Càntera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCàntera
Spondyliosoma cantharus
Spondyliosoma cantharus.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Perciformes
Família Sparidae
Gènere Spondyliosoma
Espècie Spondyliosoma cantharus
(Lynnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Cantharus cantharus (Linnaeus, 1758)
  • Cantharus lineatus (Montagu, 1818)
  • Cantharus senegalensis (Valenciennes, 1830)
  • Cantharus vulgaris (Valenciennes, 1830)
  • Sparus cantharus (Linnaeus, 1758)
  • Sparus lineatus (Montagu, 1818)
  • Cantharus tanuda
  • Cantharus vulgaris
  • Cantharus griseus
  • Cantharus orbiularis[1]
Distribució
Spondyliosoma cantharus mapa.svg
Àrea de distribució de la càntera (en blau)
Modifica dades a Wikidata

La càntera, càntara o xopa (Spondyliosoma cantharus) és un peix marí, teleosti, de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

  • La talla màxima és de 50 cm i arriba a pesar 3 kg.
  • El cos presenta un perfil dorsal el·líptic i és llarg i comprimit.
  • Els mascles presenten el dors més alt.
  • El cap, de perfil convex, i la boca són petits.
  • Rostre punxegut.
  • Els ulls són grossos.
  • Dents curtes i fines.
  • Manca de molars.
  • La dorsal és llarga.
  • Les pectorals arriben fins a l'inici de l'anal.
  • Les pèlviques són curtes.
  • La caudal és escotada.
  • El dors és gris i els costats són d'un gris plomís.
  • Té unes 15-20 línies longitudinals grogues.
  • L'opercle és de color marró.
  • Les òrbites oculars són de color blau.[2]

Reproducció[modifica]

És un peix hermafrodita proterogínic. Durant els mesos d'abril i maig dipositen els ous dins forats excavats amb la caudal a la sorra. Els mascles, que prenen un color molt més fosc, protegeixen els ous i que es desclouran al cap de nou dies.[3]

Alimentació[modifica]

És carnívor d'invertebrats bentònics, però pot alimentar-se d'algues.

Hàbitat[modifica]

És semipelàgic costaner. Viu sobre fons rocallosos i a praderies entre els 20 i 150 m. Els mascles viuen a major fondària que les femelles i a fons sorrencs.

Distribució geogràfica[modifica]

Apareix al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des d'Escandinàvia fins a Namíbia).

Costums[modifica]

Els juvenils poden formar bancs molt nombrosos i els adults són més solitaris.[4]

Pesca[modifica]

La seua carn és apreciada i la pesca es realitza amb nanses, tremalls, palangres i volantí. Els adults es poden pescar amb fusell, però no és una presa molt comuna als Països Catalans.

Referències[modifica]

  1. Buceo Deportivo (castellà)
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 191-192.
  3. Larompiente.com (castellà)
  4. El Maestro Pescador (castellà)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càntera Modifica l'enllaç a Wikidata