La temporada de 1958 del Campionat del món de motociclisme fou la 10a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Al final de la temporada anterior, Gilera, Mondial, Moto Guzzi i MV Agusta van anunciar la seva retirada multilateral dels Grans Premis a causa de motius econòmics i la creixent pressió pública a causa de la gran quantitat d'accidents mortals en les curses de motor esdevinguts a Itàlia durant els anys anteriors.[1] MV Agusta va revertir la seva decisió uns dies després. Aquesta situació va deixar el campió vigent de 500cc, Libero Liberati, i el de 250cc, Cecil Sandford, sense motos per al 1958.[2][3]
John Surtees aconseguí als 350cc i 500cc dos títols mundials d'una tacada amb les MV Agusta, donant així a la marca italiana el primer dels 17 campionats de pilots consecutius que va aconseguir a la categoria reina (MV Agusta va guanyar aquell any tots els títols de constructors tret del de sidecars). Amb això, a més, l'anglès duia ja tres títols mundials, un total que va augmentar fins a set al llarg de la seva carrera en el motociclisme. Un cop retirat, Surtees va passar a córrer a la Fórmula 1 i el 1964 en va guanyar el títol mundial. A data de 2024, Surtees seguia sent l'únic a haver guanyat mai campionats del món en dues i quatre rodes.
Un canvi tècnic important per al 1958 va ser la prohibició dels carenats integrals del tipus dustbin fairing (una carrosseria aerodinàmica que cobria quasi completament les rodes anteriors) a totes les cilindrades. Aquests carenats havien estat emprats per la majoria dels participants fins al 1957, pilots privats inclosos. A data de 2023, la norma continuava vigent a MotoGP.[4]
↑Des del 1958, el càlcul del total de resultats a comptabilitzar per a cada categoria es va aplicar seguint la norma de "la meitat més una", és a dir, en funció del total de curses celebrades de la categoria en qüestió, els resultats que se'n comptabilitzaven eren els 'n' millors, sent 'n' la suma de la meitat del total de curses més una. Per a un nombre parell de curses, aquest resultat s'obtenia directament, mentre que per a un nombre senar, se n'afegia una al total i la xifra resultant es dividia per la meitat.
Al TT de l'Illa de Man s'hi van morir dos pilots arran de sengles accidents: John Antram durant els entrenaments[7] i Des Wolff a la cursa de 500cc.[8]