Campionat del Món de resistència

FIM Endurance World Championship
Acrònim	EWC
Categoria	Resistència
Àmbit	Internacional
Entitat	FIM
Precedents	FIM Endurance Cup: 1960 - 75; C. d'Europa: 1976 - 79
1a Temporada	1980
Equips	21
Campió (2023)	Niccolo Canepa; Marvin Fritz; Karel Hanika
Equip campió	Yamaha Austria RT
Campió de constructors	Yamaha
Web oficial	www.fimewc.com
	Darrera revisió: 10/05/2024

El Campionat del Món de resistència (en anglès: Endurance World Championship, abreujat EWC), regulat per la FIM, és la competició principal de la disciplina motociclista de la resistència. La temporada del campionat consisteix en diverses curses celebrades en circuits permanents, els resultats de les quals es combinen per tal de determinar anualment dos Campions del Món (el d'equips i el de fabricants).

Història

El primer campionat internacional de la disciplina fou la FIM Endurance Cup (Copa de Resistència FIM), creada el 1960 i programada inicialment a quatre curses: 24 Hores de Montjuïc, Bol d'Or, la Thruxton 500 (a Hampshire) i les "24 Hores de Warsage" (a Dalhem).^[1] El 1976, la FIM Endurance Cup esdevingué Campionat d'Europa i el 1980, Campionat del Món.

Durant la dècada de 1980 el calendari d'aquest campionat constava de més de deu proves, però després la seva popularitat anà decandint gradualment, fins a arribar a les quatre curses de què consta actualment. De fet, els anys 1989 i 1990 el campionat tornà a la categoria de Copa del Món (World Cup) en no haver assolit el mínim de proves requerit per la normativa esportiva de la FIM.

Les quatre curses actuals, anomenades "les clàssiques", són les 24 Hores de Le Mans, 24 Hores de Lieja (al Circuit de Spa-Francorchamps), les 8 Hores de Suzuka i el Bol d'Or (disputat al circuit Paul Ricard fins al 1999, i al Circuit de Nevers Magny-Cours des d'aleshores).

Fins al 2000, el títol de campió s'atorgava individualment al pilot que hagués acumulat més punts, però el 2001 les regles canviaren i el títol s'atorga d'ençà d'aleshores als equips.

Sistema de puntuació

Curses fins a 6 hores (o 1000 km)^[2]

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Curses de 6 a 12 hores (o de 1000 km a 1800 km)

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	30	24	19	16	13	12	11	10	8	7	6	5	4	2	1

Curses de més de 12 hores (o més de 1800 km)

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	35	28	22	18	15	14	13	11	10	8	7	6	4	3	1

Per a equips, els punts seran els guanyats a cada cursa.
Per a fabricants, només la motocicleta del fabricant situada en la posició més alta acumularà punts, d'acord amb la posició assolida a la cursa.

Categories i especificacions (2008)

Les motocicletes han de ser basades en models de carretera de sèrie, amb l'homologació adient de la FIM.^[3]

Fórmula EWC

Cilindrada

4 cilindres de més de 600 cc fins a 1.000 cc 4T
3 cilindres de més de 750 cc fins a 1.000 cc 4T
2 cilindres de més de 850 cc fins a 1.200 cc 4T

La cilindrada ha de romandre dins els límits homologats, sense ser permesa la modificació de diàmetre i carrera per arribar als límits establerts.

Pesos mínims

Per a tres i quatre cilindres fins a 1000 cc:

165 kg: per a curses que no es corren parcialment de nit
170 kg: per a curses que es corren parcialment de nit

Per a dos cilindres de fins a 1200 cc:

170 kg: per a curses que no es corren parcialment de nit
175 kg: per a curses que es corren parcialment de nit

Superstock

Cilindrada

4 cilindres de més de 600 cc fins a 1.000 cc 4T
3 cilindres de més de 750 cc fins a 1.000 cc 4T
2 cilindres de més de 850 cc fins a 1.200 cc 4T

La cilindrada ha de romandre dins els límits homologats, sense ser permesa la modificació de diàmetre i carrera per arribar als límits establerts.

Pesos mínims

La FIM decideix el valor del pes mínim per a un model homologat tal com es ven al públic mitjançant la determinació del seu pes en sec. El pes en sec d'una motocicleta homologada es defineix com el pes total de la motocicleta (un cop sense combustible, placa de matrícula, eines i cavallet central si en té). Per a confirmar el pes en sec d'un model se'n pesen un mínim de tres unitats i es comparen, arrodonint el resultat al dígit més proper.

Els pesos mínims per a les motocicletes són els següents:

Pes en sec: menys de 120 kg per a curses que no es corren parcialment de nit
Pes en sec: menys de 90 kg per a curses que es corren parcialment de nit

Llista de Campions

Primera etapa (1980-2000)

Any	Pilots	Fabricant
1980	Marc Fontan Hervé Moineau	Honda
1981	Jean Lafond Raymond Roche	Kawasaki
1982	Jean-Claude Chemarin Jacques Cornu	Kawasaki
1983	Richard Hubin Hervé Moineau	Suzuki
1984	Gerard Coudray Patrick Igoa	Honda
1985	Gerard Coudray Patrick Igoa	Honda
1986	Patrick Igoa	Honda
1987	Hervé Moineau Bruno Le Bihan	Suzuki
1988	Hervé Moineau Thierry Crine	Suzuki

1989^[a]	Alex Vieira	Honda
1990	Alex Vieira	Honda

1991	Alex Vieira	Kawasaki
1992	Terry Rymer Carl Fogarty	Kawasaki
1993	Doug Toland	Kawasaki
1994	Adrien Morillas	Kawasaki
1995	Stéphane Mertens Jean-Michel Mattioli	Honda
1996	Brian Morrison	Kawasaki
1997	Peter Goddard Doug Polen	Suzuki
1998	Doug Polen Christian Lavieille	Honda
1999	Terry Rymer Jéhan d'Orgeix	Suzuki
2000	Peter Lindén Warwick Nowland	Suzuki

↑ Les temporades de 1989 i 1990, el campionat tingué rang de Copa del Món.

Segona etapa (2001-Actualitat)

A 1 de gener de 2024

Any	Pilots	Fabricant		Equip
Any	Pilots	Marca	Moto	Equip
2001	Albert Aerts Laurent Naveau Heinz Platacis	Honda	VTR RC51	WIM Motors Racing 9
2002	Warwick Nowland	Suzuki	GSX-R1000	Zongshen 2
2003	James Ellison	Suzuki	GSX-R1000	Suzuki Phase One
2004	David Checa William Costes	Yamaha	YZF-R1	Yamaha Racing - GMT94
2005	Keiichi Kitagawa	Suzuki	GSX-R1000	Suzuki Castrol Team
2006	Keiichi Kitagawa Vincent Philippe Matthieu Lagrive	Suzuki	GSX-R1000	Suzuki Castrol Team
2007	Vincent Philippe Matthieu Lagrive	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2008	Julien da Costa	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2009	Gwen Giabbani Igor Jerman Steve Martin	Yamaha	YZF-R1	Yamaha Austria Racing 7 (YART 7)
2010	Vincent Philippe Freddy Foray	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2011	Anthony Delhalle	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2012	Vincent Philippe Anthony Delhalle	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2013	Anthony Delhalle	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2014	David Checa Mathieu Gines Kenny Foray	Yamaha	YZF-R1	Yamaha Racing - GMT94
2015	Vincent Philippe Étienne Masson Anthony Delhalle	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2016	Lucas Mahias	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2016-2017	David Checa Niccolò Canepa	Yamaha	YZF-R1	Yamaha Racing - GMT94
2017-2018	Joshua Hook Freddy Foray Alan Techer	Honda	CBR1000RR	FCC TSR Honda France
2018-2019	Jérémy Guarnoni Erwan Nigon David Checa	Kawasaki	ZX10RR	SRC KAWASAKI France
2019-2020	Étienne Masson Gregg Black	Suzuki	GSX-R1000	SERT
2021	Sylvain Guintoli Xavier Siméon Gregg Black	Suzuki	GSX-R1000	Yoshimura SERT Motul
2022	Joshua Hook Mike Di Meglio	Honda	CBR1000RR	FCC TSR Honda France
2023	Niccolo Canepa Marvin Fritz Karel Hanika	Yamaha	YZF-R1	Yamaha Austria Racing Team

Referències

↑ Vignati, Alejandro. «Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 51. ISBN 84-01-70016-7.
↑ «Road Racing World Championship Endurance Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Technical Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

Lloc Web oficial (anglès)
La resistència al Web de la FIM (anglès)

[4] Les temporades de 1989 i 1990, el campionat tingué rang de Copa del Món.

[1] Vignati, Alejandro. «Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 51. ISBN 84-01-70016-7.

[2] «Road Racing World Championship Endurance Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].^{[Enllaç no actiu]}

[3] «Technical Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[a]