Vés al contingut

Burcard III de Suàbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBurcard III de Suàbia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement915 Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 973 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
SepulturaBaden-Württemberg Modifica el valor a Wikidata
Duc de Suàvia
954 (Gregorià) – 973 (Gregorià)
← Liudolf de SuàbiaOtó I de Suàbia → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHunfridings (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHedwig de Suàbia Modifica el valor a Wikidata
FillsBurcard IV de Hassegau Modifica el valor a Wikidata
ParesBurcard II de Suàbia Modifica el valor a Wikidata  i Regelinda Modifica el valor a Wikidata
GermansAdalric de Suàbia
Berta de Suàbia Modifica el valor a Wikidata

Burcard III (915; † de 12 novembre de 973) comte de Turgòvia i de Zúric i pot ser de Rècia, que fou duc de Suàbia del954 a la seva mort el 973. Era el fill de Burcard II de Suàbia i de Regelinda.

Al moment de la mort del seu pare el 926, Burcard II era encara jove i va ser per tant enviat a Saxònia per a la seva seguretat quan el duc Herman I de Suàbia va agafar la successió. A Saxònia es va casar una primera vegada a un membre de la família Immedinger. Del seu matrimoni va néixer dos fills: Dedi d'Hassegau, el fundador de la casa de Wettin, i Burcard de Liesgau. Després, es va casar una segona vegada amb Hedwiga, filla d'Enric I de Baviera. Burcard va construir la gran fortalesa del cim de Hohentwiel, i Hedwiga va fundar el monestir de Saint-Georges al mateix indret, però el seu matrimoni va quedar sense fills.

Després de la rebel·lió del duc Liudolf de Suàbia, fill del rei Otó I, el 954, el rei va llegar el títol de duc al seu nebot per aliança al consell general d'Arnstadt. Burcard era un amic íntim d'Otó i de la seva reina, Adelaida de Borgonya. Era sovint a la cort reial i acompanyava Otó a la seva campanya contra els magiars estant present en la gran batalla de Lechfeld el 10 d'agost de 955. El 965, va fer una tercera campanya contra Berenguer II d'Itàlia. A la batalla del Po el 25 de juny, Burcard va derrotar els magnats llombards i va restaurar el control dels Otonians sobre Itàlia i els principats al sud de la península va poder ser controlats el 972. El 973, va morir i va ser enterrat a la capella de Saint-Erasmus al monestir sobre l'Illa de Reichenau situat al llac de Constança. Otó I fill de Ludolf, el va succeir.


    Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268   
909 911 915 917 926 950 954 973 982 997
   Burcard I  —  Erchanger Burcard II Herman I Ludolf Burcard III Otó I Conrad I   
997 1003 1012 1015 1030 1038 1045 1048 1057 1079
   Herman II Herman III Ernest I Ernest II Herman IV Enric III Otó II Otó III Rodolf   
1079 1105 1147 1152 1167 1170
   Frederic I Frederic II Frederic III Frederic IV Frederic V   
1170 1191 1196 1208 1212 1216 1235 1254 1268
   Frederic VI Conrad II Felip I Otó IV Frederic VII Enric II Conrad IV Conrad V   
#90cfcf Bucàrdides (blau fosc) — #afffff Otonians (blau clar) — #90ee90 Conradians (verd clar) — #bfcf90 Babenberg (verd fosc) — #ffff90 Hohenstaufen (groc)