Cànon literari

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cànon (literatura))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cànon literari és el conjunt d'obres literàries considerades com a model per una cultura determinada.[1] Alguns dels crítics que més atenció han prestat al cànon han estat Harold Bloom[2] i Donald Barthelme.[cal citació] Les obres pertanyents al cànon literari són considerats clàssiques[3] i s'oposen als best-sellers.[4]

A la literatura infantil i juvenil no hi ha un cànon literari àmpliament acceptat. Solament hi ha aproximacions.[1]

Característiques de les obres[modifica | modifica el codi]

Tot i que el cànon respon a cada època i per tant canvia tant la nòmina de les obres escollides com la manera de llegir-les, hi ha una sèrie de característiques que comparteixen totes elles. En primer lloc són obres de gran influència, això vol dir que tenen imitadors i autors posteriors que en fan referència, que innoven o aporten alguna cosa a la història de la literatura,[5] sovint estan traduïdes a diverses llengües i són objecte d'estudi a la universitat.

En segon lloc permeten diferents lectures, tant per nivells de profunditat com per aspectes que tracten i aquestes lectures poden ser diverses segons la persona i el moment en què s'interpretin. Tenen per tant un contingut ric i plural, que no s'esgota només en la trama.[3] Aquest contingut és conegut per gran part dels parlants de l'idioma, l'hagin llegida o no.

Són un model lingüístic i estètic, representen el millor de cada idioma o aspectes poc corrents. La forma és tan important com el contingut i sovint part d'aquesta forma ha entrat a formar part de la cultura popular, sigui en forma de frases i cites o amb adaptacions a altres gèneres i mitjans. Poden generar arquetips i nous motllos. Impliquen una evolució d'un idioma.[5]

Per últim entronquen amb la tradició, recullen el llegat del passat i s'insereixen dins el cànon previ, sigui per continuar-lo o per negar-lo. Són obres representatives d'un moment històric, del qual recullen les característiques més pregones (encara que a vegades aquest reconeixement no és en vida de l'autor). La intertextualitat està altament present.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El concepte de cànon ha estat molt criticat per diversos motius:

  • Només recull l'anomenada alta cultura i bandeja la literatura popular
  • Està excessivament lligat a la tradició nacional i oblida les obres recuperades per la literatura comparada
  • És etnocèntric i androcèntric, lligat a uns únics valors
  • Cada persona té el seu propi cànon o conjunt d'influències, establir un cànon és una pretensió purament acadèmica
  • És una construcció socioeconòmica més

Història[modifica | modifica el codi]

L'avanç del compliment Drets Humans no s'ha acompanyat pel respecte i l'interès del cànon literari. Una de les causes ha sigut la facilitació de l'accés a l'ensenyament, que ha desafavorit l'extensió de l'alta cultura,[6] i l'activitat lectora dels humans s'ha dirigit a les obres accessibles i aquest fenomen ha sigut realimentat pels criteris comercials de les editorials.[7] En paraules de Xavier Bru de Sala:[8]

"La cultura no ha estat mai gaire bon negoci... fins l'aparició del negoci de la cultura... que exclou la cultura que no és negoci."

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tejerina Lobo, Isabel. El canon literario y la literatura infantil y juvenil. Los cien libros del siglo XX. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. 
  2. Bru de Sala, 1999, p. 30.
  3. 3,0 3,1 Bru de Sala, 1999, p. 21.
  4. Bru de Sala, 1999, p. 21-24.
  5. 5,0 5,1 Bru de Sala, 1999, p. 20.
  6. Bru de Sala, 1999, p. 25.
  7. Bru de Sala, 1999, p. 21-25.
  8. Bru de Sala, 1999, p. 24.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bru de Sala, Xavier. El descrèdit de la literatura. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. ISBN 84-7727-268-9. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]