Vés al contingut

Campionat del Món de motociclisme de 1978

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de motociclisme de 1978
Imatge
El Campió del Món de 500cc de 1978: Kenny Roberts
Tipuscampionat del món de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Número d'edició30  (1978) Modifica el valor a Wikidata
← 1977 Modifica el valor a Wikidata
1979 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1978 del Campionat del món de motociclisme fou la 30a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Hi havia gran expectació a l'inici de la temporada de 1978:[1] la popularitat del campió vigent Barry Sheene havia augmentat l'atractiu de les curses de motociclisme en l'àmbit dels mitjans de comunicació de masses[1] i, a més, l'arribada de Kenny Roberts dels Estats Units va fer augmentar l'emoció.[1]

Aquell any, un jove valencià, Ricardo Tormo, va aconseguir el títol de 50cc amb la Bultaco TSS Mk2 després d'assolir cinc victòries i dos segons llocs a les set rondes del campionat. Tormo va esdevenir així el primer campió del món de motociclisme catalanoparlant alhora que el primer valencià. L'italià Eugenio Lazzarini va guanyar el títol de 125cc amb una MBA. El sud-africà Kork Ballington va aconseguir un espectacular doblet en guanyar els títols de 250cc i 350cc amb les Kawasaki, igualant els dobles campionats de Walter Villa el 1976 i Mike Hailwood el 1967.[1]

Com a dada positiva, el 1978 va ser el primer any des del 1966 en què no es produí cap accident mortal. La ratxa es reinicià el 1980 i des d'aleshores fins al 1984 es van anar succeint anualment accidents als Grans Premis amb resultat de morts. Més tard se'n van tornar a produir alguns, tot i que a mesura que augmentava la seguretat dels circuits, cada cop més esporàdics. Entre el 1988 i el 2021 va haver-hi un total de nou morts en competició. A data del 2025, aquesta xifra continuava igual.

El campionat de 500cc

[modifica]

A la categoria de 500cc, Suzuki tornava amb el campió vigent, Barry Sheene, juntament amb els seus companys d'equip Teuvo Lansivuori, Pat Hennen i Wil Hartog.[1] L'equip oficial de fàbrica de Yamaha va inscriure els excampions mundials de 350cc Johnny Cecotto i Takazumi Katayama.[1] A falta d'una moto competitiva amb la qual competir contra Harley-Davidson a l'AMA Grand National, la filial americana de Yamaha va decidir d'enviar el seu excampió de l'AMA Kenny Roberts a córrer als campionats mundials de 250cc, 500cc i Fórmula 750.[2] A més, Roberts va aconseguir el suport financer de l'empresa de pneumàtics Goodyear.[2]

Barry Sheene i el seus mecànic revisant les Suzuki RG500 al Dutch TT

Sheene va obrir la temporada amb una victòria al Gran Premi de Veneçuela, però després va emmalaltir a causa d'un virus que el va debilitar durant la primera part de l'any.[1][3] Roberts va guanyar la cursa de 250cc a Veneçuela, però després va patir una avaria a la de 500cc.[1][4] L'americà Pat Hennen va guanyar la segona ronda, el Gran Premi d'Espanya, mentre que Roberts fou segon i Sheene acabà relegat a la cinquena posició.[5] Roberts va guanyar la seva primera cursa de 500cc amb una victòria al Gran Premi d'Àustria i empalmà ràpidament dues victòries més a França i Itàlia, posant-se així al capdavant de la classificació provisional del campionat.[6][7][8] La prometedora carrera de Hennen es va veure estroncada quan va patir lesions al cap mentre competia al TT de l'Illa de Man durant una pausa en el calendari de la temporada del mundial.[9]

Cecotto va guanyar el Dutch TT i Roberts fou segon davant d'un ressorgit Sheene, en tercera posició.[10] Hartog es va adjudicar el Gran Premi de Bèlgica, on Roberts i Sheene acabaren de nou en segon i tercer lloc respectivament.[11] Al Gran Premi de Suècia, Roberts va tenir un accident durant els entrenaments de 250cc, patint commoció cerebral i una lesió al polze.[12] Commocionat per l'accident, no va poder passar de la setena posició a la cursa de 500cc, que Sheene va guanyar i reduí així la diferència de punts amb el líder del campionat, Roberts.[12][13] Hartog va guanyar el seu segon Gran Premi de la temporada a Finlàndia, mentre que els dos líders del campionat, Roberts i Sheene, no van poder acabar la cursa.[14] Tots dos aspirants van arribar al Gran Premi de Gran Bretanya amb només tres punts de diferència.[12] La prova va acabar amb controvèrsia després que les pluges torrencials durant la cursa, juntament amb les aturades a boxes per canviar pneumàtics per part de Roberts i de Sheene, van crear confusió entre els controladors oficials.[15] Finalment, Roberts en va ser declarat guanyador i a Sheene se li va assignar el tercer lloc, darrere del pilot privat Steve Manship, que no es va aturar per a canviar pneumàtics.[16][17][18]

La lluita pel títol entre Roberts i Sheene es va decidir a l'última cursa de la temporada, el Gran Premi d'Alemanya, celebrat al complicat Nürburgring, de 22,9 km de llargada. Allà, el pilot privat de Suzuki, Virginio Ferrari, va guanyar el primer Gran Premi de la seva carrera, mentre que Roberts va acabar en tercera posició per davant de Sheene, quart, i així va esdevenir el primer americà a guanyar el campionat del món de velocitat de la història.[19][20] Cecotto va quedar en tercer lloc a la classificació final del campionat.[20]

Campions del món

[modifica]
Pilots
50cc 125cc 250cc 350cc 500cc
País Valencià Ricardo Tormo ITA E. Lazzarini South Africa 1928-1994 Kork Ballington South Africa 1928-1994 Kork Ballington USA Kenny Roberts
Constructors
50cc 125cc 250cc 350cc 500cc
CAT Bultaco ITA Minarelli JAP Kawasaki JAP Kawasaki JAP Suzuki
Sidecars
Pilot / Passatger Constructor
CHE Rolf Biland / GBR Kenny Williams JAP Yamaha

Grans Premis

[modifica]

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Cursa Data Gran Premi Circuit
1 19 de març Venezuela 1930-2006 Gran Premi de Veneçuela San Carlos
2 16 d'abril Spain_1945_1977 Gran Premi d'Espanya Jarama
3 30 d'abril Àustria Gran Premi d'Àustria Salzburgring
4 7 de maig França Gran Premi de França Nogaro
5 14 de maig Itàlia Gran Premi de les Nacions Mugello
6 24 de juny Països Baixos Dutch TT Assen
7 2 de juliol Bèlgica Gran Premi de Bèlgica Spa-Francorchamps
8 23 de juliol Suècia Gran Premi de Suècia Karlskoga
9 30 de juliol Finlàndia Gran Premi de Finlàndia Imatra
10 6 d'agost Regne Unit Gran Premi de Gran Bretanya Silverstone
11 20 d'agost Alemanya Gran Premi d'Alemanya Nürburgring
12 27 d'agost Txecoslovàquia Gran Premi de Txecoslovàquia Brno
13 17 de setembre Iugoslàvia Gran Premi de Iugoslàvia Rijeka

Guanyadors

[modifica]
Cursa Gran Premi 50cc 125cc 250cc 350cc 500cc Resultats
1 Venezuela 1930-2006 GP de Veneçuela Itàlia Pier Paolo Bianchi USA Kenny Roberts Japó T. Katayama Regne Unit Barry Sheene Resultat
2 Spain_1945_1977 GP d'Espanya Itàlia Eugenio Lazzarini Itàlia Eugenio Lazzarini Austràlia Gregg Hansford USA Pat Hennen Resultat
3 Àustria GP d'Àustria Itàlia Eugenio Lazzarini South Africa 1928-1994 Kork Ballington USA Kenny Roberts Resultat
4 França GP de França Itàlia Pier Paolo Bianchi Austràlia Gregg Hansford Austràlia Gregg Hansford USA Kenny Roberts Resultat
5 Itàlia GP de les Nacions País Valencià Ricardo Tormo Itàlia Eugenio Lazzarini South Africa 1928-1994 Kork Ballington South Africa 1928-1994 Kork Ballington USA Kenny Roberts Resultat
6 Països Baixos Dutch TT Itàlia Eugenio Lazzarini Itàlia Eugenio Lazzarini USA Kenny Roberts South Africa 1928-1994 Kork Ballington Venezuela 1930-2006 Johnny Cecotto Resultat
7 Bèlgica GP de Bèlgica País Valencià Ricardo Tormo Itàlia Pier Paolo Bianchi Itàlia Paolo Pileri Països Baixos Will Hartog Resultat
8 Suècia GP de Suècia Itàlia Pier Paolo Bianchi Austràlia Gregg Hansford Austràlia Gregg Hansford Regne Unit Barry Sheene Resultat
9 Finlàndia GP de Finlàndia Spain_1945_1977 Ángel Nieto South Africa 1928-1994 Kork Ballington South Africa 1928-1994 Kork Ballington Països Baixos Will Hartog Resultat
10 Regne Unit GP de Gran Bretanya Spain_1945_1977 Ángel Nieto Alemanya Anton Mang South Africa 1928-1994 Kork Ballington USA Kenny Roberts Resultat
11 Alemanya GP d'Alemanya País Valencià Ricardo Tormo Spain_1945_1977 Ángel Nieto South Africa 1928-1994 Kork Ballington Japó T. Katayama Itàlia Virginio Ferrari Resultat
12 Txecoslovàquia GP de Txecoslovàquia País Valencià Ricardo Tormo South Africa 1928-1994 Kork Ballington South Africa 1928-1994 Kork Ballington Resultat
13 Iugoslàvia GP de Iugoslàvia País Valencià Ricardo Tormo Spain_1945_1977 Ángel Nieto Austràlia Gregg Hansford Austràlia Gregg Hansford Resultat

Galeria

[modifica]
  • Pat Hennen davant de Barry Sheene la setmana abans de l'accident de l'americà
    Pat Hennen davant de Barry Sheene la setmana abans de l'accident de l'americà
  • Wil Hartog amb la Suzuki RG500 a Assen
    Wil Hartog amb la Suzuki RG500 a Assen
  • Cecotto davant de Sheene i Roberts a Assen
    Cecotto davant de Sheene i Roberts a Assen
  • La Yamaha YZR500 amb què Kenny Roberts fou campió de 500cc
    La Yamaha YZR500 amb què Kenny Roberts fou campió de 500cc

Classificació dels pilots

[modifica]

500 cc

[modifica]
Pos Pilot Moto VEN
Venezuela 1930-2006 		ESP
Spain_1945_1977 		AUT
Àustria 		FRA
França 		NAT
Itàlia 		NED
Països Baixos 		BEL
Bèlgica 		SWE
Suècia 		FIN
Finlàndia 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		Pts
1 USA Kenny Roberts Yamaha Ret 2 1 1 1 2 2 7 Ret 1 3 110
2 Regne Unit Barry Sheene Suzuki 1 5 3 3 5 3 3 1 Ret 3 4 100
3 Venezuela 1930-2006 Johnny Cecotto Yamaha Ret 4 2 23 Ret 1 Ret 6 3 7 2 66
4 Països Baixos Will Hartog Suzuki 9 7 5 6 5 1 2 1 Ret Ret 65
5 Japó Takazumi Katayama Yamaha Ret 3 Ret Ret Ret 4 6 3 2 9 5 53
6 USA Pat Hennen Suzuki 2 1 Ret 2 2 51
7 USA Steve Baker Suzuki 3 6 Ret 4 9 Ret 4 6 Ret 7 42
8 Finlàndia Teuvo Länsivuori Suzuki 7 5 Ret 7 12 5 8 4 5 9 39
9 Itàlia Marco Lucchinelli Suzuki / Cagiva-Suzuki Ret 4 Ret 3 Ret 7 Ret Ret 4 Ret 30
10 França Michel Rougerie Suzuki 14 6 Ret Ret 6 4 Ret Ret 11 6 23
11 Itàlia Virginio Ferrari Suzuki Ret Ret Ret 17 Ret Ret Ret 5 10 1 22
12 Regne Unit Steve Parrish Suzuki 4 10 Ret 7 Ret 10 Ret 15 5 15 13 20
13 Països Baixos Boet van Dulmen Suzuki 11 8 21 9 8 Ret 11 7 Ret 8 15
14 Regne Unit Steve Manship Suzuki 2 12
15 França Christian Estrosi Suzuki 8 4 Ret 11
16 Itàlia Graziano Rossi Suzuki 6 12 16 14 9 Ret Ret 7
17 Regne Unit John Newbold Suzuki Ret Ret 18 7 Ret 8 7
18 Venezuela 1930-2006 Roberto Pietri Yamaha 5 6
19 Itàlia Gianni Rolando Suzuki NQ 10 Ret 6 Ret 6
20 Alemanya Gerhardt Vogt Yamaha / Suzuki 6 16 20 20 14 17 16 5
21 Suïssa Philippe Coulon Suzuki Ret 11 20 8 11 Ret 9 16 25 5
22 Itàlia Leandro Becheroni Suzuki 7 NVC 4
23 Regne Unit Alex George Suzuki 18 Ret 11 14 14 8 10 Ret 13 15 4
24 Alemanya Jürgen Steiner Suzuki 14 Ret 8 10 4
25 Bèlgica Jean-Philippe Orban Suzuki 12 Ret 8 3
26 Itàlia Gianfranco Bonera Suzuki / Cagiva 9 22 13 Ret 12 2
27 Irlanda del Nord Tom Herron Suzuki 13 Ret 9 2
28 Itàlia Carlo Perugini Suzuki 9 Ret 2
29 Suïssa Bruno Kneubühler Suzuki 16 10 Ret Ret Ret Ret 14 10 Ret Ret 2
30 Nova Zelanda Dennis Ireland Suzuki 10 Ret Ret Ret 1
31 Austràlia Kenny Blake Yamaha 10 1
32 Països Baixos Jack Middelburg Suzuki Ret 15 13 14 11 0
33 Nova Zelanda John Woodley Suzuki 13 17 11 17 Ret 19 0
34 Regne Unit Clive Padgett Yamaha / Suzuki 17 11 0
35 Itàlia Nico Cereghini Suzuki 11 0
36 Regne Unit John Williams Suzuki Ret 12 12 0
37 Àustria Max Wiener Suzuki Ret Ret 18 18 16 12 Ret 14 0
38 South Africa 1928-1994 Les van Breda Suzuki 15 12 Ret Ret 19 Ret Ret Ret Ret 0
39 Finlàndia Markku Matikäinen Suzuki 17 12 Ret 0
40 França Marc Chabert Yamaha 12 0
41 Alemanya Franz Rau Suzuki 18 14 13 21 Ret 20 Ret Ret Ret 0
42 Suècia Bosse Granath Suzuki 16 NQ 13 NQ Ret 0
43 Països Baixos Dick Alblas Suzuki 19 Ret 21 13 20 19 0
44 Alemanya Helmut Kassner Suzuki 13 0
45 Dinamarca Borge Nielsen Suzuki Ret 15 Ret NQ Ret 15 Ret 0
46 Austràlia Jack Findlay Suzuki Ret Ret Ret 15 Ret 18 0
47 Alemanya Franz Heller Suzuki 15 Ret 0
48 Itàlia Roberto Coli Suzuki 15 0
49 Finlàndia Ilkka Jaakkola Yamaha 16 0
= Austràlia Greg Johnson Suzuki 16 0
51 Alemanya Hans-Otto Butenuth Yamaha 17 0
= Bèlgica Hervé Regout Yamaha 17 0
53 Suècia Peter Sjöström Suzuki 19 18 Ret 0
54 Suècia Odd Arne Lände Suzuki 18 0
55 Àustria Michael Schmid Suzuki 19 24 0
56 Finlàndia Kimmo Kopra Yamaha NQ 19 0
57 Spain_1945_1977 Fernando González Yamaha 19 0
58 Japó Hase Toshiyuki Yamaha 20 0
59 Bèlgica Eduard Coormans Suzuki 21 0
= Alemanya Franz Shermer Suzuki 21 0
61 Spain_1945_1977 Carlos de San Antonio Suzuki Ret Ret Ret Ret 22 0
62 França Jean-Claude Hogrel Buton NQ 22 Ret Ret 0
63 Països Baixos Cees Scheepens Suzuki 22 Ret 0
64 Suïssa René Gutknecht Suzuki Ret 23 0
65 França Alain Beraud Yamaha 24 0
66 Alemanya Hans Schöne Yamaha 26 0
67 Suècia Lars Johansson Yamaha Ret 27 0
68 Alemanya Walter Kaletsch Yamaha 28 0
69 Alemanya Gustav Canehl Yamaha 29 0
- South Africa 1928-1994 Jon Ekerold Suzuki / Fath Ret Ret Ret 0
- Àustria Hans Braumandl Suzuki Ret NQ Ret 0
- Àustria Werner Nenning Suzuki Ret Ret 0
- Regne Unit Steve Wright Yamaha Ret Ret 0
- França Jean-Paul Boinet But Ret 0
- Regne Unit Dave Potter Suzuki NVC Ret 0
- Japó Ikujiro Takai Yamaha Ret NVC 0
- Regne Unit Eddie Roberts Suzuki NQ Ret 0
- Itàlia Paolo Cipriani Paton Ret 0
- França Olivier Chevalier Yamaha Ret 0
- Catalunya Marc Fontan Suzuki Ret 0
- Suïssa Michel Frutschi Suzuki Ret 0
- Itàlia Lorenzo Ghiselli Suzuki Ret 0
- Finlàndia Haarala Yamaha Ret 0
- Regne Unit Ron Haslam Suzuki Ret 0
- Alemanya Walter Hoffman Suzuki Ret 0
- Alemanya Karl Jensen Yamaha Ret 0
- Finlàndia Pentti Korhonen Yamaha Ret 0
- Alemanya Horst Lahfeld Suzuki Ret 0
- Finlàndia Pentti Lehtelä Yamaha Ret 0
- Itàlia Gregorio Mariani Suzuki Ret 0
- Regne Unit Roger Marshall Yamaha Ret 0
- South Africa 1928-1994 Alan North Suzuki Ret 0
- Itàlia Carlo Paganini Suzuki Ret 0
- Alemanya Gustav Reiner Suzuki Ret 0
- Alemanya Iingo Riemer Yamaha Ret 0
- Alemanya Herbert Schieferecke Yamaha Ret 0
- Alemanya Scherer Suzuki Ret 0
- Regne Unit Kevin Stowe Suzuki Ret 0
- França Pierre Tocco Yamaha Ret 0
- Països Baixos Piet van der Wal Yamaha Ret 0
- Alemanya Jan Verwey Suzuki Ret 0
- Itàlia Walter Villa Suzuki Ret 0
- Regne Unit Graham Wood Suzuki Ret 0
- Alemanya Dawicki Suzuki NVC 0
- Suïssa Sergio Pellandini Suzuki NVC 0
- Suècia Beni Slydal Suzuki NVC 0
- Finlàndia Seppo Ojala Yamaha NQ 0
- Catalunya Víctor Palomo But NQ 0
- Spain_1945_1977 Andres Pérez Rubio Suzuki NQ 0
Pos Pilot Moto VEN
Venezuela 1930-2006 		ESP
Spain_1945_1977 		AUT
Àustria 		FRA
França 		NAT
Itàlia 		NED
Països Baixos 		BEL
Bèlgica 		SWE
Suècia 		FIN
Finlàndia 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		Pts

350 cc

[modifica]
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1 Sud-àfrica Kork Ballington Kawasaki 134 6
2 Japó Takazumi Katayama Yamaha 77 2
3 Austràlia Gregg Hansford Kawasaki 76 3
4 Sud-àfrica Jon Ekerold Yamaha 64 0
5 Irlanda del Nord Tom Herron Yamaha 50 0
6 França Michel Rougerie Yamaha 47 0
7 Itàlia Franco Bonera Yamaha 37 0
8 França Patrick Fernandez Yamaha 36 0
9 Austràlia Victor Soussan Yamaha 34 0
10 França Olivier Chevallier Yamaha 27 0
11 Finlàndia Penti Korhonen Yamaha 20 0

250 cc

[modifica]
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1 Sud-àfrica Kork Ballington Kawasaki 124 4
2 Austràlia Gregg Hansford Kawasaki 118 4
3 França Patrick Fernandez Yamaha 55 0
4 Estats Units d'Amèrica Kenny Roberts Yamaha 54 2
5 Alemanya Occidental Anton Mang Kawasaki 52 1
6 Irlanda del Nord Tom Herron Yamaha 48 0
7 Itàlia Mario Lega Morbidelli 44 0
8 Itàlia Franco Uncini Yamaha 42 0
9 Sud-àfrica Jon Ekerold Yamaha 40 0
10 Itàlia Paolo Pileri Morbidelli 35 1
30 Catalunya Marc Fontan Yamaha 1 0

125 cc

[modifica]
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1 Itàlia Eugenio Lazzarini MBA 114 4
2 Espanya Angel Nieto Minarelli 88 4
3 Itàlia Pier Paolo Bianchi Minarelli 70 4
4 Àustria Harald Bartol Morbidelli 68 0
5 França Thierry Espié Motobécane 62 0
6 Itàlia Maurizio Massimiani Morbidelli 56 0
7 Suïssa Hans Müller Morbidelli 48 0
8 Suècia Per-Edward Carlsson Morbidelli 46 0
9 França Jean-Louis Guignabodet Morbidelli 42 0
10 Regne Unit Clive Horton MBA 25 0
30 País Valencià Ricardo Tormo Bultaco 1 0

50 cc

[modifica]
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1 País Valencià Ricardo Tormo Bultaco 99 5
2 Itàlia Eugenio Lazzarini Kreidler 64 2
3 França Patrick Plisson ABF 48 0
4 Alemanya Occidental Wolfgang Müller Kreidler 28 0
5 Suïssa Rolf Blatter Kreidler 25 0
6 Suïssa Stefan Dörflinger Kreidler 24 0
7 Itàlia Claudio Lusuardi Bultaco 20 0
8 Països Baixos Peter Looijensteijn Kreidler 14 0
9 Alemanya Occidental Ingo Emmerich Kreidler 14 0
10 Itàlia Aldo Pero Kreidler 13 0
23 Catalunya Ramon Galí Bultaco 3 0

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Moses, Sam «The daring young man whips the heroes with ease» (en anglès). American Motorcyclist, 3-1979 [Consulta: 15 desembre 2010].
  3. ↑ «1978 500cc Venezuelan Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  4. ↑ «1978 250cc Venezuelan Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  5. ↑ «1978 500cc Spanish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  6. ↑ «1978 500cc Austrian Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  7. ↑ «1978 500cc French Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  8. ↑ «1978 500cc Nations Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  9. ↑ «Pat Hennen at the AMA Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 29 desembre 2013].
  10. ↑ «1978 500cc Dutch TT Results» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 12/4/2017. [Consulta: 29 desembre 2013].
  11. ↑ «1978 500cc Belgian Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Roberts makes the right dream come true» (en anglès). The Modesto Bee. Bee News Services, 23-08-1978, pàg. 1 [Consulta: 15 gener 2011].
  13. ↑ «1978 500cc Swedish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  14. ↑ «1978 500cc Finnish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  15. ↑ Assoc, American Motorcyclist. Roberts: A Champ With Class (en anglès), novembre 1978 [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  16. ↑ «Roberts Declared Official Winner» (en anglès). The Modesto Bee. Bee News Services, 08-08-1978, pàg. 6 [Consulta: 20 desembre 2010].
  17. ↑ «Time to Fix 'Flag-to-Flag' Pit Stops Before Luck Runs Out» (en anglès). moto-racing.speedtv.com. Arxivat de l'original el 24/7/2011. [Consulta: 15 desembre 2010].
  18. ↑ «1978 500cc British Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  19. ↑ «1978 500cc German Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  20. ↑ 20,0 20,1 «1978 500cc World Championship Final Standings» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 30/12/2013. [Consulta: 29 desembre 2013].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motociclisme de 1978
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_motociclisme_de_1978&oldid=36028825»