Ca l'Illa (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i recinte  | |||
| Arquitecte | Carlos Martínez Sánchez | |||
| Construcció | 1930 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art déco | |||
| Altitud | 6 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Besòs i el Maresme (Barcelonès) | |||
| Localització | Bolívia, 340-362, Puigcerdà, 132-148, Maresme, 125-145 i Marroc, 201-221 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2000 | |||
| Identificador | 42459 | |||
| Component del catàleg del Patrimoni de Barcelona | ||||
| Identificador | 3233 | |||
Ca l'Illa és una antiga fàbrica del Poblenou de Barcelona declarada Bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Ca l'Illa ocupa l'illa sencera dels carrers Bolívia, Puigcerdà, Maresme i Marroc, al districte de Sant Martí, amb la porta d'entrada al xamfrà dels dos primers carrers. Malgrat la seva construcció en dues fases té una aspecte unitari. Les diferents naus ocupen els quatre costats de l'illa i en l'espai interior les naus fan forma de U amb un braç més llarg que l'altre; el braç més llarg queda adossat de forma perpendicular a l'edificació del carrer Maresme i dos ponts uneixen aquesta estructura central amb les perimetrals. A l'interior queden dos patis.[2]
Les diferents estructures van des de la planta baixa i pis a planta baixa i tres pisos. Té un aspecte general molt massís i compacte. La decoració de les façanes entronca amb l'art Decó. Són d'obra vista i tenen un ritme regular marcat per grans finestres quadrangulars separades per pilastres amb capitell llis; aquestes pilastres estan formades per peces rectangulars que poden ser llises o amb punta de diamant. A l'interior, les estructures s'enriqueixen amb arcs de mig punt i cornises decoratives.[2]
Dins del recinte cal destacar la torre-campanari del rellotge que és de planta quadrada. En tres de les seves cares només té obertures a la part superior que són un conjunt de tres finestres, d'arc rebaixat les laterals i rectangular la central. La cara que dona a l'interior té la porta d'entrada i quatre nivells de finestres. Les cantonades estan emmarcades amb pilastres.[2]
Encara es conserva la xemeneia d'obra vista. Té una base quadrangular rematada per un fris i una cornisa. La xemeneia té forma troncocònica i acaba amb una motllura llisa. Té repartides una sèrie d'anelles metàl·liques de forma regular.[2]
Història[modifica]
La fàbrica de Vicenç Illa i Cerdà estava dedicada al blanqueig de teixits, aprestos i estampats. L'any 1930, l'arquítecte Carlos Martínez Sánchez (vinculat al GATCPAC) va construir algunes naus i la xemeneia en una zona gairebé sense urbanitzar. Al 1940, el mateix arquitecte va fer una ampliació del recinte donant lloc al conjunt que es pot veure actualment.[2]
Es té notícia que durant la vaga general de 1951 els treballadors de Ca l'Illa van fer una barricada amb una llarga i pesada viga en mig de la via del tramvia de Pere IV.[2]
El 1973, la fàbrica es va incendiar i va haver de ser reformada diverses vegades al llarg de la década.[2] Al 1993 es va liquidar l'empresa i des de llavors l'espai està ocupat per diferents activitats.[2]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «Ca l'Illa». Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Illa |