Bubú de Montparnasse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaBubú de Montparnasse
Bubù
Fitxa
Direcció Mauro Bolognini
Protagonistes
Director artístic Guido Josia
Producció Manolo Bolognini
Guió Giovanni Testori
Mario Di Nardo
Mauro Bolognini
Música Carlo Rustichelli
Fotografia Ennio Guarnieri
Muntatge Nino Baragli
Vestuari Piero Tosi
Productora BRC Production Film
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
Estrena 1971
Durada 100 minuts
Idioma original italià
Rodatge Milà
Color en color
Descripció
Gènere drama
Lloc de la narració Torí

IMDB: tt0066867 Filmaffinity: 728449
Modifica les dades a Wikidata

Bubú de Montparnasse (títol original en italià: Bubù, en francès: Bubu de Montparnasse) és una pel·lícula italiana, dirigida el 1971 per Mauro Bolognini. És una adaptació lliure de la novel·la homònima de Charles-Louis Philippe, publicada el 1901. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Bubù renuncia al seu ofici d'artesà forner per peresa i perquè considera que es poden guanyar més diners altrament. Decideix doncs vendre els encants de Berta, la seva companya, que accepta aquest comerç, per amor a ell. Però Berta contreu aviat la sífilis i entra a l'hospital. Bubù, sense diners i afamat, amaga la caixa d'una botiguera: és de seguida detingut i empresonat. Després d'un període d'incerteses, Berta troba Piero, un estudiant que va ser abans el seu client i a qui ha transmès la malaltia. Piero continua estant tanmateix molt lligat a ella i accepta albergar-lo durant algun temps...

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Cineasta elegant, però sensible al sofriment dels humils, Mauro Bolognini no podia no ser atret per l'obra del novel·lista francès Charles-Louis Philippe. Transposat en l'univers italià, Bubu de Montparnasse es refà amb medis, atmosferes i personatges anteriorment descrits en Les Garçons (1959), La Viaccia (1961), fins i tot Metello (1970). Beneficiant-se de la col·laboració de prestigiosos i sacrificats professionals com el director de la fotografia Ennio Guarnieri i el sastre-decorador Piero Tosi, Bolognini confereix en els seus "quadres la facilitat de les cal·ligrafies a la Boldini més que el tret corrosiu de Toulouse-Lautrec", segons Freddy Buache, que afegeix que tals refinaments "imposen un clima que opera una verdadera sublimació de l'anècdota melodramàtica". A més a més Bolognini confirma, aquí, el seu talent de director d'actrius, fent d'Ottavia Piccolo/Berta, l'única verdadera heroïna d'aquesta pel·lícula que uneix contradictòriament l'amargor i la presència de la misèria a la magnificència d'una "continuació de gravats de modes i de pastels", dignes d'un Édouard Manet o d'un Maurice Utrillo.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Bubú de Montparnasse (en català). esadir.cat.