Cadenet (trobador)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCadenet

Cadenet representat com a home gran i com a cavaller hospitaler, BnF ms. 12473 fol. 98v, cançoner K Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1160 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1235 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval i poesia trobadoresca Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a1ada563-7b93-4e8e-8434-3c3386b8d78d Discogs: 779600 Allmusic: mn0002340423 Modifica el valor a Wikidata

Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.[1]

Vida[modifica]

Es conserva una vida de Cadenet a la qual els occitanistes donen un cert crèdit.[2] S'hi explica que, essent un nen, fill d'un pobre cavaller, el castell de Cadenet fou arrasat per les hosts Raimon V de Tolosa, el seu pare mort, i ell fou portat per un cavaller anomenat Guillem de Lantar com a ostatge a la cort de Tolosa.[3] Allà hi destacà pels seus dots com a compositor i gaudí de la protecció d'alguns nobles. Després de la Croada contra els albigesos, sembla que Cadenet fugí a la península Ibèrica, on exercí una certa influència literària a la cort d'Alfons X de Castella. Segons la vida, ingressà a l'orde de l'Hospital fins a la fi dels seus dies.[4]

Obra[modifica]

Es conserven 25 composicions seves. La majoria són cançons, però cal destacar una alba, un partiment, una pastorel·la i un sirventès.

De l'alba, S'anc fui belha ni prezada, un diàleg entre la dama i el gaita, se'n conserva la música i el seu estrofisme influí sobre una cantiga (la 340) d'Alfons X el Savi.

La primera edició moderna de Cadenet fou obra de Carl Appel. N'existeix una edició més moderna de Josef Zemp.

BnF ms. 854 fol. 113v, cançoner I

Llistat de composicions[modifica]

Alba[modifica]

  • (106,14)[5] S'anc fui belha ni prezada

Cansós[modifica]

  • (106,1) Ab leial cor et ab humil talan
  • (106,2) A! cu⋅m dona ric coratge
  • (106,3) A home meilz non vai
  • (106,4) Az ops d'una chanso faire
  • (106,5) Ai, dousa flors ben olenz
  • (106,6) Aitals cum ieu seria
  • (106,7) Amors, e com er de me?
  • (106,8) Ans que⋅m jauzis d'amor
  • (106,10) Be volgra, s'esser pogues[6]
  • (106,12) Camjada s'es m'aventura
  • (106,13) De nuilla re non es tant grans cartatz
  • (106,16) Meravilh me de tot fin amador
  • (106,17) No sai qual cosselh mi prenda
  • (106,18) Oimais m'auretz avinen
  • (106,18a) Plus que la naus qu'es en la mar prionda
  • (106,19) Pos jois mi met en via
  • (106,20) S'ieu ar endevenia
  • (106,21) S'ieu ueimais deserenan
  • (106,22) S'ieu pogues ma voluntat
  • (106,23) S'ie⋅us essai ad amar
  • (106,25) Tals renha dezavinen

Partimen[modifica]

  • (106,11 = 238,1) Cadenet, pros dona e gaia [amb un tal Guionet[7]]

Pastorela[modifica]

  • (106,15) L'autrier, lonc un bosc fullos

Sirventes[modifica]

  • (106,24) S'ieu trobava mon compair' en Blacatz

Bibliografia[modifica]

Edicions[modifica]

  • Appel, Carl (ed.), Der Trobador Cadenet, Halle a.S. 1920 (Reimpressió: Ginebra 1974)
  • Zemp, Josef (ed.), Les poésies du troubadour Cadenet: édition critique avec introduction, traduction, notes et glossaire. Berna: Peter Lang, 1978

Repertoris[modifica]

  • Pillet, Alfred, Bibliographie der Troubadours... ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Cadenet és el trobador PC 106]
  • Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 330
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 267-269 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Referències[modifica]

  1. Riquer p. 1225-1226
  2. Favati, p. 330; Riquer 1227.
  3. Aquest fet hauria pogut tenir lloc cap als anys 60 o 70 del segle xii, segons Riquer.
  4. Riquer p. 1225 cita un document de 1239 que el situa a la casa dels Cavallers de l'Hospital d'Aurenja.
  5. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  6. Cançó religiosa; amb traducció a l'espanyol d'Oroz a la web del Corpus des troubadours esmentada als enllaços externs
  7. Que Appel identificà amb Gui de Cavalhon.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]