Hans-Georg Anscheidt aconseguí el seu tercer campionat consecutiu de 50cc amb Suzuki. El títol de 250cc va ser per a Phil Read enmig de la controvèrsia entre els companys d'equip de Yamaha. Se suposava que Read s'enduria el títol de 125cc mentre deixava el de 250 per a Bill Ivy. Després que Read aconseguís el títol de 125, va ignorar les ordres d'equip i també va encalçar el de 250.[1] Ivy i Read van acabar el campionat empatats a punts i a resultats en cursa i en aquest inusual escenari, la FIM va decidir de donar el títol a Read basant-se en els temps totals aconseguits a les curses.[2] Com a resultat, Yamaha va fer fora Read del seu equip i mai no el tornà a contractar.[1]
Per altra banda, el 1968 fou l'any del debut de l'OSSA Monocasc a la categoria dels 250cc, pilotada per Santiago Herrero; amb aquella moto monocilíndrica, desenvolupada pel jove enginyer i directiu d'OSSA Eduard Giró, l'espanyol va obtenir bons resultats al llarg de la temporada, entre ells un podi al Gran Premi de les Nacions, i acabà setè al campionat.
Aquell any, a més, es produí la primera victòria d'un català en una cursa del mundial quan Salvador Cañellas, amb una Bultaco TSS, guanyà la cursa dels 125cc del Gran Premi d'Espanya, celebrat a Montjuïc. Gràcies al quart lloc que obtingué més tard al Dutch TT amb la mateixa moto, Cañellas acabà el campionat en la cinquena posició final.
Rolf Schmid es va morir arran d'un accident a la cursa de sidecars de Hockenheimring (com que la cursa corresponent del Gran Premi de les Nacions es va cancel·lar, s'havia substituït per aquesta, que es va córrer juntament a les del campionat d'Alemanya a l'octubre).[5][6]