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pd₈(Sb,As)₃ |
| Epònim | John Beaver Mertie |
| Localitat tipus | placer de platí de Salmon River, Goodnews Bay, Bethel Borough, Alaska, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.10b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.10b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.05 |
| Dana | 2.16.3.1 |
| Heys | 3.12.39 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,6Å; c = 42,9Å; |
| Color | groc rogenc |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Impureses comunes | Cu, Sn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1973 |
| Símbol | Met-II |
| Referències | [1] |
La mertieïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del geòleg nord-americà John Beaver Mertie, Jr. (1888-1980). Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava mertieïta-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Característiques[modifica]
La mertieïta és un sulfur de pal·ladi, arsènic i antimoni, de fórmula química Pd₈(Sb,As)₃. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de grans anèdrics d'uns 0,5 mil·límetres.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1973 al placer de platí de Salmon River, a Goodnews Bay (Alaska, Estats Units), i ha estat descrita a diversos països d'arreu del planeta. Es troba en forma de grans fins en concentrats de metalls preciosos en placers, aparentment derivats d'una roca mare ultramàfica, o sobre cubanita–mooihoekita massives, com en el cas de la mina Oktyabr, a Rússia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, sperrylita, laurita, platarsita, ruthenarsenita, mertieïta-I, genkinita, estibiopal·ladinita, calcocita, bornita, heazlewoodita, galena, calcopirita, pentlandita, valleriïta, hauchecornita, parkerita o cromita, així com d'aliatges de platí, iridi i osmi, o aliatges de platí i ferro.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mertieïta |
- ↑ «Mertieite-II» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, octubre 2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Mertieite-II» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 31 gener 2016].