Cabazita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralCabazita
Espècie no aprovada per l'IMA
Chabazite.jpg
Fórmula química Ca[Al2Si4O12]·6H2O
Epònim melodia
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed. 9.GD.10
Propietats
Sistema cristal·lí romboèdric
Color blanc, groc, vermellós
Exfoliació {1011} imperfecta
Fractura desigual
Duresa 4,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcid
Densitat 2.035
Varietats més comunes
Phacolita[1] en forma de lent a cause de les macles
Més informació
Referències [2]
Modifica dades a Wikidata

La cabazita o chabasita és el nom d'una sèrie de minerals: Cabazita-Ca, Cabazita-K, Cabazita-Mg, Cabazita-Na i Cabazita-Sr, pertanyents a la vegada al grup de les zeolites. Anomenada així l'any 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita pertany a "02.GD: Tectosilicats amb H2O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars" juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.

Minerals de la sèrie[modifica | modifica el codi]

Cabazita-Ca[modifica | modifica el codi]

La cabazita-Ca, amb fórmula (Ca, K2, Na2)2 [Al2Si4O12]2·12H2O, és el membre del grup de la cabazita en el que domina el calci. Pertany al sistema cristal·lí triclínic i acostuma a trobar-se a les cavitats de les roques volcàniques, a les venes hidrotermals, en dipòsits de toves alterades, generalment de color blanc o inclora. La localitat tipus d'aquest mineral és Colle del Lares (Trento, Itàlia).[3]

Cabazita-K[modifica | modifica el codi]

La cabazita-K, amb fórmula (K2, Ca, Na2, Sr, Mg)2 [Al2Si4O12]2·12H2O, és el membre del grup de la cabazita en el que domina el potassi. És de lluentor vítria i sense coloració. La seva duresa és una mica més baixa que la cabazita-Ca, al tenir un valor de 4 a l'escala de Mohs. La localitat tipus d'aquest mineral és Ercolano (Campània, Itàlia).[4]

Cabazita-Mg[modifica | modifica el codi]

La cabazita-Mg, amb fórmula (Mg0.7, K0.5, Ca0.5, Na0.1)[Al3Si9O24]·10H2O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança del magnesi. Acostuma a aparèixer de forma incolora en romboedres de fins a 0,4 mil·límetres, en cavitats de basalt. Té una densitat de 1.964 g/cm3, la més baixa de tots els minerals de la sèrie. Fins ara només se n'ha trobat a la pedrera Karikás Hill (Veszprém, Hongria).[5]

Cabazita-Na[modifica | modifica el codi]

La cabazita-Na, amb fórmula (Na2, K2, Ca, Sr, Mg)2 [Al2Si4O12]·12H2O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança del sodi, anteriorment anomenat herschelita.[6] La localitat tipus d'aquest mineral és Aci Castello (Catània, Itàlia).[7]

Cabazita-Sr[modifica | modifica el codi]

La cabazita-Sr, amb fórmula Sr2 [Al2Si4O12]2·12H2O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança de l'estronci. La localitat tipus d'aquest mineral són les pegmatites de Seidozeritovyi (Kola, Rússia).[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabazita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Phacolite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. 2,0 2,1 «Chabazite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. «Chabazite-Ca». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. «Chabazite-K». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  5. «Chabazite-Mg». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  6. «Herschelite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  7. «Chabazite-Na». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  8. «Chabazite-Sr». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].