Cèsar August Torras i Ferreri
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
5 juliol 1852 Barcelona |
| Mort |
22 juny 1923 (70 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Muntanyisme |
 | |
Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - 22 de juny de 1923) va ser un muntanyenc de renom i es considera el primer promotor de l'excursionisme català.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Va néixer a Barcelona el 1852 i ja de jove féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats relacionades amb la muntanya. Va presidir l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, el 1885, i el Centre Excursionista de Catalunya en dues etapes, que van del 1902 al 1915 i del 1921 al 1923.[4] Va ser l'impulsor del primer refugi a Catalunya el 1907 –el refugi d'Ulldeter– i també va promoure els Congressos Excursionistes del 1910 al 1913. Va presidir la Lliga Excursionista (1920), primer organisme de l'excursionisme català i embrió de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El 1921 va promoure i va demanar la declaració de parc nacional per al bosc del Gresolet (1921).[4]
Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passió per la muntanya el va dur a editar les guies del Pirineu català (1902-1924), que marquen una fita important en la bibliografia excursionista de començaments de segle. Pronuncià nombroses conferències i va escriure diversos opuscles.[4]
Va morir a Barcelona el 1923 i com a homenatge el refugi de Prat d'Aguiló duu el seu nom.[5] El Centre Excursionista de Catalunya el nomenà president honorari.[6]
Obres[modifica]
D'entre la seva obra escrita cal destacar les guies excursionistes que amb el títol genèric de "Pirineu Català" publicà entre 1902 i 1924. Les guies incloïen mapes, perfils de muntanyes, fotogravats i els diferents itineraris proposats, minutats per a un bon seguiment. Els títols de la primera edició foren:[7]
- Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon; Comarca de Camprodon, vall de Ribes, valls del Llerca, Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent, Cerdanya, Ripollés, Alt Llobregat i vessants superiors de l'esquerra del Fluvia. (1902) (Volum gruixut)
Aquest volum era molt gruixut i també es presentà en quatre volums:
- Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon; Volum I: Comarca de Camprodon. (1902)
- Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon; Volum II: Valls de Ribes, valls del Llerca. (1902)
- Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon; Volum III: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent. (1902)
- Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon; Volum IV: Valls altes del Segre, Ripollés, Alt Llobregat, vessants de l'esquerra del Fluviá. (1902)
- Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)
- Guia itinerari Volum VI: Comarca d'Olot, valls superiors del Fluviá. (1910)
- Guia itinerari Volum VII: Vall de Ribes, altes valls del Freser. (1914)
- Guia itinerari Volum VIII: Comarca del Cardener. (1922)
- Guia itinerari Volum IX: Cerdanya. (1924, edició pòstuma)
Distincions[modifica]
Cèsar August Torras esdevé una figura símbol de l'excursionisme català. A més a més de president del Centre Excursionista de Catalunya, aplegà un seguit de càrrecs, títols i distincions:[7]
- Fill adoptiu i predilecte de Camprodon
- Membre d'honor del Club Alpí Francès
- Soci corresponent de la Societat Arqueològica Tarraconense
- President honorari del Centre Excursionista del Vallès
- President honorari del Centre Excursionista de Sabadell
- President honorari de l'Agrupació Excursionista Catalunya
- President de la Lliga de Societats Excursionistes
- Soci honorari de l'Associació Joventut Excursionista Avant
- Membre de la junta directiva de la Societat d'Atracció de Forasters
- El Centre Excursionista de Catalunya també li atorgà, a títol pòstum, la primera Medalla d'Or de l'entitat, instituïda pel Centre l'any 1924, patrocinada per En Rafael Patxot i Jubert; el nomenà president honorari perpetu;
Té també dedicats a la seva memòria diferents carrers, places i monuments.
Referències[modifica]
- ↑ Nomenclàtor. «Carrer de Cèsar Torras». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 3 juny 2014].
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Roma, F. Història social de l'excursionisme català. Dels orígens a 1936 i el franquisme (en catalana). Barcelona: Oikos-Tau, 1996.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Cèsar August Torras i Ferreri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Refugi Prat d'Aguiló "César August Torras" - FEEC». Lleida Turisme. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ 7,0 7,1 Cabeza i Valls, Joaquim «Estudi bibliogràfic de Cèsar August Torras i Ferreri». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, VIII, 35, pàg. 213-240 [Consulta: 27 juny 2018].
