Vés al contingut

Cafís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitatCafís
Tipusunitat de mesura Modifica el valor a Wikidata
Almud i Barcella de Mallorca.

El cafís, és una antiga unitat de mesura de capacitat per a sòlids, cereals principalment, però també emprada en àrids. Era, juntament amb la carga, una de les dues unitats bàsiques dels sistemes tradicionals de mesurar volums en els Països Catalans. Consistia en la quantitat de producte que cabia en un determinat recipient més o menys estàndard a nivell molt local. Variable segons les regions, amb equivalències força diferents, era emprada a la península Ibèrica i a altres punts del Mediterrani. Als Països Catalans (especialment al País Valencià, a la regió de l'Ebre i a la Ribagorça), antigament equivalia a 4 quarteres (24 barcelles, o sigui, 2,01 hl). Modernament, al Maestrat i a l'Horta, equival a dues quarteres (12 barcelles).[1]

Alguns dels sistemes del cafís més usuals, i els seus equivalents en el sistema mètric decimal (SMD) són:

Sistema Cafís-12 Barcelles-48 almuds-196 quarterons i equivalències en litres del SMD
Divisor Alacant Castelló de la Plana València
Cafís 6 faneques* o 12 Barcelles 249,30 199,20 201,00
Faneca* 2 Barcelles* - - 33,5
Barcella 4 almuds 20,775 16,60 16,75
Almud 4 quarterons o quartilles 5,19375 4,15 4,1875
Quarteró o quartilla - 1,2984375 1,0375 1,046875
*Només aplicable a Ciutat de València

Les divisions del cafís en dotze barcelles, 48 almuds i 192 quarterons és uniforme en tot el País Valencià. Com a excepció, a Ciutat de València, a més, un cafís era igual a 6 faneques (equivalent a 33,5 litres cadascuna). Per tant, una faneca era igual a dos barcelles.

Al Principat, en canvi, els divisors eren lleugerament diferents:

Sistema Cafís-Faneca-Almud (amb variacions) i equivalències en litres del SMD
Divisor Lleida i

vegueria

Horta de

Sant Joan

Balaguer Miravet i

rodalia

Prades Priorat Talarn Isona La Pobla de Segur
Cafís 12 faneques, 2 Cargues 372,575 367,823 417,110 359,57 393,938 393,93 - - -
Carga 6 faneques - - 208,555 - - - - - -
Faneca 9 almuds 31,0479 - - - - - - - -
8 almuds - 30,6519 34,7592 29,9642 32,8282 32,8275 26,069 26,52 27,035
Almud 3 terceroles* 3,4498 3,8315 4,3449 3,7455 4,1035 4,1034 3,2586 3,3150 3,3788
Tercerola* 1,9009 - - - - - - - -
Només aplicable a Balaguer

*Només aplicable a Ciutat de Lleida

Podem veure que en alguns llocs, concretament el Pallars Jussà, sembla que es prescindí del cafís com unitat superior, i usaren la faneca com a referència, però mantenint la divisió en vuit almuds.


En algunes d'aquestes localitats, els divisors podien variar segons el que s'havia de mesurar i el moment. Així, als Costums de Tortosa s'especifica:

Divisors del cafís segons la matèria en els Costums de Tortosa (1279)
Quarteres Barcelles Cutxols Almuds
Mercaderies en general - 25 75 150
Blat i ordi - 25 rases 75 150
Blat i ordi novell (mes de juny) - 24 curulles 72 144
Civada - 25 curulles i recalcades 75 150
Cigrons, mill, llegums, calç i guix 8 24 curulles 72 144
Castanyes, nous, avellanes, i fruits secs - 24 curulles 72 144
Sal 11 33 curulles 99 198
Els valors que no estan en cursiva estan recolzats en el text de les Costums de Tortosa. Els que estiguin en cursiva, són deduccions.

Les barcelles rases eren les que s'enrasaven abans de donar-les per bones. Les curulles eren les que no s'enrasaven. Les recalcades eren els que es donava un cop amb el recipient sobre una superfície per compactar-les abans de mesurar.


Mot d'origen àrab,qafiz,[2] quedà en desús com a unitat de mesura definitivament el 1880, amb la llei d'obligatorietat d'ús del Sistema mètric decimal, que oficialitzà les unitats de mesura actuals; obligant-ne l'ús.

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari.cat

Bibliografia

[modifica]

Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990

Francesc TEIXIDÓ i PUIGDOMÈNECHː Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i als comtats de Roselló i Cerdanya a finals del segle XVI. Barcelona, Pagès Editors, 2009