La nit forta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La notte brava
La nit forta
Fitxa tècnica
Direcció Mauro Bolognini
Protagonistes Laurent Terzieff
Jean-Claude Brialy
Franco Interlenghi
Elsa Martinelli
Antonella Lualdi
Mylène Demongeot
Rosanna Schiaffino
Direcció artística Carlo Egidi
Producció Antonio Cervi, Allessandro Jacovini, Antonio Giommarelli
Disseny de producció Carlo Egidi
Guió Jacques-Laurent Bost
Pier Paolo Pasolini
Música Piero Piccioni
So Mario Amari
Mario Faraoni
Fotografia Armando Nannuzzi
Muntatge Nino Baragli
Vestuari Marcel Escoffier
Productora Franco London Films (França)
Ajace Produzioni Cinematografiche (Itàlia)
Dades i xifres
País França
Itàlia
Data d'estrena 1959
Durada 95 minuts
Idioma original italià
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La nit forta (títol original en italià: La notte brava) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Mauro Bolognini i estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

A Roma, Scintillone i Ruggeretto, dos nois marginals i desocupats, roben un cotxe i el seu carregament. Decideixen marxar als afores per desfer-se del seu botí (sobretot de les armes) i, per no atreure l'atenció de la policia, agafen dues dones com passatgeres, dues prostitutes. De camí, troben Bella Bella, una altra persona ociosa, susceptible d'ajudar-los a revendre les seves mercaderies...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi FIPRESCI 1960: Ruban d'Argent a Pier Paolo Pasolini per la millor història original pel Sindicat nacional italià dels periodistes de cinema.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

« Mauro Bolognini em demana de participar, per a un esquetx, tres dies de rodatge, en la seva pel·lícula La nit forta . Protagonitzada per Laurent Terzieff i Jean-Claude Brialy com a homes, i Elsa Martinelli i Antonella Lualdi per les dones...Cadascuna té el seu agregat de premsa privat i no sembla gaire estimar molt l'altre, cosa bastant folklòrica... El meu esquetx és un duo amb Terzieff, i per Déu que era guapo llavors! L'encant eslau personificat. Per primera i única vegada de la meva vida, fracasso completament per al meu company amb qui, per acabar-ho d'arreglar, no tinc més que una llarga escena amorosa!
Exploto, però Bolognini també...
L'excita mirar com ens abracem, llavors, el monstre, ens fa recomençar els mateixos plans interminablement...Deu preses, quinze preses. Ens rebolquem sobre el sòl, abraçant-nos voluptuosament, a cor què vols... Ja no puc més, sóc una dona fidel[3] i em retrec de també ser problemàtica! Al vespre, quan torno, ploro i dormiré molt sola. Coste no està molt content - jo l'entenc -, però rebutjo absolutament que vingui al plató. Només faltaria! És la primera vegada que això em passa ...
I l'endemà, es posa això... Tres dies de suplici!
Quan reviso aquesta pel·lícula en blanc i negre on, francament, estic meravellosament fotografiada, em trobo verdaderament maca i la sensualitat que es desfà d'aquesta escena no és falsa, no, no ! [...] A París, ens tornarem a veure per al doblatge de la nostra escena en italià. La traducció és molt dolenta, no correspon en res al que hem dit... (Sí, sí, hi havia text i tot!). Per tant, decidim trobar sobre els nostres moviments de boca el nostre verdader text i hi arribem molt bé. És més aviat divertit. Endreço el meu primer trastorn de dona casada en un calaix ben tancat en clau, però és, encara avui, un molt bonic record que ha conservat tota la seva màgia... Res, res, no va passar.
»

[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. La nit forta (en català). esadir.cat. 
  2. «La notte brava». The New York Times.
  3. Esposa, en aquell temps, del fotògraf Henri Coste.
  4. Extret de la seva autobiografia, Tiroirs secrets, Edicions el Pré aux clercs, 2001 (ISBN 2-84228-131-4)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema