Campionat del Món de motociclisme de 1988

Campionat del Món de motociclisme de 1988
	Aspar amb la Derbi 125 al GP d'Espanya
Tipus	campionat del món de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Organitzador	FIM
Lloc i dates
Número d'edició	40 (1988)
	← 1987 1989 →

La temporada de 1988 del Campionat del món de motociclisme fou la 40a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquell any es va celebrar el primer Gran Premi dels Estats Units en 23 anys al circuit de Laguna Seca, a Califòrnia. Els americans van seguir dominant el campionat de 500cc, mentre que la resta de cilindrades les van guanyar pilots catalanoparlants: Sito Pons la de 250cc (esdevenint el primer campió del món de motociclisme català) i Jorge Martínez "Aspar" les de 80cc i 125cc, totes dues amb les Derbi de fàbrica. Aspar va esdevenir així l'últim a guanyar dos campionats en una mateixa temporada.

Resum de la temporada

500cc

Eddie Lawson va recuperar el campionat de 500cc enfront de Wayne Gardner en una temporada en què hi va haver diversos duels renyits. Dos nord-americans nouvinguts van debutar als Grans Premis: Wayne Rainey i Kevin Schwantz i cadascun va guanyar curses en el seu primer any. Rainey, de fet, va debutar als 500cc, ja que el 1984 ja havia pilotat una 250cc i havia aconseguit un podi en 12 curses disputades. L'avaluació de pretemporada que va fer Alan Cathcart a la publicació especialitzada Cycle News deia que «Rainey és un bon pilot, però mai no en serà un de gran. I, certament, mai no serà un Randy Mamola».^[1] Cagiva va debutar aquell any al mundial, justament amb Randy Mamola de pilot.

En aquella època, els motors V4 de 500cc emprats pels equips de fàbrica eren extremadament potents, cosa que, combinada amb la rigidesa dels xassissos, produïa fortes derrapades i estrebades laterals a les motos, sovint amb el resultat del pilot sortint disparat enlaire.

250cc

El campionat de 250cc de 1988 va ser un dels més disputats dels darrers anys. Sito Pons (Honda) i Joan Garriga (Yamaha) van protagonitzar un emocionant duel pel títol que no es va resoldre fins a la darrera cursa de la temporada, el Gran Premi del Brasil, on Pons fou tercer i Garriga cinquè, de manera que Pons es proclamà campió amb 10 punts d'avantatge final sobre Garriga. Al llarg de la temporada, Pons va guanyar quatre curses i Garriga, tres. Jacques Cornu, tercer classificat, Dominique Sarron, quart i Luca Cadalora, sisè, van guanyar-ne dues cadascun. Anton Mang i Jim Filice van obtenir una victòria cadascun. Mang va guanyar la primera cursa de la temporada a Suzuka, però les lesions sofertes més tard en una caiguda a Rijeka el forçaren a retirar-se definitivament.

80cc i 125cc

A les cilindrades petites, el valencià "Aspar" va aconseguir el doblet en guanyar amb Derbi els campionats de 80 i 125cc de forma incontestable. Als 80cc, Aspar va aconseguir sis victòries d'un total de set curses al llarg de la temporada, mentre que als 125cc n'aconseguí nou sobre onze. Derbi va obtenir, a més, tots dos campionats de constructors. La firma catalana disposava d'un potent equip de fàbrica, compost, a més d'Aspar, per Àlex Crivillé (que fou subcampió de 80cc) i "Champi" Herreros (que fou quart).

Campions del món

Pilots

80cc	125cc	250cc	500cc
Jorge Martínez	Jorge Martínez	Sito Pons	Eddie Lawson

Constructors

80cc	125cc	250cc	500cc
Derbi	Derbi	Honda	Yamaha

Sidecars

Pilot / Passatger	Constructor
Steve Webster / Tony Hewitt	Krauser

Grans Premis

Sistema de puntuació

El 1988 es va modificar el sistema de puntuació que es venia aplicant des del 1969. A partir d'ara, s'atorgaven punts als quinze primers classificats en comptes de als deu com abans. Aquest nou sistema estigué vigent fins al 1991.

Barem de puntuació de 1988 a 1991:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Calendari

Cursa	Data	Gran Premi	Circuit
1	27 de març	Gran Premi del Japó	Suzuka
2	10 d'abril	Gran Premi dels Estats Units	Laguna Seca
3	24 d'abril	Gran Premi d'Espanya	Jarama
4	1 de maig	Gran Premi de Portugal - Expo 92	Jerez
5	22 de maig	Gran Premi de les Nacions	Imola
6	29 de maig	Gran Premi d'Alemanya	Nürburgring
7	12 de juny	Gran Premi d'Àustria	Salzburgring
8	25 de juny	Dutch TT	Assen
9	3 de juliol	Gran Premi de Bèlgica	Spa-Francorchamps
10	17 de juliol	Gran Premi de Iugoslàvia	Rijeka
11	24 de juliol	Gran Premi de França	Paul Ricard
12	7 d'agost	Gran Premi de Gran Bretanya	Donington Park
13	14 d'agost	Gran Premi de Suècia	Anderstorp
14	28 d'agost	Gran Premi de Txecoslovàquia	Brno
15	17 de setembre	Gran Premi del Brasil	Goiânia

Guanyadors

Cursa	Gran Premi	80cc	125cc	250cc	500cc	Resultats
1	GP del Japó			Anton Mang	Kevin Schwantz	Resultat
2	GP dels Estats Units			Jim Filice	Eddie Lawson	Resultat
3	GP d'Espanya	Stefan Dörflinger	Jorge Martínez	Sito Pons	Kevin Magee	Resultat
4	GP Expo 92	Jorge Martínez		Joan Garriga	Eddie Lawson	Resultat
5	GP de les Nacions	Jorge Martínez	Jorge Martínez	Dominique Sarron	Eddie Lawson	Resultat
6	GP d'Alemanya	Jorge Martínez	Ezio Gianola	Luca Cadalora	Kevin Schwantz	Resultat
7	GP d'Àustria		Jorge Martínez	Jacques Cornu	Eddie Lawson	Resultat
8	Dutch TT	Jorge Martínez	Jorge Martínez	Joan Garriga	Wayne Gardner	Resultat
9	GP de Bèlgica		Jorge Martínez	Sito Pons	Wayne Gardner	Resultat
10	GP de Iugoslàvia	Jorge Martínez	Jorge Martínez	Sito Pons	Wayne Gardner	Resultat
11	GP de França		Jorge Martínez	Jacques Cornu	Eddie Lawson	Resultat
12	GP de Gran Bretanya		Ezio Gianola	Luca Cadalora	Wayne Rainey	Resultat
13	GP de Suècia		Jorge Martínez	Sito Pons	Eddie Lawson	Resultat
14	GP de Txecoslovàquia	Jorge Martínez	Jorge Martínez	Joan Garriga	Wayne Gardner	Resultat
15	GP del Brasil			Dominique Sarron	Eddie Lawson	Resultat

Accident mortal

Alfred Heck es va morir arran d'un accident durant els entrenaments de la cursa de sidecars del Gran Premi de França.^[2]

Classificació dels pilots

500 cc

(Llegenda) (En negreta - Pole; En cursiva - Volta ràpida)

Pos	Pilot	Moto	JPN	USA	ESP	POR	NAT	GER	AUT	NED	BEL	YUG	FRA	GBR	SWE	CZE	BRA	Pts
1	Eddie Lawson	Yamaha	3	1	2	1	1	4	1	2	2	10	1	6	1	2	1	252
2	Wayne Gardner	Honda	2	2	3	5	2	8	Ret	1	1	1	4	2	2	1	2	229
3	Wayne Rainey	Yamaha	6	4	6	2	3	2	3	7	5	3	5	1	5	3	Ret	189
4	Cristian Sarron	Yamaha	8	6	4	4	Ret	3	Ret	3	Ret	2	2	3	3	Ret	5	149
5	Kevin Magee	Yamaha	7	Ret	1	3	5	5	6	4	NVC	5	9	5	6	Ret	6	138
6	Niall Mackenzie	Honda	4	3	5	7	11	9	Ret	5	11	Ret	Ret	4	4	6	4	125
7	Didier de Radiguès	Yamaha	9	8	8	6	Ret	7	2	12	4	6	7	7	7	Ret	9	120
8	Kevin Schwantz	Suzuki	1	5	Ret	Ret	4	1	4	8	Ret		3	Ret	12	Ret	3	119
9	Pierfrancesco Chili	Honda	14	Ret	7	NVC	6	6	5	6	8	11	8	8	9	4	7	110
10	Rob McElnea	Suzuki	Ret	9	12	8	12	11	9	10	6	8	11	Ret	13	8	8	83
11	Ron Haslam	Elf-Honda	12	7	10	Ret	16	Ret	8	13	7	9	10	14	11	7	Ret	68
12	Randy Mamola	Cagiva	Ret	NVC			7	Ret	Ret	Ret	3	4	6	11	10	Ret	Ret	58
13	Shunji Yatsushiro	Honda	10	Ret	9	Ret	8	10	7	11	9	7	Ret					57
14	Patrick Igoa	Yamaha	13	NVC			15	12	10	9	10	12	Ret	16	NVC	9	10	44
15	Tadahiko Taira	Yamaha	5		NVC		10							10	14	5		35
16	Alessandro Valesi	Honda	19	11	13	10	13	16	Ret	Ret	12	Ret	14	NVC	Ret	13	Ret	26
17	Marco Papa	Honda			Ret	9	24	14	Ret	14	14	Ret	18	NVC		12		17
18	Roger Burnett	Honda					Ret							9	8	Ret	Ret	15
19	Mike Baldwin	Honda		10	Ret						20	14	13	13				14
20	Raymond Roche	Cagiva	Ret	Ret	11	Ret	9					Ret		Ret	15	Ret		13
21	Fabio Barchitta	Honda	NVC	NQ	18	Ret	18	Ret		Ret	29	16	15	18	16	10	11	12
22	Bruno Kneubühler	Honda			15	14	19	25	12	17	25	15	Ret	Ret	20	15	Ret	9
23	Donnie McLeod	Honda									13	13	16				13	9
24	Marco Gentile	Fior-Honda	Ret	Ret	Ret	Ret	14	17	Ret	15	30	Ret	17	20	19	11	Ret	8
25	Daniel Amatriain	Honda			14	11	Ret	Ret	Ret	18	22	19	Ret	19	Ret	Ret		7
26	Gustav Reiner	Honda			Ret			NQ	11	NVC								5
27	Hiraku Miyagi	Honda	11															5
28	Steve Manley	Suzuki			16	12	Ret	NQ		NVC		NQ		NQ				4
29	Norihiko Fujiwara	Yamaha	Ret											12	17			4
30	Malcom Campbell	Elf-Honda										Ret	12					4
31	Fernando González	Honda															12	4
32	Fabio Biliotti	Paton / Honda			Ret		Ret		13	16	16	17	19	15	Ret	16		4
33	Rachel Nicotte	Honda			17	13	23	NQ			19		Ret	Ret		20		3
34	Peter Schleef	Honda						13		Ret								3
35	Peter Lindén	Honda						Ret							18	14		2
36	Massimo Broccoli	Cagiva					Ret	Ret	14									2
37	Manfred Fischer	Honda	Ret				Ret	Ret	15	Ret	Ret		20			19		1
38	Maerten Duyzers	Honda			21	15	25	19		Ret	Ret	Ret	24	22	Ret			1
39	Michael Rudroff	Honda						15		19		Ret						1
40	Cees Doorakkers	Honda								Ret	15							1
41	Osamu Hiwatashi	Suzuki	15															1
42	Niggi Schmassman	Honda			19	16	26	24	19	Ret	28	NQ	23	25	Ret	22		0
43	Andreas Leuthe	Suzuki			Ret	Ret	NQ	Ret	16	Ret	27	21	NQ	Ret	NQ	NVC		0
44	Shinji Katayama	Yamaha	16															0
45	Eddie Laycock	Honda			Ret	Ret				20	17	20	21	17		Ret		0
46	Josef Doppler	Honda			NQ	17		20	18	21	21	NQ	Ret			Ret		0
47	Wolfganf von Muralt	Suzuki			Ret			18		NQ		23	Ret	Ret	22	17		0
48	F. Holzmeier	Honda							17									0
=	Masaru Mizutani	Suzuki	17															0
=	Alberto Rota	Honda					17											0
51	Karl Truchsess	Honda								Ret		18				21		0
52	Silvio Habat	Honda			NVC				NVC	23		22				18		0
53	Kees van der Endt	Honda								22	18			24				0
54	Ian Pratt	Suzuki			Ret	18				NQ	NQ			NQ		NQ		0
55	Keiji Kinoshita	Honda	18															0
56	Georg-Robert Jung	Honda						Ret	20		24	25						0
57	Jean-Luc Demierre	Suzuki			20		Ret					24	Ret					0
58	Romolo Balbi	Honda					20											0
59	Helmut Schütz	Honda						21	21	NQ		26						0
60	Peter Sköld	Honda					22	23							21			0
61	Ari Rämö	Honda					21	22		NQ	26	Ret	NQ		NQ			0
62	Dave Leach	Suzuki												21				0
63	Christoph Bürki	Honda			22				Ret						26			0
64	Claude Arciero	Honda											22					0
65	Simon Buckmaster	Honda												23	23	Ret		0
66	Claus Wulff	Honda						NQ		NQ	31			NQ	24	23		0
67	Johan ten Napel	Suzuki								NQ	23			NQ				0
68	Pavol Dekánek	Honda										Ret				24		0
69	Ake Dahli	Suzuki													25			0
70	Lars Johansson	Suzuki													27			0
-	Larry Moreno	Suzuki		NQ	NQ	Ret	NQ		Ret	NQ	Ret	NQ	NQ			NQ		0
-	Vittorio Scatola	Paton / Suzuki					Ret			NVC			Ret					0
-	Tony Carey	Suzuki / Spondon		NQ	NQ	Ret					NQ							0
-	Vicenzo Cascino	Honda		NQ	Ret							NQ	NQ					0
-	Claude Albert	Suzuki			Ret								NQ					0
-	Eugene Brown	Suzuki		Ret														0
-	Hans-Jörg Butz	Honda						Ret										0
-	Darren Dixon	Suzuki												Ret				0
-	Shinichi Itoh	Honda	Ret															0
-	Hans Klingebiel	Suzuki						Ret										0
-	John Long	Yamaha		Ret														0
-	Thierry Rapicaut	Fior-Honda											Ret					0
-	Katsunori Shinozaki	Suzuki	Ret															0
-	Steve Spray	Suzuki												Ret				0
-	Koos van Leijen	Honda								Ret								0
-	Hisashi Yamana	Suzuki	Ret															0
-	Thomas Aronsson	Bakker													NVC			0
-	Russel Bigley	Yamaha		NVC														0
-	William Knott	Suzuki		NVC														0
-	Eric Sabatier	Honda											NVC					0
-	Rudolf Zeller	Manhattan														NVC		0
-	F. Schopf	Suzuki										NQ				NQ		0
-	Bernard Andrault	Honda											NQ					0
-	Leandro Becheroni	Honda					NQ											0
-	Gunnar Brhun	Honda													NQ			0
-	David Busby	Yamaha		NQ														0
-	Henk de Vries	Honda								NQ								0
-	Jorg Gammerschalg	Honda						NQ										0
-	Scott Gray	Suzuki		NQ														0
-	Harry Heutmekers	Suzuki														NQ		0
-	Petr Hlavatka	Suzuki														NQ		0
-	Michael Kaplan	Honda										NQ						0
-	Josef Krnac	Suzuki									NQ							0
-	Patrick Leruste	Suzuki											NQ					0
-	Imrich Majoros	Suzuki														NQ		0
-	Kunio Matti	Yamaha	NQ															0
-	Alois Meyer	Honda						NQ										0
-	Jim Poet	Suzuki		NQ														0
-	Christian Polard	Honda											NQ					0
-	Rob Punt	Suzuki								NQ								0
-	Freddie Spencer	Honda		NQ														0
-	Marien Troliga	Suzuki														NQ		0
-	Michael Wild	Suzuki														NQ		0
-	René Zanatta	Paton												NQ				0
Pos	Pilot	Moto	JPN	USA	ESP	POR	NAT	GER	AUT	NED	BEL	YUG	FRA	GBR	SWE	CZE	BRA	Pts

250 cc

Posició	Pilot	Equip	Moto	Punts	Victòries
1	Sito Pons	Campsa-Honda	NSR250	231	4
2	Joan Garriga	Ducados-Yamaha	YZR250	221	3
3	Jacques Cornu	Parisienne Elf-Honda	NSR250	166	2
4	Dominique Sarron	Rothmans-Honda France	NSR250	158	2
5	Reinhold Roth	HB Römer-Honda	NSR250	158	0
6	Luca Cadalora	Marlboro-Yamaha	YZR250	136	2
7	Jean-Philippe Ruggia	Gauloises Blondes-Yamaha	YZR250	104	0
8	Anton Mang	Rothmans-Honda Germany	NSR250	87	1
9	Carles Cardús	Ducados-Honda	NSR250	71	0
10	Masahiro Shimizu	Ajinomoto-Honda	NSR250	68	0
11	Carlos Lavado	Yamaha	YZR250	55	0

30	Albert Puig	Honda	NSR250	10	0

125 cc

Posició	Pilot	Moto	Punts	Victòries
1	Jorge Martínez, "Aspar"	Derbi	197	9
2	Ezio Gianola	Honda	168	2
3	Hans Spaan	Honda	110	0
4	Julián Miralles	Honda	104	0
5	Domenico Brigaglia	Rotax	69	0
6	Gastone Grassetti	Honda	66	0
7	Adi Stadler	Honda	63	0
8	Stefan Prein	Honda	59	0
9	Lucio Pietroniro	Honda	56	0
10	Gerhard Waibel	Honda	52	0

14	Luis Miguel Reyes	Garelli	34	0
15	Manuel Herreros	Derbi	30	0

31	Àlex Crivillé	Derbi	7	0

80 cc

Posició	Pilot	Moto	Punts	Victòries
1	Jorge Martínez, "Aspar"	Derbi	137	6
2	Àlex Crivillé	Derbi	90	0
3	Stefan Dörflinger	Krauser	77	1
4	Manuel Herreros	Derbi	69	0
5	Peter Öttl	Krauser	65	0
6	Bogdan Nikolov	Krauser	55	0
7	Károly Juhász	Krauser	54	0
8	Jos van Dongen	Casal	47	0
9	Giuseppe Ascareggi	BBFT	46	0
10	Gabriele Gnani	Gnani	36	0

28	Xavier Arumí	Krauser	3	0

31	Jaime Mariano	JJ Cobas	1	0

Referències

↑ Scott, Michael. J H Haynes & Co Ltd. Wayne Rainey: His Own Story (en anglès), 1997, p. 95. ISBN 978-1859604014. «Rainey is a good rider, but he'll never be a great rider. And he'll certainly never be a Randy Mamola»
↑ «Names: Burridge renews contract» (en anglès) p. 18. The Lewiston Daily Sun, 22-07-1989.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motociclisme de 1988

Büla, Maurice; Schertenleib, Jean-Claude. Continental Circus 1949–2000 (en anglès, francès i alemany). Chronosports S.A., 2001. ISBN 2-940125-32-5.
«The Official MotoGP website» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-09-20. [Consulta: 6 juliol 2010].
Noyes, Dennis (en castellà) SOLO MOTO Grand Prix 88. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988.

[1] Scott, Michael. J H Haynes & Co Ltd. Wayne Rainey: His Own Story (en anglès), 1997, p. 95. ISBN 978-1859604014. «Rainey is a good rider, but he'll never be a great rider. And he'll certainly never be a Randy Mamola»

[heck-2] «Names: Burridge renews contract» (en anglès) p. 18. The Lewiston Daily Sun, 22-07-1989.

[1]

[2]