Calculadora gràfica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Calculadora gràfica TI 82.

El terme calculadora gràfica fa referència típicament al tipus de calculadores de butxaca que són capaces de representar gràfiques, resoldre sistemes d'equacions i realitzar moltes altres tasques amb variables. Els models avançats permeten la manipulació d'expressions matemàtiques simbòliques; encara que encara poden trobar limitacions a l'hora de resoldre certes expressions. Aquestes calculadores són capaces de resoldre sistemes matricials i determinants, i una gran quantitat de tasques amb variables com a integrals, equacions de quart, tercer o segon grau i derivades.

Es diu que Edith Clarke, ingeniera elèctrica, fa inventar la primera calculadora gràfica. Casio va començar a distribuir-ne el 1985.[1] Posteriorment, altres marques van seguir la seva trajectòria. Les més conegudes són Texas Instruments (TI) i Hewlett-Packard (HP). Totes elles són similars en relació a les prestacions i potència, si comparem models afins. No obstant, es poden diferenciar en l'enfocament que cada marca persegueix: Casio és una marca popular al món educatiu punt a Europa com a Àsia, TI és la referència en els instituts als Estats Units i HP va adquirir la seva fama en el camp de l'enginyeria quan va llançar els seus primers models.

Malgrat aquesta aparent igualtat entre les marques, cada model té els seus avantatges i inconvenients. En general, es pot dir que la calculadora HP és una calculadora completa, però complexa de manejar; que, a més, ofereix l'opció de la Notació polonesa inversa. Està dissenyada per a professionals i investigadors. Casio és fàcil d'usar i està més orientada a l'estudiant. TI està a mig camí entre ambdues, la qual cosa l'està fent emergir com una seriosa competidora.

Les calculadores gràfiques són necessàries per carreres i graus avançats.

Característiques d'una calculadora gràfica[modifica]

  • Porten incorporat un microprocessador.
  • Són programables. El llenguatge de programació és bàsic, però evoluciona amb l'aparició de nous models més potents.
  • Teclat alfanumèric. Cada tecla executa fins a tres funcions, siguent una d'elles la inclusió d'un signe d'escriptura o de puntuació. Si aquest signe és una lletra, llavors pot representar un text escrit o una variable de memòria. Els signes de puntuació i altres específics són comandaments del llenguatge de programació.
  • Sistema operatiu actualitzable.
  • Pantalla gran que la fa favorable per a la representació i l'estudi de funcions.
  • Els models recents permeten la realització de gràfics en tres dimensions.
  • Treballen amb llistes de dades i matrius.
  • Porten preinstalada un full de càlcul (versió adaptada).
  • Són aptes per a àlgebra, càlcul, estadística avançada i matemàtica financera.
  • La seva utilitat s'estén a les àrees de ciències i a les enginyeries: existeixen programes i aplicacions fàcilment instalables.
  • Connexió amb el PC i amb altres models compatibles de calculadores (per cable o infrarojos).
  • Utilitzen targetes de memòria per guardar els programes.
  • Visualització natural, en els models recents: les expressions matemàtiques apareixen en pantalla com en els llibres de text.
  • Alguns models tenen pantalla en color.
  • Disposen d'accessoris que augmenten les seves aplicacions en l'ensenyament com a sensors que permeten la recol·lecció de dades experimentals per a la seva posterior anàlisi i la possibilitat de connexió a un projector

Referències[modifica]

Articles relacionats

Altres fonts d'informació

Enllaços externs[modifica]

«Calculadora gràfica» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL