Còndor dels Andes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCòndor dels Andes
Vultur gryphus
Male Andean Condor.jpg
Dades
Envergadura 3,048 m
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN 22697641
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCathartiformes
FamíliaCathartidae
GènereVultur
EspècieVultur gryphus
Linnaeus, 1758
Distribució
AndeanMap.png
Modifica les dades a Wikidata

El còndor dels Andes (Vultur gryphus) és una espècie d'ocell sud-americà de la família dels voltors del Món Nou (Cathartidae), l'únic membre del gènere Vultur. El seu nom ve del quítxua kuntur. Viu a la serralada dels Andes i la costa Pacífica contigua de l'oest de Sud-amèrica, i és l'ocell terrestre volador més gran de l'hemisferi oest.

Característiques[modifica]

És una au amb el plomatge de color negre en els adults i de color gris oliva o marró en els individus més joves.[1] Els mascles adults tenen plomes blanques al voltant del coll i en parts de les ales.[2] Al cap i al coll no hi tenen plomes i són de color marró vermellós fosc o negre.

El còndor dels Andes té un gran dimorfisme sexual. A diferència de la majoria d'aus de presa, el mascle és més gran que la femella. El color dels ulls també permet diferenciar els dos sexes, mentre els mascles tenen els ulls de color marró, les femelles els tenen vermells. Els mascles també tenen sobre el bec i el front una cresta del mateix color que el cap.[1]

La seva vista és extraordinàriament aguda, que li permet visualitzar l'aliment des de molta altura. Al no ser una au caçadora, les seves potes no tenen la típica forma amb el dit posterior prènsil i les ungles corbes i punxegudes. Les seves ungles són més arrodonides i el seu dit posterior està menys desenvolupat, més similar a les potes d'una gallina, amb escates circulars de color grisós.

Els adults poden mesurar fins a 142 cm d'alçada, assolir una envergadura de fins a 330 cm (sent l'au terrestre amb més envergadura) i un pes entre els 7,7 i els 15 kg.[2]

Distribució i hàbitat[modifica]

Bàsicament es troba en zones de praderies obertes i alpines i zones muntanyoses de fins a 5.000 metres d'altitud, baixant fins les regions desèrtiques i costaneres, sempre prop de roques i penya-segats on poder fer el niu. Es pot trobar a tota la zona de la serralada dels Andes, des de Xile, Perú, sud de la Patagònia, Equador, Bolívia, Paraguai i rarament a Colòmbia i Veneçuela.[3]

Alimentació[modifica]

La seva principal font d'aliment és la carronya. La seva dieta inclou animals salvatges com les llames, les alpaques, els nyandús, els guanacs, els cérvols i els armadillos; també s'alimenten d'animals domèstics com cavalls, rucs, ovelles, cabres i gossos, que fa que els grangers de les zones properes els vegin com una amenaça perquè creuen que maten els seus animals.[4] Quan la seva font principal escasseja, opta per alimentar-se d'animals moribunds, malalts, acabats de néixer i ous d'altres aus.[5] La seva dieta també inclou vegetació que es troba dins de les vísceres dels animals. Les poblacions que viuen més a prop de la costa s'alimenten principalment de mamífers marins, la major part cetacis i ous d'ocells marins.[6][1]

Reproducció[modifica]

El còndor del Andes es reprodueix un cop cada 2 anys. Tots dos membres de la parella realitzen un festeig ballant al terra durant els mesos d'agost i setembre. La majoria de còndors dels Andes no fan niu, sinó que ponen un únic ou entre les roques de penya-segats. L'ou és ovalat i mesura aproximadament 114x70 mm. La incubació de l'ou dura entre 54 i 65 dies i tant el mascle com la femella se'n encarreguen de covar-lo. Un cop nascuda la cria, aquesta es queda al niu fins al 6 o 8 mesos alimentada pels dos membres de la parella. Les cries deixen de viure amb els pares a partir dels 2 anys, o fins que la parella torna a reproduir-se. La maduresa sexual s'assoleix entre els 6 i els 11 anys.[1]

La seva esperança de vida por arribar als 75 anys en captivitat i en llibertat es creu que poden viure 50 anys.[1][7]

Importància pels éssers humans[modifica]

Aquest animal sempre ha estat un símbol cultural molt important a la zona dels Andes d'Amèrica del sud durant milers d'anys. Pels inques del Perú, el còndor representa un dels tres regnes de la existència, el cel.[8] Els altres dos són el jaguar que representa la terra, i la serp que representa l'inframon. Els còndors dels Andes també desenvolupen un paper essencial pels humans com a importants eliminadors de carronya, ja que ajuden a limitar la propagació de malalties infeccioses que provoquen els cadàvers.

La seva supervivència en el seu hàbitat natural també és important per la industria de l'ecoturisme. També se'n troben a gran quantitat de zoològics, sent un animal molt popular, i que permet als cuidadors del zoològics adquirir experiència en la cria de còndors en captivitat, essencial per la conservació dels còndors de Califòrnia, en perill crític d'extinció.

Estat de conservació[modifica]

Aquesta espècie està catalogada com a "gairebé amenaçada" per la llista roja de la UICN ja que la seva població ha anat disminuint en els últims anys. Les amenaces més importants per aquesta au són la pèrdua del seu hàbitat, la ingestió de municions de plom dels caçadors i la persecució per part d'alguns agricultors.[4] Tot i els programes de reintroducció, la seva lenta taxa de reproducció (1 ou cada 2 anys) fa que la recuperació de la seva població sigui lenta.[1][9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còndor dels Andes Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Kidd, Travis. «Vultur gryphus (Andean condor)» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2019].
  2. 2,0 2,1 «Andean Condor | National Geographic», 10-05-2011. [Consulta: 4 setembre 2019].
  3. «The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 4 setembre 2019].
  4. 4,0 4,1 Oldham, Cydni. «Andean Condor - Description, Habitat, Image, Diet, and Interesting Facts» (en anglès), 10-05-2019. [Consulta: 5 setembre 2019].
  5. «Condor de Los Andes - AVES DE CHILE». [Consulta: 4 setembre 2019].
  6. «Andean Condor Fact Sheet - National Zoo| FONZ», 09-10-2007. [Consulta: 4 setembre 2019].
  7. Apr 19, BioExpedition |; Animals, 2012 |; Birds |. «Andean Condor - Animal Facts and Information» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2019].
  8. «Símbolos incas» (en castellà). [Consulta: 5 setembre 2019].
  9. «Realm of the condor». [Consulta: 5 setembre 2019].