La temporada de 1969 del Campionat del món de motociclisme fou la 21a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. L'excampió del món de 125cc, Bill Ivy, es va morir en un accident quan la seva Jawa es va bloquejar durant els entrenaments del Gran Premi de l'Alemanya Oriental a Sachsenring. Kel Carruthers, amb la Benelli, esdevingué l'últim a guanyar el títol mundial de 250cc amb una moto de quatre temps.[1] Per la seva banda, Godfrey Nash va esdevenir el darrer a guanyar una cursa de 500cc amb una moto monocilíndrica en aconseguir la victòria amb una Norton Manx al Gran Premi de Iugoslàvia.[2]
Els bons resultats de l'equip oficial de Derbi als 50cc, en què Ángel Nieto obtingué el primer títol mundial de la seva carrera amb la moto catalana, van convertir Derbi en el primer constructor català campió del món de motociclisme. A banda, durant la temporada una altra marca catalana, OSSA, destacà a la categoria dels 250cc gràcies a Santiago Herrero, que en guanyà tres curses amb la cèlebre 250 monocasc i acabà tercer al campionat.
Giacomo Agostini, amb MV Agusta, va continuar dominant les categories grans i va guanyar una vegada més les de 350cc i 500cc contra una minsa oposició d'equips de fàbrica.[1] Als 250cc hi va haver una renyida batalla a tres bandes fins a l'última cursa entre Kel Carruthers (Benelli), Kent Andersson (Yamaha) i Santiago Herrero, amb l'OSSA Monocasc.[1] Carruthers s'endugué el títol i, de passada, el darrer d'una moto de quatre temps als 250cc.[1] Kawasaki va aconseguir el seu primer títol mundial en guanyar amb Dave Simmonds la categoria de 125cc. Ángel Nieto va guanyar el seu primer campionat del món amb la Derbi als 50cc. Fou el primer dels tretze títols que arribà a aconseguir l'espanyol.[1]
Al final de la temporada de 1968, la FIM va dictar unes normes restrictives de cara a la temporada de 1969 que limitaven les caixes de canvis de les motocicletes a 6 velocitats, els motors de 50 cc a un sol cilindre, els de 125 i 250 cc a dos i els de 350 i 500 cc a quatre.
- Pilots
- Constructors
- Sidecars
| Pilot / Passatger
|
Constructor
|
Klaus Enders / Ralf Engelhardt
|
BMW
|
El 1969 es va modificar el sistema de puntuació que es venia aplicant des del 1950. A partir d'ara, s'atorgaven punts als deu primers classificats en comptes de als sis com abans. Aquest nou sistema estigué vigent fins al 1987.
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10
|
| Punts
|
15
|
12
|
10
|
8
|
6
|
5
|
4
|
3
|
2
|
1
|
Resultats comptabilitzats:
- 125cc: els cinc millors
- 50cc, 250cc i 350cc: els sis millors
- 500cc: els set millors
- Sidecars: els quatre millors
- Arthur Lavington es va morir arran d'un accident durant els entrenaments de la cursa de 350cc del TT de l'Illa de Man.[3]
- Bill Ivy es va morir arran d'un accident durant els entrenaments de la cursa de 350cc del Gran Premi de l'RDA.[4]
- František Boček es va morir arran d'un accident a la cursa de 350cc del Gran Premi de Txecoslovàquia.[5]
-
Ángel Nieto envoltat de tot l'equip Derbi celebrant el títol de 50cc
-
Dave Simmonds, campió de 125cc
-
Kel Carruthers (2, darrere de Pasolini), campió de 250cc
-
Giacomo Agostini, campió de 350 i 500cc
-
La Derbi 50cc amb què Ángel Nieto fou campió de 50cc
-
Una Yamaha TD2 com la que pilotà Kent Andersson als 250cc
-
La Jawa 350 V4 amb què Bill Ivy es va matar al GP de l'RDA
|
|
| • Lleg.
|
| Color |
Resultat
|
| Or |
Guanyador
|
| Argent |
2n lloc
|
| Bronze |
3r lloc
|
| Verd |
Va acabar sumant punts
|
| Blau |
Va acabar sense sumar punts
|
| No classificat (NC)
|
| Porpra |
Es retirà (Ret o DNF[a])
|
| Vermell |
No qualificat (NQ o DNQ[b])
|
| No pre-qualificat (NPQ o DNPQ[c])
|
| Negre |
Desqualificat (DSQ)
|
| Blanc |
No va començar (NVC o DNS[d])
|
| Abandonà (AB o WD[e])
|
| Retirat per lesió (LES)
|
| Cursa cancel·lada (C)
|
| Gris |
No va entrenar (NE o DNP[f])
|
| No va arribar (NA o DNA[g])
|
| Exclòs (EX)
|
- Notes
- ↑ Did not finish
- ↑ Did not qualify
- ↑ Did not pre-qualify
- ↑ Did not start
- ↑ Withdrew
- ↑ Did not practice
- ↑ Did not arrive
En negreta - Pole En cursiva - Volta ràpida
|
|
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.
- ↑ «MotoGP Milestones» (en anglès). crash.net, 22-05-2003. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ (en anglès) Isle of Man Examiner, 12-06-1969, pàg. 1.
- ↑ Ryder, Julian; Raines, Martin. MotoGP Source Book (en anglès). Haynes Publishing, 2009, p. 90–91. ISBN 9781844257232.
- ↑ «František Bocek» (en anglès). MotorsportMemorial.org. [Consulta: 8 gener 2013].