El Campionat d'Espanya de Cross Country, regulat per la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), és la màxima competició de Cross Country que es disputa a l'estat espanyol. Els antecedents primers en foren el Trofeu d'Espanya de Trail (1988-1992) i el de Trail - Enduro (1991-1993), així com el Campionat d'Espanya de Trams Cronometrats, celebrat de 1989 a 1990. Després d'uns quants anys d'oblit un cop acabats aquests campionats, la RFME en va tornar a instaurar un de similar el 2005, aquest cop anomenat Copa d'Espanya de Cross Country, al qual atorgà rang de campionat d'Espanya a partir de 2007.
A l'estat espanyol, el Cross Country (abreujat "XC") és una modalitat a mig camí entre l'enduro i el motocròs que consisteix en curses de velocitat fora d'asfalt per recorreguts que poden travessar camins rurals, circuits de motocròs i tota mena de terreny forestal (trialeres, tallafocs, etc.). Els participants corren tots alhora i guanya qui arriba abans a la meta. El circuit ha de tenir una longitud mitjana, ja que la durada d'una volta completa no hi pot ser inferior a 10 minuts ni superior a 20. Les curses duren dues hores i mitja.[1][2]
Cal no confondre aquesta modalitat amb allò que internacionalment es coneix com a Rally Cross Country i, a l'estat espanyol, Ral·li raid, que consisteix en un ral·li d'orientació per zones desèrtiques i que té en el Ral·li Dakar el seu màxim exponent.
↑El 1988, la categoria inferior admetia motors de fins a 650 cc
↑El 1988, la categoria superior admetia motors d'entre 201 i 1200 cc
↑El 1989, les categories de 650 i 1200cc es limitaven a motors de quatre temps (4T), alhora que se n'incloïen dues més: 2T fins a 125cc/4T fins a 200cc, guanyada per Pau Peitavi amb Suzuki, i 500cc 2T, guanyada per Josep Vilaró amb KTM.
↑L'any 1989, la categoria estava oberta a motocicletes a partir de 250cc i el 1990, a partir de 125cc
↑Tot i que el Web de la RFME no les recull, algunes fonts esmenten edicions anteriors del campionat: una d'elles hauria estat el 1987, guanyada per Francesc Rubio, i una altra el 1988, guanyada per Santi Piella.[3]
↑El 2019 no es disputà el campionat en categoria Sènior. Els guanyadors en la categoria immediatament anterior, Sènior B, varen ser José Luis Abad (2T) i José Manuel Partida (4T)
Javier Mata
Antoni Mas
Alemanya · 
Alemanya Oriental · 
Britànic · 
Espanya: Enduro · Cross Country · 
Finlàndia · 
França · 
Itàlia: Enduro · Hard Race · 
Suècia · 
Txecoslovàquia
