Camp del Guinardó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Camp del Guinardó
Dades
TipusEstadi de futbol modifica
Obertura1923 modifica
Cronologia
8 desembre 1923 inauguració
27 maig 1942 renovació
8 maig 1960 reconversió
1964 clausura modifica
Característiques
Mesura100 x 60
SuperfícieGespa natural
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona modifica
LocalitzacióC/ de l'Encarnació, s/n
Barcelona Barcelona
Catalunya Catalunya
 41° 24′ 38″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.410514°N,2.167514°E / 41.410514; 2.167514
Activitat
Capacitat19.000
Esdeveniment
CE Europa Partits del CE Europa (1923-31)

Partits del Catalunya FC (1931-32)
Partits de la UD Gràcia (1932-60)

Competicions ciclistes (1942-64)

El Camp del Guinardó fou un estadi de futbol de Barcelona ubicat al barri del Baix Guinardó. Fou el terreny de joc del Club Esportiu Europa des de la seva construcció, l'any 1923, fins al 1931. També fou conegut popularment com a Camp dels cuartels en estar situat a prop dels Cuartels de Lepant de la Guàrdia Civil.

Des del 1942 va combinar l'ús futbolístic amb el ciclisme en incorporar un velòdrom al voltant del camp, i des del 1960 es va convertir en el Velòdrom Mostajo fins a la seva clausura definitiva l'any 1964. No ha de confondre's amb el Camp Municipal del Guinardó, seu del FC Martinenc i ubicat a la Ronda del Guinardó de Barcelona.

Història[modifica]

Des del 1910 el Club Esportiu Europa havia tingut diversos terrenys de joc, tots ells de curta duració. A principis dels anys 1920 el Club va cercar uns terrenys més adequats a les seves necessitats i que poguessin tenir una major durada. Així ho deia el setmanari La Jornada Deportiva del 17 de novembre del 1921: El Europa buscará un nuevo terreno para desarrollar el deporte para todas sus secciones: fútbol, atletismo, rugby y básquet. A finales de 1921 comprará 712.000 palmos cuadrados entre las calles Lepanto y Cerdeña, sobre la Travesera de Gracia.[1]

El nou camp va ser construït en una àrea compresa aproximadament entre els carrers de l'Encarnació -on era la porta principal-, Lepant, Taxdirt (abans dit Sant Lluís) i Alcalde de Móstoles (abans Marina), prop de l'anterior camp europeista del carrer Indústria i de l'actual Nou Sardenya. Tenia capacitat per a uns 19.000 espectadors, 2.000 d'ells asseguts. Va ser inaugurat el 8 de desembre del 1923 amb un partit amistós entre el CE Europa i el Szombathelyi Haladás d'Hongria, que va acabar amb un empat (1-1).[2][3]

El 1929 va posar-se en marxa la Lliga espanyola de futbol i el CE Europa va ser un dels deu clubs integrants de la Primera divisió durant tres temporades, jugant-se al Camp del Guinardó els seus partits a la màxima categoria.

En acabar la temporada 1930-31 els escapulats descendiren a Segona divisió, enmig d'una forta crisi econòmica i social. Per a la temporada següent el Club es fusionà amb el Gràcia FC, amb el nom de Catalunya FC, tot i que la fusió es va desfer abans d'acabar la temporada. El nou Club va traslladar-se a l'anomenat Camp dels Quinze, en el Pg. del Mariscal Jofre (actualment Av. dels Quinze), un terreny molt més modest i d'acord amb les seves possibilitats, llavors molt precàries.[4]

Una vegada desfeta la unió del CE Europa i el Gràcia FC, per a la temporada 1932-33, el Gràcia FC –rebatejat com a UE Gràcia- va tornar a utilitzar el Camp del Guinardó, mentre el CE Europa continuava en el denominat Camp dels Quinze.[5][6]

El 27 de maig del 1942 va inaugurar-se al voltant del terreny de joc una pista de ciclisme i el recinte va ser reinaugurat amb el nom de Velòdrom de Gràcia.[7][8] Allà es varen celebrar importants reunions ciclistes, entre elles set proves del Campionat d'Espanya de ciclisme en pista i diversos Campionats de Catalunya, fins al 1954. Així mateix, el recinte es mantenia com a camp de futbol.

A finals dels anys 50 el recinte va ser adquirit pel ciclista Santiago Mostajo, que havia estat bicampió d'Espanya el 1952 a la mateixa pista ciclista, la va reformar i el recinte fou reinaugurat com a Velòdrom Mostajo.[9] La seva inauguració oficial va ser el 8 de maig del 1960,[10] i va acollir múltiples competicions i exhibicions ciclistes, fins i tot d'automobilisme.

El 1964 va cessar la seva activitat i fou enderrocat a conseqüència del creixement urbanístic de la ciutat, per construir-hi habitatges.[11][12]

Referències[modifica]

  1. Vergés i Soler,, p. 36.
  2. «El 'Szombathely' empata a 1 con el Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10 desembre del 1923.
  3. Vergés i Soler,, p. 44.
  4. Vergés i Soler,, p. 72.
  5. «Los equipos del Gracia-Europa en choque de máxima rivalidad» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17 març del 1946.
  6. Vergés i Soler,, p. 74.
  7. «Velódromo de Gracia. Inauguración lunes de Pascua» (en castellà). El Mundo Deportivo, 22 maig del 1942.
  8. Vergés i Soler,, p. 176.
  9. «El canvi dels camps antics amb el pas del temps. Ciclisme al camp escapulat de 1a Divisió» (en català). Plana web CE Europa, 03-10-2016.
  10. «El domingo próximo ... inauguración del Velódromo Mostajo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 4 maig del 1960.
  11. «El Velódromo de Gracia desapareció...» (en castellà). El Mundo Deportivo, 27 gener del 1965.
  12. «Selex, la historia de un milagro español» (en castellà). El Mundo Deportivo, 8 desembre del 2010.

Bibliografia[modifica]

Vergés i Soler, Ramon. Història d'un històric: CE Europa (1907-2007) (en català). Club Esportiu Europa i Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia, 2009. DL B-21.803.2009. ISBN 978-84-9850-163-6. 

Enllaços externs[modifica]