Càrmion
| Nom original | (el) Χάρμιον  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I aC |
| Mort | 12 agost 30 aC |
| Causa de mort | suïcidi |
| Activitat | |
| Ocupació | dama de companyia |
Càrmion (grec antic: Χάρμιον, Khàrmion, segle i aC. - 12 d'agost de 30 aC) va ser una de les dues serventes de confiança de la reina d'Egipte Cleòpatra. Quan es va suïcidar per a no caure en mans de Octavi, Írada i Càrmion van fer el mateix.
La informació coneguda sobre Càrmion i Írada prové de l'antic filòsof i biògraf grec Plutarc. Esmenta per primera vegada a les dues serventes de Cleòpatra en la seva Vida d'Antoni l'any 32 aC. En la guerra de propaganda que s'estava lliurant entre Octavi i Marc Antoni, l'amant de Cleòpatra, i que va precedir a la guerra final entre els dos triúmvirs, l'hereu de Cèsar, després de la declaració de guerra, va comentar amb desdeny sobre el seu oponent que Antonio estava sota la influència de pocions i fora de la seva ment i que la batalla imminent no es lliuraria principalment contra Antonio, sinó contra l'eunuc Mardió, i també contra Potí, la perruquera de Cleòpatra Írada i la dama d'honor Càrmion, perquè aquestes persones eren les que estaven realment a càrrec del govern egipci.[1]
Després de perdre finalment la guerra i amenaçat amb la captura imminent d'Alexandria per les tropes d'Octavi, Antonio es va llançar sobre la seva espasa davant la falsa notícia de la mort de Cleòpatra. Quan es va assabentar que la reina encara vivia, es va fer portar, greument ferit, al mausoleu on s'amagava Cleòpatra. Només va portar amb si a la tomba a dues donzelles (serventes personals), que no són nomenades per Plutarc, però que els historiadors Werner Huss, Michael Grant[2] i Christoph Schäfer identifiquen unànimement amb Càrmion i Írada.[3][4][4] En qualsevol cas, aquestes dues dones van ajudar Cleòpatra a pujar Antoni per les parets del mausoleu amb l'ajuda de cordes i el van deixar entrar per una obertura, on l'extriúmvir va morir als braços de la seva estimada.
Posteriorment, Cleòpatra abans de sofrir captivitat baixa Octavi va preferir posar fi a la seva vida. Exactament com va succeir això és tema de debat. Segons Plutarc, Cleòpatra va aconseguir cometre un triple suïcidi juntament amb les seves servidores de confiança sense que els seus tutors, els qui suposadament haurien d'haver-lo impedit, s'adonessin de res. La reina havia enviat a Octavi una carta, perquè el seu contingut ell immediatament va endevinar la seva intenció; però les persones enviades precipitadament per ell a impedir-ho haurien trobat a Cleòpatra morta, a Írada agonitzant i a Càrmion trontollant-se ajustant la diadema al cap de la reina. A l'exclamació d'empipament d'una de les persones enviades per Octavi, Càrmion va respondre que aquesta acció era pròpia d'una descendent de tants reis, i immediatament després es va desplomar també morta.[5]
Càrmion també juga un paper important en moltes adaptacions dramàtiques de Cleòpatra, per exemple, en la tragèdia de William Shakespeare Antoni i Cleòpatra (1606/07). Eleanor Phelps va interpretar a Càrmion en la pel·lícula Cleòpatra de 1934, protagonitzada per Claudette Colbert; Isabel Cooley va interpretar a Càrmion en la pel·lícula Cleopatra de 1963, en la qual Elizabeth Taylor va interpretar la reina egípcia.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Michael Grant, Cleòpatra, Weidenfeld & Nicholson, Londres 1972, pàg. 252-308-312-314; ISBN 0-297-99502-2.
- Werner Huss, Egipte en l'època hel·lenística, 332-30 a. C., CH Beck, Munic, 2001, pàg. 743-48; ISBN 3-406-47154-4.
- Christoph Schäffer, Kleopatra, Scientific Book Society, Darmstadt 2006, pàg. 214, 241, 245, 248; ISBN 3-534-15418-5.
- Konrad Ziegler, Charmion 2, en Realenciclopedia de l'antiguitat clàssica de Pauly: suplement volum III, Stuttgart 1918, columna 244.