Vés al contingut

Mike Di Meglio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMike Di Meglio

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Mickaël Teddy Di Meglio Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1988 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, pilot de resistència Modifica el valor a Wikidata
Esportresistència (motociclisme) (2017–)
motociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu63 Modifica el valor a Wikidata
Premis

X: mikedimeglio63 Modifica els identificadors a Wikidata

Mickaël Teddy Di Meglio,[1] conegut com a Mike Di Meglio (Tolosa, 17 de gener de 1988), és un pilot de motociclisme occità d'origen italià que va guanyar el Campionat del Món de 125cc del 2008 amb una Derbi. Més tard, el 2022, va guanyar també el Campionat del Món de Resistència amb un equip francès d'Honda.

Carrera esportiva

[modifica]
Darrere de Marco Simoncelli a la cursa de 125cc de Donington Park del 2005
A la cursa de 250cc de Donington Park el 2009
A la cursa de MotoGP de Le Mans el 2014
Carrera esportiva
NacionalitatFrança França
Temporades2003
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc1 (2008)
C. Món Resis.1 (2022)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
215 6 17 4 5 826

Bol d'Or2 (2017-2018)

125cc (2003-2008)

[modifica]

D'ascendència siciliana (el seu avi patern era nascut a Lentini, a la província de Siracusa), Di Meglio va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el 2003. Després de començar la temporada amb una Aprilia RS 125 R de l'equip Freesoul Racing, a partir del Gran Premi del Brasil va fitxar per l'equip Metasystem Racing Service i va continuar amb una Honda RS 125 R. El 2004 va passar a l'equip Globet.com Racing i va acabar la temporada al lloc divuitè. Aquell any, a més, va córrer una cursa del Campionat d'Itàlia (CIV) de 125cc al Misano World Circuit Marco Simoncelli com a comodí sense punts i hi obtingué la pole position i la segona volta ràpida en cursa.[2]

El 2005 va passar a l'equip Kopron Racing World com a company de Fabrizio Lai; aquell any obtingué la seva primera victòria en Gran Premi al GP de Turquia i un segon lloc i acabà la temporada en onzè lloc. El 2006 va passar a l'equip FFM Honda Grand Prix 125 i el 2007 al Kopron Team Scot, ambdues temporades aconseguint resultats discrets.

El 2008 va passar a l'equip Ajo Motorsport com a company d'equip de Dominique Aegerter. Fou aquell any que va guanyar el campionat mundial per davant de Simone Corsi i Gábor Talmácsi després d'aconseguir quatre victòries, quatre segons llocs i un de tercer.[3]

250cc (2009-2013)

[modifica]

El 2009 va passar a la categoria dels 250cc amb l'equip Aprilia Mapfre Aspar, aconseguint un segon lloc i un de tercer i acabant la temporada en vuitè lloc. El 2010 va continuar al mateix equip, ara a la nova categoria de Moto2 que substituïa els 250cc, com a company de Julián Simón. Va començar la temporada amb una RSV i després va passar a pilotar una Suter MMX. Va acabar la temporada al vintè lloc.

El 2011 va passar a l'equip Tech 3 Racing, amb Bradley Smith de company. El 2012 va començar la temporada a l'equip S/Master Speed Up, però al Gran Premi d'Itàlia i durant els dos Grans Premis següents va substituir el lesionat Alexander Lundh a l'equip Cresto Guide MZ Racing i a partir del Gran Premi de San Marino va córrer amb la Kalex de l'equip Kiefer Racing com a substitut del lesionat Max Neukirchner. El 2013 va passar a l'equip JiR Moto2 amb una TSR 6 etiquetada amb la marca MotoBi a efectes del campionat de constructors. Va acabar la temporada abans d'hora a causa d'una fractura de sacre patida al Gran Premi de la República Txeca.

MotoGP (2014-2016)

[modifica]

El 2014 va pujar a MotoGP amb una moto desenvolupada per l'equip Avintia Racing amb Héctor Barberá de company. El 2015 va romandre a l'equip però va canviar de moto, ara amb una Ducati Desmosedici GP14. El 2016 va ser contractat com a pilot de proves per Aprilia per a desenvolupar la RS-GP.[4]

Resistència, Supersport i MotoE (2017-Actualitat)

[modifica]

El 2017, Di Meglio va fitxar per l'equip GMT94 Yamaha per a competir al Campionat del Món de Resistència amb la Yamaha YZF-R1 al costat de David Checa i Niccolò Canepa. En el seu debut en aquest campionat va contribuir a guanyar les 24 Hores de Le Mans, les 8 Hores d'Oschersleben, les 8 Hores de SlovakiaRing i el Bol d'Or. Va acabar el campionat en segona posició final. El 2018 va romandre a l'equip i va passar a córrer també al Campionat del Món de Supersport amb una Yamaha YZF-R6.[5] Al mundial de resistència hi tornà a acabar segon i va tornar a guanyar el Bol d'Or.

El 2019 va acabar tercer al mundial de resistència i va tornar al mundial de velocitat en participar a la copa del món de MotoE amb l'equip EG 0,0 Marc VDS. Va obtenir una victòria (Gran Premi d'Àustria) i un tercer lloc i va acabar la temporada en cinquena posició final.[6] El 2020 va romandre al mateix equip i va aconseguir dos segons llocs, tancant la temporada en quarta posició final.[7]

El 2022 va guanyar el mundial de resistència amb l'equip F.C.C. Technical Sports Racing Honda France als comandaments d'una Honda CBR1000RR-R com a company de Joshua Hook, Gino Rea i Alan Techer.[8]

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Pos Pts
2003 125cc Aprilia JPN
22
RSA
22
ESP
28
FRA
17
ITA
Ret
CAT
13
NED
19
GBR
15
GER
Ret
CZE
15
POR 28è 5
Honda RIO
Ret
PAC
Ret
MAL
22
AUS
Ret
VAL
Ret
2004 125cc Aprilia RSA
5
ESP
Ret
FRA
Ret
ITA
Ret
CAT
8
NED
12
RIO
12
GER
Ret
GBR
15
CZE
24
POR
11
JPN
Ret
QAT MAL
17
AUS
8
VAL 18è 41
2005 125cc Honda ESP
11
POR
11
CHN
20
FRA
4
ITA
Ret
CAT
16
NED
14
GBR
2
GER
Ret
CZE
7
JPN
11
MAL
11
QAT
4
AUS
14
TUR
1
VAL
Ret
11è 104
2006 125cc Honda ESP
21
QAT
Ret
TUR
Ret
CHN
15
FRA
27
ITA
Ret
CAT
18
NED
13
GBR
16
GER CZE
13
MAL
Ret
AUS
15
JPN
Ret
POR
Ret
VAL 25è 8
2007 125cc Honda QAT
14
ESP TUR CHN
14
FRA
9
ITA
Ret
CAT
19
GBR
6
NED
Ret
GER
15
CZE
20
SM
13
POR
16
JPN
4
AUS
14
MAL
14
VAL
23
17è 42
2008 125cc Derbi QAT
4
ESP
9
POR
7
CHN
2
FRA
1
ITA
4
CAT
1
GBR
2
NED
7
GER
1
CZE
2
SM
Ret
INP
10
JPN
2
AUS
1
MAL
5
VAL
3
1r 264
2009 250cc Aprilia QAT
3
JPN
Ret
ESP
11
FRA
Ret
ITA
12
CAT
14
NED
11
GER
Ret
GBR
5
CZE
9
INP
4
SM
5
POR
2
AUS
5
MAL
Ret
VAL
14
107
2010 Moto2 RSV QAT
16
ESP
22
20è 34
Suter FRA
20
ITA
Ret
GBR
7
NED
8
CAT
Ret
GER
Ret
CZE
20
INP
12
SM
Ret
ARA
13
JPN
18
MAL
26
AUS
6
POR
DNQ
VAL
26
2011 Moto2 Tech 3 QAT
19
ESP
26
POR
9
FRA
Ret
CAT
Ret
GBR
17
NED
Ret
ITA
24
GER
16
CZE
15
INP
27
SM
16
ARA
12
JPN
27
AUS
9
MAL
14
VAL
7
23è 30
2012 Moto2 Speed Up QAT
7
ESP
Ret
POR
Ret
FRA
Ret
CAT
Ret
GBR
18
NED
15
GER 22è 17
MZ-RE Honda ITA
22
INP
24
CZE
16
Kalex SM
18
ARA
13
JPN
14
MAL
Ret
AUS
14
VAL
28
2013 Moto2 Motobi QAT
16
AME
10
ESP
19
FRA
7
ITA
18
CAT
12
NED
Ret
GER
24
INP
20
CZE
Ret
GBR SM ARA MAL AUS JPN VAL 20è 19
2014 MotoGP Avintia QAT
17
AME
18
ARG
19
ESP
Ret
FRA
19
ITA
18
CAT
Ret
NED
20
GER
22
INP
12
CZE
18
GBR
20
SM
Ret
ARA
17
JPN
19
AUS
14
MAL
13
VAL
21
25è 9
2015 MotoGP Ducati QAT
19
AME
Ret
ARG
18
ESP
22
FRA
Ret
ITA
16
CAT
14
NED
18
GER
Ret
INP
17
CZE
18
GBR
14
SM
13
ARA
20
JPN
15
AUS
20
MAL
18
VAL
Ret
24è 8
2019 MotoE Energica GER
3
AUT
1
SM1
Ret
SM2
10
VAL1
10
VAL2
6
63
2020 MotoE Energica ESP
10
ANC
7
SM
6
EMI1
Ret
EMI2
6
FRA1
2
FRA2
2
4t 75

Referències

[modifica]
  1. «#63 Mike Di Meglio» (en francès). motogp-championships.skyrock.com, 13-08-2014. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2023. [Consulta: 25 juny 2024].
  2. «CIV2004 Classe 125 - Gran Premio di Misano» (en italià). Perugia Timing A.S.D., 29-08-2004.
  3. «125 2008 - World Championship Classification» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 26-10-2008. Arxivat de l'original el 27 de març 2022. [Consulta: 25 juny 2024].
  4. Brunori, Alessio. «MotoGP: Aprilia continua lo sviluppo della RS-GP al Mugello» (en italià). Motorionline S.r.l., 27-04-2016. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2016. [Consulta: 25 juny 2024].
  5. Atzori, Flavio. «Supersport 2018: Mike di Meglio con Yamaha GMT94» (en italià). Triboo Media S.r.l., 12-12-2017.
  6. «MotoE 2019 - World Cup Classification» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 17-11-2019.
  7. «MotoE 2020 - World Cup Classification» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 11-10-2020.
  8. Piana, Alessio. «FIM EWC 2023: la situazione a 2 mesi dal via» (en italià). CdM Edizioni, 14-02-2023.

Enllaços externs

[modifica]
  • Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)