César Manrique Cabrera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: César Manrique)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCésar Manrique
Dades biogràfiques
Naixement César Manrique Cabrera
24 d'abril de 1919
Arrecife, Lanzarote
Mort 25 de setembre de 1992(1992-09-25) (als 73 anys)
Teguise, Lanzarote
Causa de mort Accident de trànsit
Nacionalitat Espanyol
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de La Laguna
Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat professional
Ocupació Pintor, escultor, arquitecte
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

César Manrique Cabrera (24 d'abril de 1919 - 25 de setembre de 1992) va ser un artista i arquitecte canari.[1] Va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Canàries, i va buscar l'harmonia entre l'art i la natura com a espai creatiu. Va obtenir, entre d'altres, el Premi Mundial d'Ecologia i Turisme i el Premi Europa Nostra.

Mosaic de César Manrique

Biografia[modifica | modifica el codi]

Molí de vent de César Manrique

Manrique va néixer a Arrecife, Lanzarote i va créixer a la zona de la llacuna de San Ginés. Va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola en el bàndol franquista. Als 23 anys va participar en la seva primera exposició de pintura a Arrecife. Va assistir a la Universitat de La Laguna, però després es va desplaçar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Amb Nelson Rockefeller el 1964, visità Houston i Nova York en la galeria "Catherine Viviano" gallery.

Manrique va tenir una influència principal en les planificacions legals de Lanzarote, on va promocionar-ne el turisme respectuós amb el medi ambient i amb les tradicions de l'illa.

Manrique morí en un accident d'automòbil a Tahíche, Teguise, prop de la seva pròpia Fundació.

Fundació César Manrique[modifica | modifica el codi]

Un dels espais vius creats en la zona volcànica
El Gran mural en la zona de fonts

La Fundació César Manrique es va fundar el 1982 pel mateix César Manrique i un grup d'amics, però no es va inaugurar oficialment fins al 1992 després de la mort de Manrique. La fundació té la seva seu a la casa de Manrique és una entitat sense ànim de lucre i també és una galeria d'art que també inclou obres de Pablo Picasso i Joan Miró. Una de les missions fonamentals de la Fundació és oposar-se a la construcció de grans edificis en la zona litoral i l'any 2010 va denunciar la construcció il·legal de 24 hotels a Lanzarote.[2]

Honors[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

Mirador del Rio

A Lanzarote

Jameos del Agua

.

Fora de Lanzarote

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.59. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. «Building craze threatens to end Lanzarote's biosphere status» (en anglès). The Independent, 07-07-2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]